Arxiu de la categoria: Biografies

Olives, Marc

(Ciutadella, Menorca, segle XVII – Madrid, 1692)

Advocat fiscal i patrimonial de Menorca. Doctor en drets. Defensà la jurisdicció reial contra l’eclesiàstica, defensa que li reportà censures i excomunicacions. Finançà part de les obres de fortificació de Ciutadella i de Fornells.

Escriví, en defensa de l’exempció de drets del càrrec d’advocat fiscal de Menorca (1666), un informe demanant al rei la gràcia per a Menorca de l’estanc de tabac i un Memorial de la universitat general de Menorca contra el sistema d’insaculació implantat el 1655 pel governador de l’illa.

Olives -cartògrafs-

(Illes Balears, segle XVI – Itàlia, segle XVI)

Família de cartògrafs d’origen mallorquí establerta a Itàlia, on adoptà en el seu cognom la grafia Oliva.

Els primer coneguts són els germans:

  • Bartomeu Olives  (Illes Balears, segle XVI – Itàlia, segle XVI)  Cartògraf. Dissenyà, entre el 1532 i el 1585, diverses cartes i atles a Messina, Palerm, Venècia i Mallorca, de factura molt perfecta i en què fa figurar les noves terres descobertes a Amèrica.
  • Jaume Olives  (Illes Balears, segle XVI – Itàlia, segle XVI)  Cartògraf. Actiu a Nàpols. Fou el pare de:

Domènec Olives  (Itàlia, segle XVI)  Cartògraf. En les llegendes dels seus mapes encara emprava un català amb molts italianismes. Fou el pare de:

Joan Olives (Itàlia, segle XVI)  Cartògraf. Autor d’un atles datat a Nàpols el 1580, ja plenament italianitzat.

Oliveres, Elisabet

(Rodès, Llenguadoc, 1909 – Perpinyà, 1973)

Historiadora. És autora dels llibres Estampes del Rosselló (1964) i El rei sense reialme, biografia de l’infant Jaume de Mallorca (1965).

El 1962 rebé el premi de l’Institut d’Estudis Catalans als Jocs Florals de la Llengua Catalana, celebrats a Santiago de Xile, pel treball Sardenya, glòria i tomba de la grandesa catalana.

Oliveras, Guillem

(Illes Balears, segle XIV)

Arquitecte gòtic. Vers el 1388 fou mestre de les obres de la seu de Palma de Mallorca. És possible que, una vegada enderrocada la mesquita, sota la seva direcció fossin construïts els temples immediatament anteriors al portal del Mirador, obra iniciada per Pere Morey.

Oliver i Suau, Melcior

(Palma de Mallorca, 1800 – 1861)

Fabricant d’instruments musicals. S’establí amb el seu germà Josep.

Féu viatges a Londres i a París per tal de conèixer els darrers avenços, i fou el primer constructor de pianos de Mallorca. Hi introduí també el piano de tipus vertical.

Oliver i Sabrafin, Joan Lluís

(Palma de Mallorca, 1836 – 1897)

Periodista. Col·laborà a “El Diario de Palma”, “El Correo de Mallorca”, “El Progreso”, “El Anunciador” i “La Opinión”.

Fundà el diari “La Almudaina” el 1887, el qual dirigí fins a la seva mort.

Oliver i Nadal, Antoni

(Sóller, Mallorca, 1770 – Palma de Mallorca, 1842)

Advocat i filòsof. Estudià humanitats i filosofia a Madrid i a Múrcia i drets a València, a Oriola i a Palma de Mallorca, on rebé el títol de doctor (1794). Fou secretari de cambra del bisbe Bernat Nadal i Crespí.

Publicà El verdadero filosofismo en defensa de la religión (1813) i diversos sil·labaris (1836) i deixà manuscrites, entre altres obres, una gramàtica llatina i una Historia de la esgrima y de los desafíos.

Oliver i Gazà, Bartomeu

(Campos, Mallorca, segle XVII – Illes Balears, segle XVII)

Teòleg i poeta. Professà al convent mercedari de Palma de Mallorca el 1637. Catedràtic de teologia lul·liana de l’Estudi General i orador sagrat.

Deixà inèdit un Manuale Theologiae Lullianae i un extens poema, en tres codolades, sobre l’origen dels jueus mallorquins i els actes de fe del 6 de maig i del 28 de juny de 1691, que descriu detalladament i dels quals fou testimoni ocular.

Oliver i Fullana, Nicolau d’

(Palma de Mallorca, 12 abril 1623 – Amsterdam, Holanda, després 1692)

Militar i geògraf. Serví a les campanyes de Flandes.

Tenia unes certes vel·leïtats d’enciclopedista i, de la seva copiosa bibliografia, cal esmentar Discurso panegírico de la caza (1685) i Recopilación històrica de los reyes, guerras, tumultos y rebeliones de Hungría desde su población por los hunos (1687).

Oliver i Feliu, Antoni

(Palma de Mallorca, 7 agost 1711 – Buenos Aires, Argentina, 31 maig 1787)

Frare franciscà i escriptor. Fou professor de filosofia i teologia, secretari provincial de l’orde i notari apostòlic. Va caure malalt per excés de feina, i, el 1751, en recuperar-se, anà a les missions del Perú. Hi fundà el col·legi de Tarija, i fou nomenat visitador del Tercer Orde en aquell país.

Va escriure en llatí i en castellà, i compongué algunes poesies en català. Traduí l’Eneida de Virgili, les poesies líriques d’Horaci i els Epígrames de Marcial. Confegí un Vocabulario trilingüe mallorquín, castellano y latino, que restà inèdit, un Rethoricae institutionis epitome (1746), un Tractatus Theologico-practico-moralis de praeceptis i Las costumbres de los niños, una història de la província franciscana que incloïa una sèrie biogràfica d’alguns membres destacats i altres escrits, que restaren inèdits.