(València, 28 setembre 1848 – 18 abril 1913)
Advocat. Fou professor de dret polític comparat a la Universitat de València, a la qual deixà els seus llibres i un llegat en diners per a l’adquisició de més volums. També instituí una deixa per a la construcció d’escoles.
És autor d’uns Estudios de derecho político (1897).
(Catalunya Nord, segle XV – Perpinyà, 1474)
Governador dels comtats de Rosselló i Cerdanya en temps de Joan II el Sense Fe. Durant la revolta dels rossellonesos contra el domini francès es mantingué fidel a Joan II i capitanejà el moviment.
Obligat a capitular a Elna (1474), fou decapitat a Perpinyà pels francesos com a traïdor.
(Catarroja, Horta, vers 1744 – vers 1812)
Compositor i eclesiàstic. Fou mestre de capella de Sogorb (1772-79) i l’any 1780 professà al convent dels Jerònims.
Compongué una Missa, per a orquestra (1769), un Miserere, a vint veus (1772-76), magnificats, completes, salms, versets i nadales.
(Massamagrell, Horta, 23 febrer 1905 – Madrid, 21 novembre 1986)
Músic i folklorista. Deixeble de Manuel Palau a València i de Charles Koechlin a París. Ha estudiat sistemàticament la música folklòrica de Castelló de la Plana i de Múrcia.
És autor d’obres simfòniques, corals i de cambra, com Escenas infantiles i Cançó i Dansa. Destaquen els seus Tres poemes (1952), per a piano.
(Silla, Horta, 1880 – València, 12 gener 1961)
Eclesiàstic i escriptor. Era doctor en filosofia, teologia i dret canònic per la Universitat Pontifícia de València, on després fou catedràtic. Exercí el ministeri pastoral a les parròquies de Benissivà (1902) i Carlet (1908). El 1912 obtingué per oposició la canongia d’arxiver i bibliotecari de la catedral de València.
Cal destacar, entre les seves publicacions, Catálogo descriptivo de los códices de la catedral de Valencia, Como fue salvado el Santo Cáliz, Los prelados valentinos, Catálogo de los incunables de la catedral de Valencia i Inventario de los pergaminos del Archivo Catedral de Valencia.
(València, 1611 – 1696)
Matemàtic i poeta. Deixeble i col·laborador de José de Zaragoza, amb el qual treballà per renovar les ciències físiques al Regne de València. Succeí al seu pare com a secretari de la Inquisició.
També conreà la poesia i demostrà una gran facilitat en la composició de jeroglífics.
(País Valencià, segle XV)
Pintor gòtic anònim. Deixeble del versàtil artista Miquel Alcanyís.
Les seves obres importants són els retaules de l’Olleria, de Pego i de l’església de Sant Domènec de València, la taula de la Verge de Montesa i el bancal de la Iessa.
(València, 20 octubre 1920 – 2 setembre 2018)
Compositora i musicòloga. Estudià amb Manuel Palau. Ha col·laborat en els treballs de l’Instituto de Musicología Alfonso el Magnánimo, del CSIC. Ha transcrit obres polifòniques dels segles XVI i XVII de l’arxiu de la seu de València.
Autora, entre d’altres obres, de Llevantines, per a cor mixt i solistes, i Tríptic de Nadal, per a soprano i cor mixt.
(Palma de Mallorca, 1566 – Ciutadella, Menorca, 1621)
Jesuïta. Publicà un Índice de las cosas más notables que se hallan en las cuatro partes de los Anales y las dos de la historia de Jerónimo Zurita… (1604, reeditada el 1621 i el 1671).
Deixà inèdites unes Rhetoricae Institutiones.
(Ciutadella, Menorca, 27 febrer 1678 – 13 desembre 1715)
Escriptor. Primogènit d’una de les principals famílies de l’illa i emparentat per línia materna amb els Nadal i els Despujol. El 1700, amb dos companys i un criat, inicià un llarg viatge per Europa; n’escriví un diari amb descripcions i comentaris tan erudits com curiosos, que palesen un esperit observador i ben informat. Possiblement a França, es féu fer un retrat vestit a la manera cortesana de Versalles.
Havent tornat a Ciutadella, es casà el 1705 amb la seva cosina Joana Olives i Martorell. Aquesta morí, l’any següent, d’una estranya malaltia, i com que el fet fou atribuït als maleficis de dues veïnes que tenien fama de bruixes, aquestes foren processades pel Sant Ofici. S’ordenà aleshores (1707) de prevere, i fou beneficiat de l’església major de Ciutadella. Fou sepultat, per ordre seva, a l’església de Sant Francesc.
Les variades circumstàncies de la seva vida en fan un dels personatges més interessants de la noblesa menorquina.
