(Catarroja, Horta, 2 desembre 1836 – Madrid, 20 març 1912)
Jurista i historiador. L’Academia de la Historia de Madrid va encomanar-li la direcció de la publicació de Las Cortes de los antiguos reinos de Aragón y de Valencia y principado de Cataluña.
Cal esmentar-ne, a més, les obres Historia del Derecho en Cataluña, Mallorca y Valencia (1877) i Llibre de les costums generals escrites de la insigne ciutat de Tortosa (1881).
(Palma de Mallorca, 1886 – Felanitx, Mallorca, 1968)
Republicà. Apotecari de Felanitx, participà en l’organització del partit d’Acció Republicana (1932) i formà part del consell regional d’Esquerra Republicana Balear (1934). Amb l’adveniment de la Segona República, fou alcalde de Felanitx.
Mallorquinista i pancatalanista, col·laborà el 1917 a “La Veu de Mallorca”, fou soci fundador de l’Associació per la Cultura de Mallorca (1923), escriví a “La Nostra Terra” i intervingué en la discussió del projecte d’Estatut Autonòmic del juliol de 1931. També col·laborà a “República”.
És autor de La catalanitat de les Mallorques (1916), Joanot Colom i Cifré (1929) i d’una Història de Felanitx contada als infants.
(Manacor, Mallorca, 1890 – 1967)
Escriptor. Procurador dels tribunals, col·laborà a “La Aurora” i usà el pseudònim Mitja-Bota.
Publicà l’obra de teatre satírica El rey Herodes manacorí (1919) i El patrón de pesca de Mallorca (1944).
(Algaida, Mallorca, segle XIX)
Eclesiàstic. Era beneficiat de la catedral de Palma.
És autor d’un Discurs interessant per ses mares, per ses fies i per tots els joves i veis que han de casar o estan enamorats sia de lo que sia (1860), i de Misèries humanes (1860-62), obra que aparegué en quatre fulletons. El Discurs esmentat fou acusat per alguns d’excessiva cruesa d’expressió, i fou prohibit pel bisbe de la diòcesi.
(València, vers 1498 – França ?, 1553)
Erasmista, llatinista i hel·lenista. D’origen jueu i mallorquí. Estudià grec a Alcalà amb excel·lents mestres i a París amb un nebot de Musurus. Al col·legi del cardenal Lemoine fou deixeble de Lefèvre d’Étaples.
Passà tres anys a Anglaterra, on es relacionà amb els humanistes, que l’acolliren favorablement a causa potser de les recomanacions de Lluís Vives. Conegué Erasme, possiblement a Bruges, el 1522, i mantingué amb ell correspondència en llatí.
El 1528 tornà a València, on, com a fervent erasmista, s’enemistà amb el rector de la Universitat Joan Salaia, fet que l’impossibilità per a fer de professor de grec i de llatí, càtedres que li havien ofert els jurats. Amic de l’erasmista castellà Alfonso de Valdés, li escriví des d’allí unes dures i interessants cartes, en llatí, sobre la situació universitària valenciana.
El 1535 era de nou a França, possiblement gràcies a l’ajuda del seu compatriota Joan Martí Població -a qui dedicà el seu comentari al Somnium Scipionis (1535) de Ciceró- i de l’humanista Guillaume Budé.
A París publicà Pomponnii Melae de situ orbis libri tres i Annotationes in Ciceronis Opus, i a Poitiers uns Scholia al Somnium i Summa capita in Ciceronis Philosophiam moralem. El 1542 des d’Oxford dedicà De prophetia et spiritu prophetico (Basilea 1543) al bisbe de Winchester, Gardiner.
Estigué després tres anys al servei del bisbe de Lieja Jordi d’Àustria, oncle de l’emperador Carles V.
(Sóller, Mallorca, segle XV – Palma de Mallorca, 24 gener 1522)
“Botifoc“ Dirigent agermanat, de la facció extremista de la Germania mallorquina.
Arran d’un intent de contrarevolució contra la política extremista dels germans Colom, dirigida pel regent de la governació misser Esbert, fou pres i degollat a la plaça de Cort en l’anomenada Nit dels Set.
Ambròs Oliver (Sóller, Mallorca, 1799 – 1862) Frare agustí. Fou músic de mèrit. Arran de la supressió d’ordes religiosos ocupà el càrrec de substitut de xantre a la catedral de Palma. És autor del Graduale Romanum juxta ordinem missalio romani, que és un cantoral de tot l’any (publicat a Palma el 1862).
Andreu Oliver (Palma de Mallorca, segle XVIII) Metge. Escriví en llatí algunes obres professionals.
Antoni Oliver (Illes Balears, segle XIX – segle XX) Religiós teatí. Sobresurt pels seus estudis sobre l’obra de Ramon Llull.
Bartomeu Oliver (Felanitx, Mallorca, 1895 – Palma de Mallorca ?, segle XX) Músic. Deixeble de Paul Dukas a París, l’any 1940 fundà l’Orquestra Filharmònica de Palma de Mallorca. És autor de nombroses obres simfòniques, de cambra i corals.
Francesc Oliver (València, segle XV – segle XVI) Poeta. Són conegudes dues composicions seves: l’una en elogi de la vila de Bocairent, i l’altra lloant els ducs de Gandia i de Sogorb a propòsit de la crisi político-social de les Germanies, davant la qual Oliver adoptà, per tant, la posició dels aristòcrates.
Joan Oliver (València, 1526 – Camarinas, Filipines, 1599) Frare franciscà. Fou actiu missioner. És autor d’un Arte de la lengua tagala en castellà i en tagal.
Joan Oliver (Alcoi, Alcoià, segle XVI) Escriptor. Fou mestre de gramàtica. És autor dels llibres docents De primis syllabis, De medits syllabis, Prosodiae institutio (1572), Taxandro i d’una Gramatica (1577).
Miquel Oliver (Illes Balears, segle XV – Nàpols, Itàlia, 1533) Prior de la cartoixa de Valldemossa (1505-26). És autor d’un estudi històric, La Germania de Mallorca, que restà inèdit.
Pere Joan Oliver (Palma de Mallorca, segle XVII – Valldemossa, Mallorca, 1736) Frare cartoixà. Escriví les obres Floralia mariana, Nomenclator Marianum, Canon, Salutatio ad Sanctisimam Feiparam entre d’altres.
Pere Onofre Oliver (Illes Balears , segle XVI – segle XVII) Eclesiàstic. Fou rector de l’església de Sant Miquel, a Palma. És autor, en col·laboració, d’un Manual sacramentorum acordat a les disposicions dels bisbes de la seva diòcesi.
Reginald Oliver (Felanitx, Mallorca, segle XVI – País Valencià, 1649) Frare dominicà. Prengué hàbit el 1589. Fou prior dels convents de l’orde a València i mestre de teologia. Escriví una obra sobre la devoció del Rosari.
Sebastià Oliver (Illes Balears, segle XVII – 1722) Frare franciscà. És autor de l’obra Ejercicio de confesores y escrutinio de penitentes a modo de diálogo. L’obra, que seria molt consultada pels confessors de l’època, aparegué a Palma en quatre volums, del 1705 al 1716.
(València ?, segle XVI)
Poeta en llatí i en castellà. Doctor en ambdós drets (abans 1546). El 1567 fou nomenat assessor del justícia de València.
És autor dels versos posats als arcs triomfals col·locats amb motiu de l’entrada de Felip II a la ciutat (1564). Publicà diverses poesies de circumstàncies en obres publicades a València en 1560-64 de Sempere, Ferrandis d’Heredia, Viciana i altres.
(Felanitx, Mallorca, 1731 – 1799)
Sacerdot. S’ordenà el 1755. Tingué una part activa a les controvèrsies del seu temps sobre les doctrines de Ramon Llull. Aquesta intervenció li féu patir la retirada de les seves llicències (1777), que no recuperà sinó quatre anys més tard.
És autor d’un Calendario perpetuo i d’altres escrits.
(Maó, Menorca, 3 gener 1791 – 3 setembre 1863)
Noble i polític. Fill de Josep Gaspar d’Olivar i Saura.
Fou el primer alcalde de Maó i president de la junta de sanitat. El 1844 li fou concedida la baronia de les Arenes sobre la seva possessió al lloc del mateix nom.
Fou el pare de Josep Maria d’Olivar i Vidal (Maó, Menorca, 11 desembre 1817 – Ciutadella, Menorca, 1889) Noble.
