Arxiu de la categoria: Biografies

Orga i Piñana, Josep d’

(València, 1800 – 1881)

Impressor. Fill de Josep Orga i Gómez. Era tipògraf. Adaptà obres teatrals del francès al castellà, i traduí també a aquest idioma alguns llibrets d’òpera italiana.

Escriví els llibres Valencia durante la guerra civil de los siete años (1875), Apuntes históricos de la Milicia Nacional de Valencia, desde su creación en 1820 hasta 1823 (1855) i el quadre escènic Entrada de Alfonso XII en Valencia en 1875.

Conreà també les lletres vernacles col·laborant a “Valencia Ilustrada” i als calendaris de “Lo Rat Penat”, amb poesies diverses i publicant narracions com Lo palleter i Tonet lo saragatero. Deixà inèdita una Fraseologia per facilitar llegir i escriure lo llemosí de l’any 1300 fins a hui (1878).

Orga -impressors-

(València, 1744 – 1899)

Família d’impressors. Fou creada per Josep Jaume d’Orga i Ximeno (Muel ?, Aragó, 1701 – Madrid, 1756)  Impressor. Aprengué l’ofici a l’impremta de Bordazar, al capdavant de la qual estigué un quant temps (1744). Després d’haver treballat a l’estranger, s’instal·là a Salamanca amb una companyia d’impressors, i el 1750 a Madrid.

Es casà amb Antònia Gómez i foren pares de:

Orfila i Rotger, Mateu

(Maó, Menorca, 24 abril 1787 – París, França, 12 març 1853)

Metge i químic. Estudià medicina a les universitats de València i Barcelona, i ciències naturals a la de París. S’especialitzà en química i en toxicologia i féu recerques aprofundides sobre la morfina, l’hidroclorat de barita, l’àcid arsènic, etc.

Va ésser nomenat membre de l’Institut de França, professor de medicina legal a la Facultat de París i catedràtic de química a la mateixa institució. Organitzà l’Hospital Clínic de París i altres institucions científiques a la capital francesa (Jardí Botànic, Galeria d’Anatomia Comparada, etc). Fou considerat una de les personalitats més eminents del s XIX en la seva especialitat i en medicina legal.

Publicà un Traité des poisons ou Toxicologie générale (1814-15), llibres sobre medicina legal i forense i llibres de química.

Orfila i Rotger, Antoni

(Maó, Menorca, 30 juliol 1796 – Madrid, 27 juny 1864)

Cantant. Residí a Madrid, on actuà amb èxit. Fou mestre del conservatori de Música madrileny, des de la seva fundació, el 1830.

Orfila, Francesc

(Maó, Menorca, segle XVIII – segle XIX)

Frare franciscà. Escriví Discursos sagrados para profanos, Mapa eclesiàstico, Compendio de filosofía del padre Alfieri i Comentarios a la filosofía del padre Guevara.

Orfanell, Jacint

(la Jana, Baix Maestrat, 8 novembre 1578 – Nagasaki, Japó, 10 setembre 1622)

Dominic. Fou enviat a les missions de Filipines i del Japó. Desobeí el decret d’expulsió dictat per les autoritats el 1614, i fou empresonat i mort.

Escriví una història de la cristiandat del Japó, publicada, pòstumament, a Madrid.

Fou beatificat el 1867 a Roma.

Orellana i Mojolí, Marc Antoni

(València, 1731 – 1813)

Erudit. Advocat, exercí a Cadis i a Madrid. Fou acadèmic de l’Acadèmia de Sant Carles i va aplegar una notable col·lecció pictòrica. Va pertànyer a l’Acadèmia de la Llengua Llatina i a la de San Fernando.

Entre lingüista i historiador, és autor d’una Carta en Romanç (1782), dirigida al jesuïta Lassala, expulsat per la pragmàtica de Carles III, Valencia antigua y moderna (1924), en tres volums, on recollia dades de tot tipus sobre la ciutat; Biografía pictórica valentina (1930-36, 1967), en que inclogué notícies de nombrosos artistes valencians; Catàleg i descripció dels pardals de l’Albufera de València (1795) i Catàleg dels peixos que es crien i peixquen en lo mar de València (1802). En català fou autor d’alguns poemes i d’un recull d’adagis, avui perdut.

La seva consciència sobre la decadència idiomàtica i el seu interès per la literatura i la història anteriors el situen dins el grup valencià anterior a la Renaixença que ja n’anuncia alguns trets.

Orellana, Vicent

(València, 1717 – 1785)

Tècnic industrial. És autor d’un Tratado sobre los barnices i charoles i d’altres escrits tècnics.

Orell, Guillem

(Campos, Mallorca, segle XVIII – Palma de Mallorca, 1780)

Frare franciscà. Publicà uns Sermones varios i unes Notas y exposiciones para ilustrar la Santa Bíblia.

Ordines, Pere

(Illes Balears, segle XVI – segle XVII)

Poeta. Escriví en català. En són ben conegudes algunes transcripcions de cançons populars i camperoles, que són útils per als estudis de folklore antic.