(País Valencià, segle XVII)
Escriptor i religiós jesuïta. És autor de dues composicions satíriques i de poesies religioses presentades als concursos de l’època celebrats a València.
Ordines, Josep
Deixa un comentari
Arxiu de la categoria: Biografies
Orchell i Ferrer, Francesc
(València, 1762 – vers 1825)
Filòleg. Doctorat en teologia i dret a la Universitat de València. Especialista en hebreu i grec, també estudià arameu, siríac i àrab. El 1788 fou nomenat catedràtic d’aquesta universitat i, posteriorment, el 1799, dels Estudios Reales de San Isidro de Madrid.
És considerat el creador de la teoria del triangle vocàlic o orchellià, segons la qual la vibració de l’aire s’efectua a la gorja, al paladar i als llavis. Fou divulgada pel seu deixeble, Antonio M. García Blanco en Análisis filosófico de la escritura y lengua hebrea (1846-51).
Orberà i Carrion, Josep Maria
(València, 6 novembre 1827 – Madrid, 23 novembre 1886)
Eclesiàstic. Ordenat de sacerdot (1850), i doctor en dret, fou vicari capitular i governador eclesiàstic a Santiago (Cuba), on després de la revolució del 1868 estigué empresonat uns quants mesos per desobediència al govern espanyol.
Fou bisbe d’Almeria (1876-86).
Orara i Piquer, Josep
(València, 1827 – 1881)
Escriptor. És autor d’algunes obres dramàtiques. En la seva joventut es dedicà a la pintura.
O’Neill i Rossinyol, Joan
(Palma de Mallorca, 1828 – 1907)
Pintor i escriptor. Intentà una mesurada adaptació del romanticisme literari –Poesías (1853)- i plàstic.
Al seu Tratado de Paisaje (1862) acceptà l’observació fidel de la natura dels francesos temperada pel rigorisme flamenc, aspirant a crear un paisatgisme nacional, hereu de La antigua escuela de pintura española (1886-87). Superà el neoclassicisme elevant la natura a protagonista de les seves obres, dins una placidesa aristocràtica.
Fou secretari de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Sebastià. Exercí, al “Museo Balear”, una crítica teatral, musical i plàstica de caire eclèctic.
Oms i Verdaguer, Marcel
(Perpinyà, 16 desembre 1931 – Narbona, França, 22 juliol 1993)
Crític i tractadista de cinema. Principal animador del grup Les amis du cinéma, creat el 1962 a Perpinyà, dirigí “Cinemathèque” (1964), “Confrontation” (1965), “Les Cahiers de la Cinemathèque” (1971) i l’Institut de Recherche et d’Animation sur l’histoire du cinéma (1981).
Publicà El romancero gitano al servicio de la revolución i La guerre d’Espagne vue par le cinéma, sobre la guerra civil espanyola, Histoire de la France au Cinéma, i monografies sobre J.A. Bardem, L. Torre Nilsson, A. Dovzenko, Buster Keaton, G. Kozincev, Josef von Sternberg i Carlos Saura.
Oms i Sern, Ramon
(Vic, Osona, 1815 – 1854)
Escriptor. Abandonà els estudis eclesiàstics per fer de pagès.
És autor d’unes Cobles gratulatòries a la nativitat de Maria Santíssima, que publicà, i d’altres poesies que restaren inèdites.
Oms i Joli, Antoni d’
(Catalunya Nord, s XVI – 1631)
Rebesnét de Guillem d’Oms i de Ribes. Era senyor de Calmella i de Pià (senyoria que havia heretat dels parents materns).
Es casà amb Jerònima de Jou i Joli, senyora de Vilaclara, que només li donà dues filles, amb les quals s’extingí (1692) aquesta línia dels senyors de Calmella: la petita fou monja canongessa de Sant Salvador de Perpinyà i heretà Calmella i Vilaclara, que llegà al seu convent, i la gran fou:
Maria Anna d’Oms i Jou (Catalunya Nord, segle XVI – 1645) Fou senyora de Pià. No tingué fills del seu marit Àngel de Pas, senyor de Sant Marçal, a qui féu hereu.
Oms i Guerau, Antoni d’
(Illes Balears, segle XVII – 1661)
Senyor de Son Oms. Primer membre de la línia que posseí aquesta senyoria amb una cavalleria a Porreres.
Amb el seu casament amb la pubilla Francesca Guerau i Sanglada, adquirí el vincle dels Guerau d’Axartell.
Llur fill fou Jeroni d’Oms i Guerau (Illes Balears, segle XVII – 1679) Militar. Fou capità i governador de les viles de Petra i Sant Joan de Sineu. Acabà amb els bandolers fent penjar llurs principals caps, entre els quals Gargamellot. La seva rebesnéta fou:
Maria Magdalena d’Oms i de Torrella (Illes Balears, segle XIX) Muller d’Henri de Chauveron. Aportà l’herència als descendents seus i del seu marit, que avui són els Truyols, senyors de la cavalleria de Borneta, i per mort de la seva néta (1825) passà als Gual de Torrella.
Oms i del Viver, Tadeu d’
(Catalunya Nord, s XVII – 1695)
Noble. Fill de Guerau d’Oms i de Santmartí i de Caterina del Viver i Descatllar, i germà de Guerau. Heretà del seu altre germà Baltasar el patrimoni rossellonès confiscat (senyoria de Calçà, Morellàs i Sant Martí de Fonollar), que recuperà.
Lluità amb les forces del lloctinent comte de Santa Coloma, però després ho féu (1663) al costat dels francesos.
Fou rebesavi d’Amadeu d’Oms i Moreau-Montcheuil (Catalunya Nord, segle XIX – 1885) Cavaller de la Legió d’Honor. Fou el darrer representant de la línia dels senyors de Calçà i Morellàs.
