Arxiu de la categoria: Biografies

Orlandis i Rovira, Josep

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 29 abril 1918 – 24 desembre 2010)

Historiador. Doctorat en dret per la universitat de Madrid i ordenat sacerdot de l’Opus Dei (1949), fou catedràtic d’història del dret de la Universitat de Navarra i de la de Saragossa, i director de l’Instituto de la Historia de la Iglesia, de la Universitat de Navarra.

Especialitzat en temes visigòtics, és autor de Huellas visigòticas en el derecho de la Alta Edad Media (1944), Las consecuencias del delito en el Derecho de la Alta Edad Media (1950), El poder real y la sucesión al trono en la monarquía visigoda (1962), La Iglesia en la España visigótica y medieval (1976) i Hispania y Zaragoza en la antigüedad tardía (1984).

Publicà també altres llibres més generals, com ara Historia de la Iglesia: la Iglesia antigua y medieval (1998), Historia breve del cristianismo (1999) i Historia de Iglesia: iniciación teológica (2002) i altres de contingut més ideològic, com El derecho a la libertad escolar (1979), La vida cristiana en el siglo XXI (2001), La aventura de la vida eterna (2005) i La vida vista a los noventa años (2008).

L’any 2006 rebé el Premi Ramon Llull del Govern de les Illes Balears.

Orlandis i Despuig, Pere

1 Resposta

(Palma de Mallorca, 9 juny 1864 – Salamanca, Castella, 12 novembre 1897)

Poeta. Germà de Ramon. De família noble, fou molt amic de Costa i Llobera, que l’influí literàriament.

Escriví només onze poemes breus, d’una qualitat, però, remarcable, que foren recollits pòstumament al volum Poesies (1898) i reeditats el 1934.

Orivai i Monreal, Joan Baptista

Deixa un comentari

(València, 1633 – 1682)

Metge. També era llicenciat en arts. Fou catedràtic de medicina hipocràtica i de llengua grega a la Universitat de València. Ocupà càrrecs públics.

És autor d’alguns escrits professionals.

Orís, Elderid d’

Deixa un comentari

(Catalunya, 914 – 1037)

Vicari del castell d’Orís. Potser foren antecessors seus Unifred i Gausfred d’Orís. Fou el pare d’Amat Elderic.

Oriolf

Deixa un comentari

(França, segle X – Franja de Ponent, segle X)

Abat d’Alaó i bisbe intrús de Ribagorça. Era fill d’Indiscle, senyor de Sopeiva. Essent prevere, a la mort del bisbe Ató fou consagrat, probablement per l’arquebisbe d’Auish, com a bisbe de Ribagorça, alhora que l’arquebisbe de Narbona consagrava Odesind com a bisbe de Roda.

Fidel del comte Unifred I de Ribagorça, aquest obtingué cap al 964 que Oriolf renunciés al bisbat. Fou designat com a abat d’Alaó el 969 (el succeí el seu germà Apó) pels comtes de Ribagorça Unifred, Arnau i Isarn, i beneït pel bisbe Odesind.

Oriolf tingué un fill, Ennegó, que retingué l’alou de Sant Esteve del Mall, que els comtes havien donat a Oriolf el 964. Aquesta renúncia li congracià la liberalitat dels comtes germans, manifestada diverses vegades, especialment amb el privilegi d’immunitat del monestir d’Alaó concedit el 975.

Oriola, Josep

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XVII)

Poeta. Conreà la poesia religiosa. El 1623 participà al concurs poètic en honor de la Immaculada Concepció, celebrat a València.

Oriola, Christian d’

Deixa un comentari

(Perpinyà, 3 octubre 1928 – Nimes, França, 29 octubre 2007)

Esportista. Estudià a Perpinyà i a la facultat de dret de Montpeller.

Quatre vegades campió del món d’esgrima a Lisboa (1947), al Caire (1949), a Brussel·les (1953) i a Luxemburg (1954). Obtingué medalla d’argent als jocs olímpics de Londres (1948) i d’or als d’Hèlsinki (1952) i Melbourne (1956).

Orinda, Martí d’

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XVII – 1655)

Arquitecte. Fou cridat a València per dirigir les obres del monestir de Sant Miquel dels Reis, les quals havien estat interrompudes a la mort de l’arquitecte Pere Ambuesa (1632). També obrà el panteó del duc de Calàbria (1633), patrocinador de les obres del monestir.

Construí l’església parroquial de Llíria, projectada pel P. Raja, excepte la portalada, obra de Lleonard Esteve.

Orihuela, Francesc d’

1 Resposta

(Oriola, Baix Segura, 2 novembre 1849 – Massamagrell, Horta, 22 agost 1914)

(Francesc Simon i Ródenas)  Prelat i frare caputxí. Fou bisbe de Santa Marta, a Colòmbia, des del 1904. Hagué de renunciar al càrrec per malaltia.

El 1927 fou incoat procés per a la seva beatificació.

Orient, Josep

Deixa un comentari

(Vila-real, Plana Baixa, 1648 – País Valencià, 1689)

(o d’Orient)  Pintor. Conreà la pintura d’inspiració religiosa. Té obres a les esglésies de Xilxes, Dénia i Alcalà de Xivert. És molt notable, en aquesta darrera, la tela Rescat del Sagrament a Àfrica. Al Museu de València és exhibit el seu Sant Bru.