Arxiu de la categoria: Biografies

Sanllehy i Girona, Carles

1 Resposta

(Barcelona, 21 febrer 1882 – 16 agost 1973)

Historiador. Fill de Domènec Joan Sanllehy i Alrich. Succeí la seva mare, Anna Girona (filla de Manuel Girona), en el títol de marquès de Caldes de Montbui.

Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, que presidí durant els anys 1942-54.

D’entre la seva obra destaquen els treballs La successió de Carles II (1933), El tractat de pau de Castronuovo o Caltabellotta (1943) i Los descendientes legítimos de Alfonso el Magnánimo en el trono de Nápoles (1951).

Sanllehy i Alrich, Domènec Joan

4 Respostes

(Barcelona, 6 setembre 1847 – 9 gener 1911)

Polític. Fill de Joan Sanllehy i Metges.

Membre del partit conservador i diputat provincial, el 1906 fou nomenat alcalde de Barcelona. Restà en el càrrec fins al 1908, quan li fou acceptada la dimissió que havia presentat un any abans, per estar en desacord en qüestions pressupostàries.

Fou tres vegades president del Cercle del Liceu (1900-03, 1905-06 i 1909-10).

Fou el pare de l’historiador Carles Sanllehy i Girona.

Sanjuan i Tarré, Bernat

Deixa un comentari

(Barcelona, 1915 – Deià, Mallorca, 1979)

Pintor i escultor. Format a l’Escola de Belles Arts de Barcelona.

Entre altres exposicions col·lectives participà al I Saló de Independents (1936) i al I i II Saló d’Octubre (1948-49).

A més de la pintura i l’escultura, ha conreat la ceràmica i ha fet treballs de joieria.

Sanglada, Pere

5 Respostes

(Catalunya, segle XIV – Barcelona, 11 març 1408)

Escultor. El seu estil, dominat per la naturalitat i l’expressió del moviment, assenyala la transició entre l’art refinat i idealista del segle XIV i l’art realista del segle XV.

Establert a Barcelona (vers 1394-95), on tingué nombrosos deixebles, treballà a la catedral, on possiblement realitzà el sepulcre d’alabastre de Sant Oleguer (1406), les misericòrdies del cor i les escultures de la trona.

Se li atribueixen també l’arcàngel de la façana gòtica de l’Ajuntament, i la Mare de Déu procedent del monestir de Santes Creus.

Sáñez i Reguard, Antoni

1 Resposta

(Barcelona, vers 1740 – vers 1800)

Ictiòleg i escriptor. Era fill de l’andalús Carlos Sáñez, secretari de la capitania general de Catalunya.

Fou funcionari de correus i dirigí una companyia marítima que fundà personalment.

S’interessà per la pesca i per les espècies marines i publicà diverses obres, com el gran Diccionario histórico de los artes de la pesca nacional (1791-95), en cinc volums, i una Colección de producciones de los mares de España (1790).

Sanespleda, Francesc

Deixa un comentari

(Girona, segle XV)

Cavaller. El 1462 prengué les armes contra Joan II.

Participà al setge de la Força de Girona. El mateix any fou nomenat capità del castell d’Anglès. Més tard fou lloctinent del procurador general dels castells i els llocs que conservava la Generalitat en territoris del comtat d’Empúries.

Poc abans de morir Pere de Portugal, la Generalitat li ordenà que s’apoderés de la persona de Ferran de Silva, el comandant portuguès al front del nord, que havia comés abusos greus d’autoritat.

Samuel Abenmenassé

Deixa un comentari

(País Valencià ?, segle XIII – Barcelona, segle XIII)

Metge jueu. Pertanyent a la comunitat hebrea de Barcelona.

Acomplí algunes missions diplomàtiques, com la realitzada prop del rei de Granada el 1294.

Sanders, George

Deixa un comentari

(Sant Petersburg, Rússia, 3 juliol 1906 – Castelldefels, Baix Llobregat, 25 abril 1972)

Actor cinematogràfic.

Entre els seus nombrosos films, en els quals ha encarnat sovint un tipus de personatge dur, irònic i cerebral, cal esmentar Rebecca (1940), The picture of Dorian Gray (1945), All about Eve (1950, Oscar al millor actor secundari), etc.

Se suïcidà en un hotel de Castelldefels.

Sandalinas i Fornàs, Joan

2 Respostes

(Barcelona, 1 març 1903 – 5 maig 1991)

Pintor. Estudià a l’Ateneu Obrer i al Cercle de Sant Lluc.

Durant els anys 1920 orientà la recerca plàstica vers el cubisme, a partir del qual arribà més tard a l’abstracció. En els primers cinc anys de la dècada de 1940, a Barcelona féu de lligam entre la tradició de la recerca plàstica moderna i els joves inquiets desconnectats d’ella a causa de la guerra civil.

Exposà a la galeria que el marxant Josep Dalmau tenia a Barcelona i participà a l’exposició que, en homenatge a aquest, tingué lloc a Barcelona el 1969.

Sancho i Subirats, Alejandro

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIX – Barcelona, 2 març 1931)

Militar. Capità d’enginyers, s’apropà en 1929-30 a l’anarcosindicalisme català i col·laborà, tractant temes econòmics, a “Acción” i “Mañana” amb el pseudònim de Fernando Castillo.

Tingué un paper destacat en el comitè revolucionari format al juny de 1930 amb militars i anarquistes que preparà la conspiració avortada de l’octubre de 1930, al marge del comitè sorgit arran del Pacte de Sant Sebastià.

Fou detingut i empresonat al castell de Montjuïc, on morí.