Arxiu de la categoria: Biografies

Sant Climent, Berenguer de

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XIV)

Cavaller. El 1388 sortí elegit conseller segon de Barcelona, després de les reformes del sistema electoral introduïdes per Joan I. No desitjava pas la conselleria; calgué, perquè l’acceptés, que el veguer de Barcelona l’amenacés amb una penyora de 100 lliures.

Per una ironia de la sort hagué de ser encara Conseller en Cap en 1392-93. Pel setembre de 1393 féu un sentit discurs al Consell de Cent, davant el rei Joan I, acomiadant-lo per a la projectada expedició a Sardenya.

El mateix monarca reproduí en una lletra aquest discurs, un dels pocs que es conserven dels consellers en data tan reculada.

El 1395 un Berenguer de Sant Climent era veguer de Berga i el Berguedà.

Sant Celoni, Francesc de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XV)

Síndic de la ciutat de Girona. Assistí al parlament de Catalunya reunit durant l’interregne (1410-12).

Amb el seu col·lega el jurista Guillem Domenge protestà vivament de la forma en què foren nomenats els compromissaris de Casp. Arribà a declarar davant el Parlament que no reconeixeria la sentència o compromís (1412).

Aquesta actitud inicial no seria obstacle per al seu acatament posterior al nou monarca elegit, Ferran I d’Antequera.

Sant, el *

Deixa un comentari

Sobrenom del comte Ramon Berenguer IV de Barcelona (vers 1113-1162).

Sansa i Albert, Carme

Deixa un comentari

(Barcelona, 22 febrer 1943 – )

Actriu i cantant. Inicià la carrera artística a l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual.

Ha intervingut en obres com ara Primera història d’Esther (1977), d’Espriu; L’òpera de tres rals (1984), de Weill-Brecht; Un dia qualsevol (1991), de Fo i Rame; Gust de mel (1993); Tres mujeres altas (1995, d’E. Albee i L’amant anglesa (1996), de M. Duras.

Premi Sebastià Gasch 1978 per la seva contribució al music-hall català i premi de la Crítica Teatral de Barcelona 1994 i 1996.

Sans i Salellas, Enric

Deixa un comentari

(Figueres, Alt Empordà, 10 setembre 1890 – 11 febrer 1953)

Compositor. Formà part de la cobla L’Art Gironí.

Escriví sardanes, la més coneguda de les quals és la titulada Somni d’amor.

Sans i Miquel, Ignasi

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)

Jurisconsult. Germà de Lluís i de Francesc de Sanç i de Miquel. Excel·lí en l’activitat jurídica en temps de l’arxiduc Carles d’Àustria.

Fou procurador de pobres a la Sala del criminal de l’Audiència de Barcelona (1706) i doctor de la Règia Cùria (1708). El 1710 s’encarregà de la preparació de milícies populars.

Un any després fou senador a la Règia Cùria, càrrec que exercí en 1713-14, durant la defensa de Barcelona contra Felip V.

Quan aquesta va caure li foren confiscats els béns.

Sans i Jordi, Margarida

Deixa un comentari

(Barcelona, 1911 – 25 juny 2006)

Escultora. Inicià la seva formació amb Àngel Ferrant, bé que després aprengué de Josep Llimona, del qual esdevingué la deixebla predilecta i presentà la seva primera exposició a Barcelona (1932).

Viatjà per l’estranger i sojornà durant molt de temps a París, on rebé el mestratge de Charles Despiau. Ha exposat a Barcelona, Madrid, Oviedo, París, etc.

El seu estil pot definir-se d’esquematització de l’obra llimoniana. Conreà especialment el nu femení i l’escultura religiosa.

Entre les seves obres cal esmentar dos relleus de marbre al monestir de Montserrat.

Sans i Jordà, Pere

1 Resposta

(Ascó, Ribera d’Ebre, 3 setembre 1680 – Fuzhou, Xina, 26 maig 1747)

Frare dominicà i sant.

Fou nomenat bisbe i destinat a les missions de la Xina, on morí màrtir.

L’any 1888 fou canonitzat pel papa Lleó XIII amb el nom de Pere Màrtir Sans.

Sans i Guitart, Pau

Deixa un comentari

(l’Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 1836 – Barcelona, 11 octubre 1901)

Polític i enginyer industrial. Fou el primer president de la Lliga de Catalunya (1887) i ho fou també de la Uniò Catalanista. Fou redactor de “La Renaixença” des del 1886.

Publicà obres sobre ferrocarrils, com La locomotora en acción (1868) i una Guía del maquinista… (1888-90), que fou reeditada sovint.

Fou el pare de Joaquim Sans i Oliveras (Barcelona, segle XIX – 1914)  Enginyer industrial. Fou catedràtic de l’Escola Industrial de Terrassa.

Sans i de Monrodon, Ramon

Deixa un comentari

(Taradell, Osona, 1694 – Catalunya, segle XVIII)

Militar. Fill de Francesc de Sanç i de Miquel de Mont-rodon.

Lluità com a capità del regiment de la Diputació al setge de Barcelona de 1713-14, tot i l’extrema jovenesa per al seu grau.

Després de la capitulació, acompanyà voluntàriament el seu pare a la presó, i passà amb ell el captiveri que duraria fins al 1725. També amb el seu pare emigrà del país. Tornà al cap d’un temps.

Fills seus foren Francesc i Ramon de Sanç i de Sala.