(Puigcerdà, Baixa Cerdanya, 1547 – Barcelona, 1620)
Prelat. Vicari general de la seu d’Urgell, canonge de Barcelona i abat comanador de Gerri.
Primer bisbe de la nova diòcesi de Solsona (1594-1612), hi promulgà constitucions interessants, i reuní sínodes diocesans el 1598 i el 1599, any en què assistí també a les Corts de Barcelona. Anà al concili de Tarragona del 1602.
El 1612 fou nomenat bisbe de Barcelona.
(Barcelona, 1868 – 1937)
Pintor. Format a l’Escola de Belles Arts de Barcelona.
Fins al 1936 participà a nombrosos certàmens i exposicions nacionals i internacionals, on obtingué premis remarcables.
Destacà com a paisatgista i en temes de gènere.
Hi ha obres seves als Museus d’Art Modern de Barcelona i de Madrid.
(Girona, 9 abril 1828 – Madrid, 5 maig 1881)
Pintor. Format a Barcelona, amplià i completà estudis a Roma i París, on seguí les lliçons dels pintors francesos Thomas Couture i Horace Vernet.
S’especialitzà en quadres d’història, gènere en què aconseguí molta anomenada. Rebé nombrosos encàrrecs oficials (Prim a la batalla de Tetuan, 1871, etc.). Pintà també alguns retrats de bona factura acadèmica.
S’establí a Madrid i l’any 1873 fou nomenat director del Museo del Prado.
(Sarrià, Barcelona, segle XIX – Barcelona, segle XX)
Advocat. Era secretari de l’ajuntament de Sarrià.
Publicà les següents obres: Lo que debe saber todo concejal, en col·laboració amb J.M. Tallada, Ley municipal comentada, Manual de legislación electoral i d’altres escrits.
(Barcelona, 26 octubre 1852 – Arenys de Mar, Maresme, 1 agost 1928)
Periodista i escriptor.
Lluità amb els carlins de la tercera guerra carlina. Acabada aquesta, visqué un any a Marsella i després s’establí a Barcelona, on continuà fidel als seus ideals i figurà en la creació del diari tradicionalista “El Correo Catalán” i fundà el setmanari “El Borinot” (1877-81). Escriví en ambdós periòdics sonades campanyes antiliberals (1877-81).
És autor de poesies de caràcter festiu, recollides en part a “Lectura Popular” i d’algunes breus obres teatrals còmiques.
(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 15 novembre 1843 – 10 gener 1918)
Músic. Començà els estudis musicals a Vilanova i després anà a Barcelona.
Era organista i mestre de capella de Vilanova, on es dedicava també a l’ensenyament.
És autor d’Estudios y modulaciones, Colección de canciones populares i un Tratado teórico-práctico del órgano.
(la Riba, Alt Camp, 5 febrer 1912 – Barcelona, 19 febrer 1999)
“Robert de la Riba” Organista i compositor. Ingressà en l’orde caputxí. Estudià a Barcelona amb Joan Lamote de Grignon i Joaquim Zamacois, i amplià estudis a Milà.
Fou organista i director de l’escolania de Nostra Senyora de Pompeia, de Barcelona, on des del 1946 féu cicles de concerts d’orgue.
Ha compost música religiosa: Missa catalana (1965), peces per a orgue: Rapsòdia catalana, Suite de Nadal, música de cambra i diverses sardanes.
(Mataró, Maresme, 17 juny 1892 – Besiers, França, 13 setembre 1954)
Pintor.
Exposà per primera vegada a Madrid el 1927. Visqué alguns anys a Perpinyà.
Conreà el paisatge i la pintura de gènere.
El 1939 s’exilià a França, on exposà sovint.
(Barcelona, segle XVII – segle XVIII)
Metge i polític.
El 10 de novembre de 1713, durant el setge borbònic de Barcelona, en sortí elegit conseller tercer. Participà amb aquest càrrec a l’organització de la defensa. Assistí a les reunions del govern provisional.
Després de la capitulació de la ciutat (1714), els seus béns foren confiscats pels borbònics.
(Reus, Baix Camp, 1812 – La Paz, Bolívia, 1899)
Missioner. Ingressà en l’orde franciscà (1834).
Arran de l’exclaustració del 1835 passà a Itàlia i d’allí a Bolívia, on fundà el centre missioner de Copacabana; reclutà missioners a Europa i fou prefecte de missions (1861), definidor general de l’orde (1863) i visitador apostòlic a Xile.
Publicà obres històriques i escriví Mis memorias (1911).
