Arxiu de la categoria: Biografies

Santamaria i Tous, Victorià

Deixa un comentari

(Tarragona, 1850 – el Vendrell, Baix Penedès, 1917)

Jurista i escriptor. Es doctorà en dret i fou notari al Vendrell, on més tard fou també jutge municipal.

Publicà diverses obres de tema jurídic, com Jurisprudencia catalana. La rabassa morta y el desahucio aplicada a la misma (1878), Las capitulaciones matrimoniales… (1880), El contrato de aparcería sobre plantaciones de viñas… (1894), La responsabilidad notarial (1899), Derecho consuetudinario… de las provincias de Tarragona y Barcelona (1901), Estudios notariales (1907) i una Guía del vinicultor y del comerciante (1886).

Santagustí, Joan de

Deixa un comentari

(Lleida, segle XV – Còrdova, Andalusia, 1476)

Dominicà, venerat per l’orde com a beat. Professà al convent de Lleida, d’on fou professor de la universitat.

Fou elegit tercer vicari provincial dels dominicans observants i gràcies a l’ajut de Joan II aconseguí d’introduir la reforma dominicana al regne de València, on fundà el 1473 el convent de Corpus Christi de Llutxent (Vall d’Albaida), del qual fou el primer prior. Més tard fundà el convent de Sant Onofre, extramurs de València. Predicà a València, a Oriola i, finalment, a Andalusia.

S’establí a Còrdova, on fundà la primera confraria del Roser de la regió; hi morí i fou enterrat a l’església del convent de Sant Pau.

El 1477 es féu una enquesta sobre la seva vida i començà a ésser venerat sense procés formal de beatificació. El seu culte passà més tard al convent de Lleida.

Santaeugènia, Bernat de

4 Respostes

(Torroella de Montgrí, Baix Empordà, segle XIII – 1269)

Cavaller. Fill de Pere de Torroella, canvià el cognom en fer-se càrrec de l’heretat de Santa Eugènia de Berga. També heretà Torroella de Montgrí en morir (1226) el seu germà gran, Ponç Guillem, sense fills.

Participà en la conquesta de Menorca. Després fou present al setge de la ciutat de València, i per aquesta raó va rebre donacions a l’horta de la ciutat. Jaume I el nomenà governador de Mallorca després de la seva conquesta.

Es casà amb Beatriu i el succeí la filla Sança. Va voler ésser enterrat a la canònica de Santa Maria d’Ullà.

Santacruz i Gener, Francesc

1 Resposta

(Barcelona, vers 1680 – Catalunya, 1730)

Escultor. Fill de Francesc Santacruz i Artigues.

L’any 1703 contractà la construcció del retaule major de les monges jerònimes de Barcelona, la seva primera obra documentada. També esculpí el retaule major de Sant Vicenç dels Horts i, probablement, el de Santa Maria de Llinars.

Des del 1707 constà com a capità d’enginyers de l’exèrcit de l’arxiduc Carles i, més tard, fou nomenat escultor de l’arxiduc a Barcelona.

Després de la capitulació de la ciutat (1714), desaparegué de la vida artística catalana.

Francesc Santacruz i Artigues

Santacruz i Artigues, Francesc

2 Respostes

(Barcelona, vers 1660 – Sant Feliu de Codines, Vallès Oriental, 20 febrer 1730)

Escultor barroc. Té obres documentades entre el 1673 i el 1697, si bé consta que l’any 1721 encara vivia. Per la coincidència de nom i cognom amb el seu fill i a causa d’informacions contradictòries, és difícil de dilucidar les obres que pertanyen a l’un o a l’altre.

Tanmateix, cal atribuir al pare el retaule de Sant Sever de la seu de Barcelona (1681-83), la part inferior del d’Arenys de Mar, la imatge principal del retaule major dels trinitaris, de Barcelona, i del de sant Benet, al monestir de Sant Cugat. També és autor de la imatge de sant Francesc Xavier i de la porta de l’Infant Jesús, a l’església de Betlem de Barcelona (vers 1690).

Intervingué en la guerra de Successió al costat de l’arxiduc Carles; l’any 1708 fou nomenat arquitecte civil i militar de l’exèrcit amb el grau de sergent major d’infanteria.

Fou el pare del també escultor Francesc Santacruz i Gener.

Santacoloma, Francesc Joan de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIV – segle XV)

Cavaller i conseller reial. Sembla que provenia de Santa Coloma Sasserra.

Passà a Sardenya, on fou capità del cap del Logudor, càrrec que deixà en ésser fet governador i reformador de l’Alguer i del mateix cap (1380-86). Tornà a Catalunya, d’on fou novament enviat a Sardenya amb algunes galeres per a combatre els sards rebels a Arborea (1383). Intervingué en les negociacions amb la jutgessa Elionor i amb Bracaleó Dòria.

Nomenat governador de Menorca (1386), fou suspès per raó d’un plet amb Humbert de Fenollar, que al·legava drets al càrrec, però aquest fou restituït a Santacoloma (1391).

Fou enviat de Martí I l’Humà als Arborea novament rebels, però no aconseguí de pacificar-los. Fou lloctinent de Roger de Montcada a Sardenya (1398), on tingué també el feu d’Osilo. Recorregué les costes de l’illa per tal d’impedir l’arribada de reforços de Gènova durant la campanya de Martí el Jove (1408).

Santacana i Romeu, Francesc

1 Resposta

(Martorell, Baix Llobregat, 8 agost 1883 – 18 setembre 1936)

Metge i mecenes. Nét de Francesc Santacana i Campmany. Format a Barcelona.

Destacà per les seves activitats en les reformes socials; l’any 1917 fundà el Sindicat Vitícola Comarcal de Martorell per tal de protegir els interessos vitivinícoles de la comarca. En el pati del Sindicat un monument recorda la seva tasca.

Continuà l’obra del seu avi: engrandí el museu l’Enrajolada, aportant ceràmiques i altres obres d’art. Impulsà i protegí la Cooperativa Agrícola de Martorell amb seccions de proveïments que resolgueren l’angoixós problema econòmic dels camperols.

Gran amant de l’esport, l’any 1930 féu construir una magnífica piscina i en féu ofrena a la vila representada pel Club Natació Martorell.

Santacana i Mestre, Joan

4 Respostes

(Calafell, Baix Penedès, 7 desembre 1948 – )

Arqueòleg. Fou deixeble de J. Maluquer de Motes i de M. Taradell a la Universitat de Barcelona, on es doctorà l’any 1994 i on fou professor de didàctica de les ciències socials.

Membre fundador del grup de renovació didàctica Història 13-16 i del Taller de Projectes, Museologia i Patrimoni de la Universitat de Barcelona. És autor de la reconversió en museu de la ciutadella d’Alorda Park (Calafell).

Entre les seves publicacions cal destacar Economia, societat i canvi a la Catalunya prehistòrica (1980, amb J. Rovira), L’excavació i restauració del castell de la Santa Creu (1986), El jaciment protohistòric d’Aldovesta (1992, amb M. Mascort i J. Sanmartí) i El poblat ibéric d’Alorda Park (1992, amb J. Sanmartí).

Santacana i Campmany, Francesc

4 Respostes

(Igualada, Anoia, 1810 – Martorell, Baix Llobregat, 1896)

Pintor i col·leccionista. Fou deixeble de Lorenzale. És autor de quadres d’assumpte religiós, dins la línia dita natzarena. La seva producció és escassa.

Resulta important, en canvi, el fet d’haver reunit materials excel·lents, de ceràmica i de decoració arquitectònica, en part provinents de les restes de l’ala renaixentista de la Casa de la Ciutat barcelonina.

Amb aquests materials, forma a Martorell, un museu de gran interès, anomenat L’Enrajolada, que fou continuat pel seu nét Francesc Santacana i Romeu.

Santacana i Armengol, Joan

Deixa un comentari

(el Papiol, Baix Llobregat, 1887 – Madrid, 1983)

Actor. Deixeble d’Enric Borràs. Es dedicà a papers tràgics i de grand-guignol.

Treballà en català i en castellà, a la península i a l’Amèrica Llatina. Interpretà dos dels seus èxits més destacats –L’idiota i El místic (1926)- al cinema, dirigit per Joan Andreu.

El 1968 li fou retut un gran homenatge al Teatre Romea de Barcelona, escenari d’importants èxits seus. Residí a Madrid.