(Catalunya, segle XVI – segle XVII)
Arquitecte.
Construí la capella del Roser de l’església parroquial de Mediona (1597-98) i amplià la capella i la sagristia de la Santíssima Trinitat de la Pobla de Claramunt (1612), on també construí la capella del Roser.
Juntament amb Antoni Arbell, aixecà el campanar de l’Arboç del Penedès (1622-27).
(Barcelona ?, segle XVI – segle XVII)
Arquitecte. Dirigí les obres del convent de la Mercè de Barcelona -actualment convertit en Capitania General- del 1606 al 1608, obres que continuà el seu germà o fill Jacint Santacana.
(Catalunya, segle XV – vers 1456)
Dama. Era la filla menor d’Hug (III) de Santapau i de Saportella, i de Beatriu de Ribelles. Es casà el 1393 amb Berenguer d’Oms.
Sembla que ella i el seu marit, mitjançant préstecs i hipoteques, adquiriren drets irresistibles sobre la baronia de Santa Pau. El 1445, mort sense successió masculina Hug (V) de Santapau, nebot de Joana, la baronia fou adjudicada a aquesta en virtut d’una sentència de la cúria de Besalú, fet que posaria la possessió en mans dels Oms.
La decisió perjudicà les filles de l’esmentat Hug i la vídua d’aquest, Damiata de Centelles. Hi hagué confirmació de la resolució per noves sentències dictades a Barcelona el 1446 i a Perpinyà el 1449. Restà vídua per aquest temps.
Fills seus foren Carles, Bernat i Berenguer d’Oms. Deixà al tercer la baronia de Santa Pau i la senyoria annexa de Finestres.
(Catalunya, segle XIV – 1394/96)
Fill gran d’Hug (III) de Santapau i de Saportella, i de Beatriu de Ribelles. La seva figura és molt poc coneguda.
A la mort del seu pare, el 1393, n’apareix com a hereu principal. Era aleshores a Sicília, com aquell i els germans Hug (IV) i Galceran (I). Morí en data imprecisa en lloc també ignorat.
No devia deixar fills, ja que fou heretat pel germà Hug (IV) de Santapau i de Ribelles, d’acord amb les previsions testamentàries formulades ja pel seu pare.
(Catalunya, segle XII)
Noble. Serví Alfons I el Cast. Participà a la lluita contra el comte de Tolosa el 1174. Tres anys després figurava a les forces que, seguint els acords d’ajuda als castellans, assetjaren la ciutat de Conca.
Aquest noble pertanyia a la família dels primitius senyors de Porqueres, vora Banyoles. El seu successor conegut seria Ponç de Santapau, servidor de Pere I.
(Catalunya, segle XV – 1443)
Noble. Fill de Galceran (I) de Santapau i de Ribelles. Ja en vida del seu pare prengué possessió de la baronia de Santa Pau, mentre el seu germà Ramon de Santapau era destinat a rebre les vastes possessions paternes a Sicília.
Es casà amb Damiata de Centelles. Aquesta féu de procuradora de la baronia durant la llarga absència d’Hug, potser participant a les empreses mediterrànies d’Alfons IV el Magnànim. Deixà tres filles anomenades Beatriu, Violant i Isabel.
La baronia de Santa Pau restava en una situació econòmica greu. Pel que sembla, era empenyorada en gran part a un oncle del difunt Hug, Berenguer d’Oms, el qual assumí la senyoria de Santa Pau el 1445 en virtut d’una sentència reial de fonaments mal coneguts. Així passà la baronia a la família dels Oms, a través de la dona de Berenguer, Joana de Santapau i de Ribelles.
(Catalunya, segle XV – Burgos, Castella, 1475)
Noble. Era fill de Ramon de Santapau, pres a Sicília. Per redimir-lo, anà a servir l’infant Ferran, el futur rei Catòlic, a la guerra de Castella per assegurar al tron la princesa Isabel.
Fou ferit de mort al setge de Burgos. Abans que morís, el príncep Ferran li féu una visita emocionada.
(Catalunya, segle XIV – Esglésies, Sardenya, segle XIV)
Noble. Féu la campanya de conquesta de Sardenya el 1323, a les ordres de l’infant Alfons.
Segurament hi anà, com Hug de Santapau, incorporat a la força del vescomte de Rocabertí, una mica avançada al gros de l’expedició.
Morí durant el setge de la vila d’Esglésies.
(Catalunya, segle XII – Tortosa, Baix Ebre, 1213)
Prelat. El 1193 fou elegit bisbe de Tortosa, com a successor de Ponç de Mulnells.
El 1205 acompanyà Pere I el Catòlic a Jaca, per assistir a la seva entrevista amb el rei d’Anglaterra.
Durant la seva prelatura fou ben delimitada la seva diòcesi respecte a Tarragona i Saragossa.
Fou succeït per Ponç de Torrelles.
(Catalunya, segle XIII)
Cavaller. Participà a les lluites nobiliàries de la minoritat de Jaume I.
Formà al bàndol del comte Nunyo Sanç del Rosselló. Destacà a les temptatives d’avinença de 1226, que no foren resoltes del tot fins a la pau d’Alcalà signada l’any següent.
