Nom de casada que adopta l’artista de circ catalana Paulina Andreu i Busto, filla de Charlie Rivel (1921-2020).
Schumann, Paulina *
Deixa un comentari
Arxiu de la categoria: Biografies
Schroeder Bilhère, Juan Germán
(Pamplona, Navarra, 1918 – Barcelona, 29 juny 1997)
Autor i director teatral. Des del 1926 residí a Barcelona, on es formà a l’Institut del Teatre.
El 1943 fundà el Teatro de Estudio per donar a conèixer l’avantguarda europea, d’Ibsen a Sartre, i més tard, el Teatro de Cámara de Barcelona. Els anys 1960 i 1970 representà sobretot teatre clàssic espanyol.
Com a autor, cal fer esment de La ciudad sumergida (1955), La esfinge furiosa (1955), La trompeta y los niños (1961), La ira del humo (1963) i Summa, estrenat a París el 1981.
Destacà com a director en El pleito matrimonial, de Calderón, les òperes Tiefland (Terra baixa), d’E. d’Albert, Amunt, d’Altisent, etc.
Schmid i Saludes, Juli
(Barcelona, 1935 – Llagostera, Gironès, 8 novembre 2017)
Arquitecte. Es titulà el 1962 i es doctorà el 1967. Becat per la Ford Foundation, s’especialitzà en disseny industrial als EUA (1964). De tornada a Barcelona, fou nomenat professor de l’Escola de Disseny Elisava.
Ha promogut la VIII Conferència Internacional d’Estudiants d’Arquitectura (1963), la creació del Centre Informatiu del Disseny Industrial i el Congrés Internacional de Disseny a Eivissa (1971), etc.
Ha estat secretari-fundador de l’ADI-FAD i fou vice-president del FAD.
Schmid i Moló, Llorenç Maria
(Tarragona, 1807 – Catalunya ?, segle XIX)
Militar. De família noble, ingressà a vuit anys al regiment de Wimpffen, com a cadet, al costat del seu pare, Amanz Schmid, també militar, suís de naixement.
Actuà en accions militars a Catalunya (1820-33) i combaté els carlins a Navarra (1833-36).
Ascendit a general, fou comandant general de Terol (1853) i governador militar de Santander i Santoña (1854). Participà en l’alçament progressista del 1854, fet per qual ascendí a mariscal de camp.
Schaaff i de Bobes, Alexandre
(Barcelona, 1914 – 9 abril 1985)
Pintor. Sobresortí com a paisatgista.
Ha estat secretari del Cercle Artístic de Sant Lluc i del Foment Gracienc de les Arts.
El seu art ha evolucionat en la recerca d’efectes òptics originals.
Scanu, Pasqual
(l’Alguer, 1908 – Sàsser, Itàlia, 1978)
Escriptor i pedagog. Doctorat en lletres a Roma, exercí la docència del 1937 al 1975 com a professor de gramàtica catalana a la Universitat de Sàsser i fou un entusiasta impulsor de les relacions entre Catalunya i l’Alguer.
Dedicat a la cultura popular i a la història de l’Alguer, publicà Alguero e la Catalogna (1962), Pervivència de la llengua catalana oficial a l’Alguer (1964), Sardegna (1964), Sardegna nostra (1976), Poesia d’Alguer (1970), Guida d’Alghero (1971) i Rondalles alguereses (1985). També conreà la poesia.
Sayrach i Fatjó dels Xiprers, Miquel Àngel
(Barcelona, 18/oct/1927 – 3/oct/1993)
Periodista, pintor i dibuixant. Fill de Manuel Sayrach i Carreras.
Cofundador, entre d’altres, junt amb el seu germà, Manuel, de l’Acadèmia de Llengua Catalana de la Congregació Mariana de Barcelona (tercera etapa) (1953). Posteriorment, ambdós germans dirigiren la revista “L’Infantil” en la seva nova etapa (1963), més tard esdevinguda “Tretzevents”.
Creà els personatges de les formigues Bibi i Tobi -transposició al món animal dels problemes d’una col·lectivitat oprimida-, del Cavaller Pelfort, etc. Reuní les seves historietes en volums: La gran guerra o La Roda (1965), Bibi i Tobi: missió 1X2 (1972), Bibi i Tobi al país de les cuques de llum (1972), Una ampolla amb missatge i La clapa que taca (1984).
Sayrach i Fatjó dels Xiprers, Manuel
(Barcelona, 1928 – 3 maig 2020)
Periodista i editor. Fill de Manuel Sayrach i Carreras i germà de Miquel Àngel.
Junt amb el seu germà foren cofundadors, entre d’altres, de l’Acadèmia de Llengua Catalana de la Congregació Mariana de Barcelona (tercera etapa) (1935) i, posteriorment, ambdós, de la revista “L’Infantil” en la seva nova etapa (1963), que dirigiren, i que del 1968 al 2011 va dir-se “Tretzevents”.
El 1995 va rebre la Creu de Sant Jordi.
Sayrach i Carreras, Manuel
(Sants, Barcelona, 10 gener 1886 – Sant Feliu de Llobregat, Baix Llobregat, 22 gener 1937)
Arquitecte i escriptor. Titulat a Barcelona el 1917, fou un seguidor de l’estil gaudinià.
Construí, entre d’altres, la casa familiar a Sant Feliu de Guíxols (coneguda com la casa dels Dimonis) i, a Barcelona, la casa Sayrach a la Diagonal i la casa veïna del carrer Enric Granados. Influït per les teories wagnerianes, concebia la creació artística com un tot.
Planificà la seva producció literària com un cicle de Set drames de la llum, dels quals escriví només Abelard i Eloïsa (1919) i Reigzel, l’íntim amic (1920).
Fou el pare de Miquel Àngel i Manuel Sayrach i Fatjó dels Xiprers.
Sayol i Sala, Tomàs
(Barcelona, 1908 – 1992)
Pintor. Format a Llotja. Exposà el 1936 al Primer Saló d’Artistes Independents de Barcelona i el 1938 al Saló de Tardor.
Sensible aquarel·lista, fou premiat l’any 1954 al Primer Saló Nacional de l’Aquarel·la de Barcelona. Fou president (des del 1955) de l’Agrupació d’Aquarel·listes de Catalunya. Ha fet diverses exposicions i té diferents premis.
Professor de l’Escola d’Arts Aplicades i Oficis Artístics de Barcelona, en fou nomenat director l’any 1964. És representat a museus de Barcelona i Figueres.
