(Barcelona, segle XIV – València, segle XIV)
Mercader i poeta jueu de circumstàncies, de qui es conserva una poesia de felicitació a Mosé Natan de Tàrrega.
Es convertí el 1391 i rebé el nom de Pere de Montcada.
(Barcelona, vers 1360 – Santa Coloma de Queralt ?, Conca de Barberà, vers 1430)
(o Astruc Bonafeu) Poeta jueu. El seu pare, Roven Bonafeu, i el seu germà Mossé, mercaders de Barcelona, reberen el baptisme durant els avalots del 1391; ell s’establí a Santa Coloma de Queralt.
Poeta satíric i càustic, entrà en conflicte literari i ideològic amb l’aljama de Saragossa.
Amb poemes de temàtica lírica i filosòfica es féu ressò de les dolentes condicions dels jueus del seu temps, sobretot per les conversions en ocasió de la disputa de Tortosa. Replicà amb atacs al cristianisme a la circular que Astruc Rimoc, ja convers, havia enviat invitant a la conversió.
La part religiosa de la seva producció poètica, conservada en un manuscrit únic, és molt escassa.
(Cervera, Segarra, vers 1345 – Saragossa, Aragó, vers 1420)
Poeta hebreu, el més celebrat del seu temps. Durant els avalots de l’any 1391 perdé béns i família.
Viatjà per terres de Castella, on féu amistats, i s’establí a Saragossa com a preceptor de la família de la Cavalleria i com a redactor de les cartes comunals de l’aljama.
El 1414, durant la disputa de Tortosa, es convertí al cristianisme, però continuà escrivint versos en hebreu. Bescanvià poemes i cartes rimades amb tots els poetes de l’època.
Es conserva d’ell una part d’un diccionari de rims i unes 400 obres poètiques, una petita part de les quals és de contingut religiós.
(Barcelona, 1235 – 1310)
Rabí i talmudista. Gaudí d’una gran autoritat a la seva època. Influït segurament per la seva família aristocràtica i per la bona posició que ocupava en la comunitat, tenia una concepció oligàrquica del govern de les aljames.
Les nombroses consultes de caràcter religiós i legal que li plantejaren les aljames de tota la Península i d’Occitània li donaren ocasió per a 3.000 tesubot o responsa, que són un testimoni de la vida de les comunitat jueves de la seva època.
A instàncies d’Abba Mari ben Mose ben Yosef dirigí una reacció pietista contra els cercles racionalistes i al·legoristes d’Occitània. La polèmica durà del 1303 al 1305, i s’acabà per la prohibició d’estudiar obres filosòfiques i cinetífiques gregues als menors de vint-i-cinc anys, i la condemna dels al·legoristes.
(Barcelona, segle XIV)
Rabí, metge i comentarista bíblic. Probablement assassinat durant els avalots de l’any 1391.
És autor d’un comentari homilètic al Pantateuc, Midrasé ha-Torà, escrit cap al 1380 i de comentaris a un fragment d’Isaies, al salm 139 i al Llibre d’Ester.
A les seves obres fa servir paraules i dites catalanes per explicar alguns passatges.
(Catalunya, segle XVI)
Escriptor. Visqué a Castella durant 36 anys.
En tornar-ne escriví La verdad defendida, conjunt de comentaris de caràcter moralitzant que resulten d’un cert interès per a la coneixença dels costums de l’època. L’obra és conservada manuscrita a la Biblioteca Universitària de Barcelona.
(Sant Vicenç de Castellet, Bages, 22 octubre 1884 – Tolosa de Llenguadoc, França, 22 novembre 1975)
Sindicalista i polític. Propietari de terres, fou un dels fundadors i directius de la Unió de Rabassaires.
Fou diputat al Parlament de Catalunya per l’Esquerra Republicana de Catalunya. Desenvolupà una intensa activitat dins les comissions d’agricultura i de contractes de conreu.
(Barcelona, 1906 – 15 maig 1995)
Arquitecte. Fill del també arquitecte Salvador Sellés i Baró. Estudià a l’Escola de Barcelona (1923-30).
Arquitecte municipal des del 1931 fins al 1976. Cap del Servei de Sanitat i Beneficència (1950-56), del d’Edificis Administratius (1956-67) i del d’Abastaments i Patrimoni Municipal (1967-76).
És autor de l’edifici dels jutjats -amb Porqueras-, Clínica Puigvert, Policlínica Corachán, Hospital de l’Esperança, Asil del Port, Cinema Verdi, Frontó Chiqui i restauració de la parroquial de Sant Jaume.
(Barcelona, segle XVIII – segle XIX)
Gravador. Nom que apareix al peu de nombrosos gravats fets a Barcelona entre els anys 1776 i 1821. Les diferències estilístiques que s’hi observen han fet pensar en l’existència de dos gravadors d’igual nom.
Entre les obres cal remarcar una estampa de la Mare de Déu de la Mercè (1787) i els retrats dels membres de la família reial. També és autor de la medalla commemorativa de la visita de Carles IV a Barcelona (1802).
(Rajadell, Bages, 1879 – Quezon City, Filipines, 23 abril 1956)
Científic. Jesuïta.
El 1926 succeí Josep Algué en la direcció de l’observatori astronòmic de Manila i de l’oficina baromètrica de les Filipines.
Havia estudiat a la universitat de Harvard i a l’Observatori Lick, de Califòrnia.
