(Barcelona ?, segle XIV)
Metge jueu.
Traduí a l’hebreu el tractat de l’asma de Maimònides. Se li atribueix també una de les dues traduccions a l’hebreu del De consolatione philosophiae de Boeci.
No ha estat establerta encara la seva identificació amb algun dels diversos jueus metges d’igual nom que apareixen en la documentació cristiana.
Pseudònim de l’escriptor català Andreu Avel·lí Artís i Tomàs (1908-2006).
(Albaida, Vall d’Albaida, 1915 – 30 maig 1996)
“Messa” Pintor. Residí a Barcelona. Ha exposat amb bon èxit a l’Hospitalet de Llobregat, Palma de Mallorca, Formentera i diverses capitals espanyoles.
Li han estat concedits alguns premis d’importància.
Té obres als museus de l’Hospitalet, Alacant, Maó i Salamanca.
Enllaç web: Messa
(Barcelona, 19 setembre 1948 – )
Periodista. Fill d’Agustí de Semir i Rovira. Ha dirigit els suplements setmanals de ciència i tecnologia i de medicina de “La Vanguardia” des del 1982.
Director de l’Observatori de la Comunicació Científica de la Universitat Pompeu Fabra des de la seva fundació, el 1994, i de la revista trimestral “Quark (ciencia, medicina y cultura)”, i fou el primer director del diari “Eco”, publicat a Barcelona des del 23 d’abril de 1996.
El 1994 rebé el premi de periodisme científic del CSIC.
(Tortosa, Baix Ebre, 1196 – Marsella, França, segle XIII)
Metge i traductor jueu. Dedicat de primer al comerç, a 30 anys emprengué l’estudi de la medicina -que exercí a Montpeller i Marsella- i les traduccions de l’àrab a l’hebreu.
Amb el títol de Biur Séfer ha-Nefes traduí el comentari d’Averrois al De Animo d’Aristòtil, i amb el de Séfer ha-Simus l’obra de medicina d’al-Zahrawï en 30 llibres, que acabà el 1258. Traduí també els 10 tractats mèdics del Kitäb al-Mansürï d’al-Räzï.
(Barcelona, 3 desembre 1952 – )
Pseudònim de l’il·lusionista Andreu Llorens. Especialitzat en ventrilòquia, dóna vida a personatges com el Dr. Til·la, la Serp Màgica, la Loli i en Lalo i s’inscriu de ple en la tradició del gènere.
Ha actuat en sales de festes i programes de ràdio i televisió a l’estat espanyol, Alemanya, Brasil, Tunísia i Colòmbia, i ha creat l’espectacle La llegenda de Fu-Txang per a Port Aventura (1998).
(Castelltallat, Bages, 4 desembre 1898 – Barcelona, 28 juny 1934)
Advocat, periodista i polític. Líder de les forces republicanes i catalanistes de Manresa, tingué molt d’ascendent en les organitzacions obreres i fou l’alcalde que proclamà la República a la dita ciutat (1931).
Diputat a les Constituents (1931) i al Parlament Català (1932), fou conseller d’Economia i Agricultura (gener-febrer 1933), i conseller de la Governació (febrer-octubre 1933 i gener-juny 1934).
(Reus, Baix Camp, 25 maig 1902 – Barcelona, 19 agost 1987)
Novel·lista i historiador de l’art. El 1948 fou nomenat conservador adjunt del Museu d’Art Modern de Barcelona.
És autor de les novel·les La llum i l’ombra (1931) i Albada (1933), dels estudis El arte de España durante los Borbones (1943) i L’escultor Joan Rebull (1960), i d’alguns escrits esparsos o incorporats a llibres col·lectius, entre els quals destaca la seva col·laboració a l’obra L’Art Català.
(Alvèrnia, França, 29 gener 1884 – 3 desembre 1942)
Pianista, pedagoga i musicòloga. De família paterna catalana, estudià al conservatori de París i, amb Vicent d’Indy, a la Schola Cantorum, on fou professora de piano.
S’establí a Barcelona, on visqué des del 1922 fins al 1937, i actuà com a pianista, conferenciant i pedagoga. Fou una gran renovadora de la tècnica pianística.
Publicà, entre altres escrits, L’enseignement musical de la technique du piano (1922-25), Les sonates de Beethoven (1927) i Déodat de Séverac (1930).
Pseudònim de l’escriptor català Francesc Altés i Casals (1780-1838).
