Arxiu de la categoria: Biografies

Sentiñón i Cerdaña, Gaspar

2 Respostes

(Barcelona, 1840 – 12 desembre 1902)

Metge, internacionalista i lliure pensador.

S’afilià al grup internacionalista de Barcelona (1869), i assistí al Congrés de la I Internacional, a Basilea (1869), en representació de les societat obreres de Barcelona, i també al Congrés Obrer Nacional de Barcelona (1870). Aquell mateix any fundà el Club Lliurepensador de Barcelona.

Administrador de “La Federación”, publicà també “La Humanidad”, fins que l’any 1871 fou empresonat, i es retirà de tota activitat obrerista.

Sentena i Ramañach, Ramon

Deixa un comentari

(Roses, Alt Empordà, 1849 – Catalunya, segle XX)

Republicà. Estudià veterinària a Saragossa i aviat s’uní al Partit Republicà Federal.

S’establí després a l’Escala, on fou secretari (1877-78) i president (1879-90) del comitè federal. En 1892-1900 fou delegat en l’Assemblea Catalana del partit.

El 1910 ingressà a la Unió Federal Nacionalista Republicana.

Sennell, Joles *

Deixa un comentari

Pseudònim de l’escriptor català Josep Albanell i Tortades (1945- ).

Senjust, Galderic *

Deixa un comentari

Veure>  Galderic Sentjust-Pagès i de Paixau  (religiós austriacista català, 1657-segle XVIII).

Senesterra de Santaeugènia i de Raset -germans-

2 Respostes

Foren fills de Bernat III Senesterra de Santaeugènia i de Caramany.

Bernat IV Senesterra de Santaeugènia i de Raset  (Catalunya, segle XIV – 1434)  Fou senyor de Monells, Ullastret i Sant Iscle. La seva mare, Gueraua de Raset, vengué el castell de Siurana a Lluís de Pontons (1419). Casat amb Francesca de Cruïlles i de Blanes. Morí assassinat; de la seva mort fou acusat Pere de Vilagut. El seu fill i successor fou Bernat V Senesterra de Santaeugènia i de Cruïlles.

Ponç Senesterra de Santaeugènia i de Raset  (Catalunya, segle XIV – 1383/90)  Coper de la reina Sibil·la. Anà a Sardenya amb l’estol reial (1382-83). La reina li preparà el matrimoni amb Violant Carròs, comtessa de Quirra, però no hi ha certesa de la seva realització.

Senesterra de Santaeugènia i de Josa, Guillem II

1 Resposta

(Catalunya, segle XVI – 1591)

Governador de Rosselló. Fill de Lluís I Senesterra de Santaeugènia i de Vilanova i de Maciana de Josa.

Fou excomunicat pel bisbe d’Elna el 1577.

El succeí la seva filla gran Maciana Senesterra de Santaeugènia i de Lanuza (Catalunya, segle XVI – segle XVII)  Es casà amb Francesc de Vilarig, a la família del qual passà la baronia de Siurana.

Senesterra de Santaeugènia i de Cruïlles, Bernat V

2 Respostes

(Catalunya, segle XV – després 1482)

Domèstic de la reina Maria. Fill i successor de Bernat IV Senesterra de Santaeugènia i de Raset.

Col·laborà en el setge de Girona i en el reforçament dels passos pirinencs (1462). Però més tard es passà a la banda de Joan II.

Li succeí el seu fill gran Bernat VI Senesterra de Santaeugènia i de Margarit (Catalunya, segle XV – vers 1484)  No deixà fills de la seva muller Elionor de Barutell, per la qual cosa li succeí el seu germà:

Francesc I Senesterra de Santaeugènia i de Margarit  (Catalunya, segle XV)  Recuperà les possessions i reclamà també Siurana.

El seu fill gran i successor fou Lluís I Senesterra de Santaeugènia i de Vilanova (Catalunya, segle XV)  Es casà amb Maciana de Josa i el seu fill fou Guillem II Senesterra de Santaeugènia i de Josa.

Germà de Lluís I fou Francesc Senesterra de Santaeugènia i de Vilanova  (Catalunya, segle XV)  La seva rebesnéta fou Maria Senesterra de Santaeugènia i de Casteràs (Catalunya, segle XVII – segle XVIII)  Baronessa de Sornià. Casada (1708) amb el seu cosí germà Àngel Carles de Casteràs. Fou la darrera membre d’aquest llinatge.

Senesterra de Santaeugènia i de Caramany, Bernat III

5 Respostes

(Catalunya, segle XIV – vers 1415)

Militar. Prengué part en la guerra de Castella (1363). S’ocupava de les finances de Bernat de Fortià i família i devia ésser protegit per la reina Sibil·la. Amb el seu fill Ponç vengué el castell de Palau-sator a Bernat Miquel (1379).

Fet governador d’Oriola (1380), obtingué privilegi de noble (1381). Nomenat després governador de Càller (1383), fou enviat a Sardenya per tractar una concòrdia amb els Arborea i acompanyar-hi Brancaleó Doria, detingut a la cort reial.

Bernat lluità pel rei a Roses i Cadaqués contra el comte d’Empúries. El rei li vengué el castell d’Estagell (1381) i alguns drets a Salses (1385), i li donà possessions de rebels a Palau-saverdera.

Ambaixador a Granada per a fer una treva (1386), intervingué novament en el tractat de pau amb Sardenya i fou encarregat de l’alliberament de Brancaleó.

Per haver estat partidari de la reina Sibil·la, Joan I li prengué tots els càrrecs d’Oriola i de Sardenya, si bé fou encara Bernat un dels qui negociaren l’acord del rei amb els Fortià (1387).

Fou procurador del comtat d’Empúries ja en temps dels darrers comtes, i després amb el rei Martí, del qual fou conseller i camarlenc. El mateix rei li vengué els llocs de Monells, Ullastret, Sant Iscle i Siurana d’Empordà (1408).

Fou el pare de Bernat IV i Ponç Senesterra de Santaeugènia i de Raset.

Senesterra de Santaeugènia -germans-

1 Resposta

Eren fills de Bernat I Senesterra de Santaeugènia.

Guillem I Senesterra de Santaeugènia  (Empordà, segle XIII – Sardenya, Itàlia, segle XIV)  Fou el successor del seu pare, amb el qual participà a la campanya d’Almeria (1309). Serví l’infant Alfons i tingué, vitalícia, la jurisdicció de Palau-sator. Fou conseller d’Alfons III. Amb els seus germans anà a Sardenya, potser després de la conquesta, i tots hi adquiriren feus. Guillem fou succeït probablement pel seu germà Ramon I.

Ramon I Senesterra de Santaeugènia  (Catalunya, segle XIV – 1349)  Conseller reial. El 1332 figurava entre els senyors feudals de Sardenya. Actuà com a ambaixador de Pere III el Cerimoniós prop de la infanta Elionor de Sicília, de cara a convenir el projectat i no realitzat matrimoni d’aquella amb l’infant Ramon Berenguer, oncle del rei (1337). El 1343 era cap militar a la frontera de l’Empordà. Cooperà aleshores als preparatius per a la primera invasió del Rosselló, de cara a desposseir Jaume III de Mallorca. A la segona campanya rossellonesa, el 1344, era membre del consell reial. Rebé, amb Francesc de Cervià, la submissió de Montesquiu.

Bernat II Senesterra de Santaeugènia  (Catalunya, segle XIII – Calàbria, Itàlia, 1331)  Anà a Sardenya amb el seu pare i germans, potser després de la conquesta, i tots hi adquiriren feus. Lluità per Frederic II de Sicília a Calàbria.

Senesterra -llinatge-

1 Resposta

(Catalunya, segle XIV – segle XVIII)

Llinatge que apareix a l’Empordà en començar el segle XIV; no hi ha certesa de notícies anteriors.

Potser és del mateix llinatge un Ermengol Senesterra (en realitat un fadristern dels Calders), mort en 1221/45, el qual, casat amb Elisenda de Fals, senyora inferior dels castells de Fals, Calaf, Grevalosa, Miralles, Riquer i Coaner i fundadora del monestir de Santa Maria de Caselles, fou pare d’un fill, Ponç, mort abans del 1246, i de dues filles, Romia, que heretà els dits castells, i Elisenda.

Emparentats amb els Santaeugènia, senyors de Torroella de Montgrí, afegiren sovint aquell cognom al propi.

El primer membre documentat fou Bernat I Senesterra de Santaeugènia (Catalunya, segle XIII – Almeria, Andalusia, 1309)  Cavaller. Comprà el castell de Palau-sator (vers el 1302) i morí a la campanya d’Almeria, en la qual participà també el seu fill natural, Guillem I Senesterra de Santaeugènia, que el succeí. També foren fills seus Bernat II i Ramon I Senesterra de Santaeugènia.