(la Garriga, Vallès Oriental, 9 maig 1922 – 16 març 2002)
Caricaturista. Col·laborà, encara nen, a “L’Avant”. Després esdevingué dibuixant de plantilla a “El Correo Catalàn”.
Ha col·laborat a “Atalaya”, “Paseo”, “Paseo Infantil” i sobretot “TBO” i “Hoja del Lunes”. Ha exposat sovint a Barcelona des del 1948, així com a d’altres ciutats de Catalunya.
El seu estil, típicament periodístic, és sintètic i resolt amb traços essencials.
Ha publicat el llibre Gent de Granollers.
(Igualada, Anoia, 18 novembre 1864 – Barcelona, 25 març 1924)
Escriptor i folklorista. Conreà també l’escultura.
És autor de les obres Quan jo tenia vint anys i Mig segle de vida igualadina.
(Barcelona, 18 juny 1912 – Tossa, Selva, 9 febrer 1976)
Pintor, dibuixant i escriptor. A més de les obres pictòriques, cal destacar els seus retrats a la mina de plom.
Influït al principi per Ingres, rebé més tard la influència de Degas. El 1953 li fou concedit el premi Sant Jordi de Pintura.
És autor del llibre L’aventura de l’art contemporani (1953).
(Barcelona, 1920 – 10 novembre 2018)
Gravadora i pintora. Formada a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi. Exposà a l’Institut Britànic de Barcelona (1950), ciutat on tornà a fer-ho diverses vegades.
Il·lustrà traduccions catalanes de Joyce, Virginia Wolf, Katherine Mansfield, Cocteau, etc. El 1950 participà al Salon Internacional, de París, i guanyà a Barcelona el primer premi Rosa Vera que es concedia. Becada per l’Institut Francès, anà a París (1953).
Ha participat en diverses exposicions col·lectives i individualment ha exposat a Inca, Figueres i Vilanova i la Geltrú.
Més preocupada per la línia que pel color, ha conreat el pastel, el gouache i diverses varietats de gravat, amb temes intimistes, paisatges i motius mariners.
(Barcelona, segle XVIII)
Tècnic metal·lúrgic.
Emigrà al Perú, on influí en l’establiment d’una indústria metal·lúrgica per aprofitar els recursos de les mines del país.
És autor d’un Tratado del beneficio de minas de plata, por amalgamación, según se practica en América.
(Vic, Osona, 1 maig 1848 – 2 juliol 1901)
Poeta i historiador. Membre del Cercle de Vic i de l’Esbart de Vic.
Col·laborà a “Lo Gay Saber”, “La Renaixensa”, “La Veu del Montseny”, i al “Calendari Català” de Francesc Pelagi Briz. L’any 1880 publicà un volum de poesies amb el títol de Primavera trista.
S’orientà cap als estudis històrics, i en aquesta disciplina cal remarcar l’obra Història de Vic, que deixà inacabada. Publicà tres monografies importants: Àlbum pintoresc monumental de Catalunya, Aragón histórico, pintoresco y monumental i Àlbum de Lleida i sa província.
Fou membre corresponent de l’Academia de la Historia i cronista de la ciutat de Vic.
(Vilassar de Dalt, Maresme, 15 gener 1882 – Barcelona, 1967)
Eclesiàstic i escriptor. Davant la necessitat de posar al dia i catalanitzar els llibres de pietat existents al mercat, fundà, el 1912, el Foment de Pietat Catalana.
La Guia del Cristià i el Missal Romà per a ús dels fidels foren dues de les edicions més importants del Foment; molts dels llibres editats per aquest foren escrits pel mateix Eudald Serra.
El seu germà fou Mateu Serra i Buixó (Vilassar de Dalt, Maresme, 1875 – Barcelona, 1951) Pintor. Format a Llotja i deixeble de Vancells, Galwey i Llaverias. Exposà individualment a Barcelona, i participà en diversos certàmens nacionals. Fou un dels últims exponents de la generació de paisatgistes romàntics del segle XIX.
(Barcelona, 1773 – 1837)
Militar i arquitecte. Fou tinent coronel d’infanteria, acadèmic de mèrit de l’Acadèmia de Sant Carles de València i arquitecte de la Reial Hisenda de Barcelona i de les fortificacions de la ciutat (1798).
Projectà l’altar major de l’església del Carme de Barcelona, en la construcció del qual intervingueren, entre els anys 1805 i 1821, els escultors Jaume Folc, Salvador Garri i Josep Ferrari i el pintor Salvador Maiol.
És autor dels llibres Prontuario de los caminos y veredas de Cataluña (1814) i Disertación sobre la conducción de aguas a las fuentes, estanques, pozos y cisternas (1821).
(Peralada, Alt Empordà, 23 setembre 1874 – Barcelona, 14 febrer 1939)
Músic. L’any 1890 fundà la cobla La Principal de Peralada, que actuà amb grans èxits a Barcelona (1902), a París i a Londres (1914). L’any 1915 s’establí a Figueres, on fundà l’Institut de Rítmica.
És autor de més de dues-centes sardanes. Fou el pare de Joaquim Serra i Corominas.
El seu germà fou Miquel Serra i Bonal (Peralada, Alt Empordà, 18 març 1866 – 23 juliol 1923) Compositor. Tocà el contrabaix a la cobla La Principal de Peralada. Compongué sardanes, com Flors boscanes, Íntima, Les goges dansaires i Retorn de primavera.
(Barcelona, 26 juliol 1909 – 31 març 1993)
Filòleg. Es formà a la Universitat de Barcelona, als Estudis Universitaris Catalans i a la universitat de Madrid.
Lector a la universitat de Tübingen i professor a l’Institut-Escola de Barcelona, al final de la guerra civil s’exilià i passà a residir a Tolosa de Llenguadoc, on ha explicat cursos de català i castellà i ha ocupat un lloc a la Biblioteca Universitària.
Col·laborador dels “Estudis Universitaris Catalans”, dels “Quaderns de Poesia” i de la “Revista de Catalunya”, ha publicat un Resum de poètica catalana (en col·laboració amb Rossend Llates, 1932), l’antologia Els trobadors (dins les “Crestomaties Barcino”, 1934) i un recull de poemes, Càrcer, amb el pseudònim d’Andreu Maristany.
