(Igualada, Anoia, 30 gener 1853 – Barcelona, 8 agost 1938)
Escriptor. Fou arxiver d’Igualada. Féu estudis folklòrics.
És autor del recull de quadres de costums igualadins titulat D’ahir i d’avui.
(Igualada, Anoia, 30 gener 1853 – Barcelona, 8 agost 1938)
Escriptor. Fou arxiver d’Igualada. Féu estudis folklòrics.
És autor del recull de quadres de costums igualadins titulat D’ahir i d’avui.
(Barcelona, 1 maig 1911 – 7 octubre 2002)
Escultor i expert en el treball etnològic. Deixeble d’Àngel Ferrant a l’Escola de Belles Arts de Barcelona.

Viatjà per Europa i després s’establí al Japó, on s’estigué molt de temps. En aquest país obtingué diversos premis i fou catedràtic d’escultura a l’Escola Militar nord-americana de Tòquio.
En tornar a Barcelona, la seva obra, tant la figurativa com la no figurativa, es mostrà molt influïda per la morfologia japonesa.
Participà en la formació del Museu Etnològic de Barcelona.
(Barcelona, 26 juliol 1873 – 28 setembre 1962)
Compositor. Fou professor de piano al Conservatori del Liceu.
És autor de la rondalla lírica La pinteta d’or, d’una Sonata en mi menor per a piano, altres peces per a piano sol i piano i violí, A posta de sol, per a violoncel, i algunes sardanes, com la titulada Somni d’or.
El seu germà fou Pere Serra i Gonzàlez (Barcelona, 11 juliol 1870 – abril 1934) Compositor. Fundà l’Orfeó Barcelonès, que dirigí fins al 1910. Fou professor de teoria i solfeig al Conservatori del Liceu. És autor de l’òpera en un acte Las justicias del rey don Pedro, així com de les sarsueles Los autómatas i Un novio a lazo. Publicà alguns llibres didàctics i un Método de piano.
(Barcelona, 1916 – 29 juliol 1991)
Doctor arquitecte, tècnic urbanista i pintor. Arquitecte-cap adscrit al Servei d’Edificis Artístics i Arqueològics i Ornat de l’ajuntament de Barcelona.
Com a pintor es dedicà al muralisme, i sobresurten els seus frescs de la capella dels Esportistes de la parròquia de Santa Anna de Barcelona, els de la capella del Santíssim de la parròquia de Gavà i els de la Mare de Déu de l’Alegria a Tiana (1970), obres que palesen la seva admiració pels quatre-centistes toscans.
(Olot, Garrotxa, 1768 – Barcelona, 1836)
Taquígraf i advocat. Estudià lleis a Cervera i fou advocat de l’Audiència de Barcelona (1793).
Estudià taquigrafia a Madrid amb F. de P. Martí i Móra, i en tornar a Barcelona (1804) proposà a la Junta de Comerç de Barcelona la creació d’una escola de taquigrafia. La Junta acceptà i en obrir-la (1805) l’en nomenà director. Interromput l’ensenyament durant la guerra del Francès, el reprengué el 1814.
Publicà un Compendio de taquigrafía española (1831).
(Vilassar de Dalt, Maresme, 5 gener 1834 – Barcelona, 28 juliol 1877)
Dibuixant i decorador. Format a Llotja, on posteriorment fou professor. Era deixeble de Claudi Lorenzale. Il·lustrà, entre altres obres, els Monumentos Históricos de España.
S’encarregà de la decoració del paraninf de la Universitat de Barcelona, i de la del Saló de descans del Gran Teatre del Liceu, en col·laboració amb Mirabent.
Fou germà seu Leonci Serra i Gibert (Vilassar de Mar, Maresme, 1839 – Barcelona, 1898) Decorador. S’especialitzà en tapissos decoratius.
(Barcelona, 1916 – 15 setembre 1973)
Economista. Doctorat per la Henry George School de la universitat de Nova York, divulgà a Catalunya el pensament georgista.
Fou vice-president de la International Union for Value Taxation and Free Trade, de Londres.
Publicista, fou col·laborador de “Quart Creixent”.
(Catalunya, 1868 – Barcelona, 1916)
Tipògraf. Aprenent a l’editorial Espasa y Compañía, passà a Cuba, on dirigí la impremta La Lucha.
En tornar a Espanya, s’instal·là a Madrid, on imprimí les revistes “Nuevo Mundo” i, posteriorment, “Blanco y Negro” i “El Eco de la Moda”.
En morir el seu germà Marcel·lí, tornà a Barcelona per tal d’ocupar el seu lloc a la tipografia La Académica, que era propietat de Serra Germans i de Joan Rusell.
Fou professor d’estampació a l’Institut Català de les Arts del Llibre.
(Bràfim, Alt Camp, 31 desembre 1921 – Barcelona, 2 octubre 1997)
Escriptor i promotor cinematogràfic.
Ha publicat llibres infantils i s’ha especialitzat en cinema infantil, cada vegada més en català, i en crítica cinematogràfica.
Aconseguí el Premi Antoni Balmanya 1968.
(Barcelona, 16 juliol 1877 – 1967)
Fotògraf. Assidu de la penya de la Sala Parés, començà a reunir el 1902 una sèrie de fotografies d’artistes catalans en plena creació o al seu taller, que publicà com a col·lecció de postals el 1905 i que li valgueren el premi d’honor del Concurs de Fotografies, de Manresa, d’aquell any. Seguí més tard una segona sèrie, i el total de totes dues sumà aleshores 60 retrats.
Especialitzat en fotografia d’obres d’art, reuní un arxiu importantíssim conservat als Museus d’Art de Barcelona.
Publicà Nuestros artistas (1954), recull antològic dels seus retrats, completat amb semblances biogràfiques i anecdòtiques.
El 1964 li fou dedicada una exposició en homenatge a la Sala Parés, de Barcelona.