Arxiu de la categoria: Biografies

Sevillano i Colom, Francesc

Deixa un comentari

(Orpesa, Plana Alta, 5 setembre 1909 – Barcelona, 17 febrer 1976)

Historiador. Membre del Cos d’Arxius, Biblioteques i Museus.

Treballà a l’Arxiu de la Corona d’Aragó de Barcelona (1944-56), al CSIC durant aquest mateix període, i a la UNESCO (1956-64). Des del 1966 fou director de l’Arxiu Històric de Mallorca.

D’entre la seva nombrosa producció destaquen els treballs Valencia urbana en los siglos XIII y XIV, a través de los libros del Mustaçaf (1952), Inventario de pergaminos medievales gerundenses (1953), Documentos microfilmados en Panamá (1959), Documentos microfilmados en El Salvador, Honduras, Perú y Chile (1963) i El Centenar de la Ploma (1966).

Sevilla i Albert, Salvador

Deixa un comentari

(Monòver, Vinalopó Mitjà, 1902 – Sabadell, Vallès Occidental, 1981)

Pastor episcopalià. Com a laic col·laborà en diverses tasques a la parròquia de València.

Fou ordenat de diaca i prevere (1951) i exercí el seu ministeri a l’Església del Crist, de Sabadell (1953-68).

Presidí durant uns quants anys l’Església Espanyola Reformada Episcopal, d’obediència anglicana.

Sevilla i Magoles, Magí

1 Resposta

(Santa Coloma de Queralt, Conca de Barberà, 26 octubre 1597 – París, França, 1657)

(o Sivillà)  Historiador i doctor en teologia. Beneficiat de la parròquia de Santa Coloma.

El 1642 fou enviat a París com a tutor dels fills del governador de Catalunya Josep de Margarit i de Biure i hi restà fins a la mort.

Fou abat electe de Banyoles. Des del 1647 actuà com a agent de la Generalitat i del Consell de Cent de Barcelona.

Escriví una crònica de gran interès dels fets esdevinguts a Catalunya del 1600 al 1650, que ha restat inèdita.

Sever -bisbe Barcelona, s. VII-

6 Respostes

(Catalunya, segle VI – vers 633/36)

Sant i bisbe de Barcelona (després 615 – abans 636). Hi ha poques dades conegudes de la seva vida. És probable que sigui Sever el personatge anònim que Sisebut imposà com a bisbe de Barcelona.

Se sap, que, per vell o per malalt, no pogué assistir al quart concili de Toledo (633), al qual envià com a delegat el prevere Joan.

La llegenda el convertí sense fonament en un màrtir de les persecucions de Dioclecià (segle IV) o d’Euric (segle V), i Sever hauria mort amb el crani foradat per un clau de ferro.

Aquesta llegenda situa els fets al Castrum Octavianum, i fou a Sant Cugat del Vallès on es descobriren les seves suposades relíquies vers el 1226, traslladades després a Barcelona el 1405 per desig de Benet XIII i de Martí l’Humà.

La seva festa és el 6 de novembre.

Seva, Bertran de

1 Resposta

(Catalunya, segle XIV)

Jurisconsult. Autor d’uns comentaris a les Commemoracions de Pere Albert, esmentats i aprofitats per Joan de Socarrats.

Li ha estat atribuït un comentari sobre la guerra dels reis de Catalunya-Aragó contra el de Mallorca.

No sembla que fos ell sinó un Bernat de Seva el comentarista de l’usatge Auctoritate et rogatu.

Setó i Casanova, Xavier

Deixa un comentari

(Lleida, 1926 – Madrid, 1969)

Realitzador cinematogràfic.

El 1952 realitzà el seu primer llarg metratge, Mercado prohibido, i es traslladà l’any següent a Madrid, on realitzà, entre altres: El puente del diablo (1955), Saeta rubia (1956), Pan, amor y… Andalucía (1958), El valle de las espadas (1963) i Long-play (1968).

Setantí i Alzina, Joaquim

Deixa un comentari

(Barcelona, vers 1550 – 1617)

Escriptor. Ciutadà honrat de Barcelona, cavaller de l’orde de Montesa i castlà de la Bella Guarda. Fill del ciutadà honrat Lluís Antoni Setantí i de Ferrera. Fou jutge d’un certamen poètic celebrat a Barcelona el 1601.

El 1590 publicà Frutos de la historia (basat en Tucídides, Xenofont, Heròdot, Tàcit, etc), reeditat el 1610 i traduït a l’italià el 1617 per Francesco Prati. És autor també del recull d’aforismes -basats en la tradició clàssica- Centellas de varios conceptos, con los Avisos de amigo…, que aparegué el 1614, juntament amb els Aforismos sacados de la historia de Publio Cornelio Tácito de Benedicto Arias Montano.

La part dels Avisos de amigo foren reeditats a Madrid el 1808 i el 1857; foren traduïts al català per E. Moliné i Brases (1909) i per J. Casas-Carbó (1900).

Setantí, Joan

1 Resposta

(Itàlia, segle XV – Barcelona, segle XV)

Banquer. Germà bastard de Jaume. Deixaren diners a Pere el Cerimoniós, puix que el rei els hi concedí el castell de Calonge.

Fou també germà seu, Pere Setantí  (Itàlia, segle XV – Barcelona, segle XV)  Banquer. Es casà amb una noia de Perpinyà i es dedicà al comerç marítim, com altres posteriors membres de la família.

Pere fou el pare de Jaume Setantí (Barcelona, segle XV – després 1463)  Polític municipal. Sobresortí en el camp de batalla. Juntament amb els seus cosins Guillem, Lluís i Francesc Setantí, i llurs parents Ros, Llull, Sapila, integraren el partit de la diputació durant la guerra contra Joan II, dins la Biga.

Setantí, Guillem

2 Respostes

(Barcelona, vers 1410 – 1490)

Mercader. Fill gran de Jaume Setantí. Fou l’hereu de la casa paterna del Born. Formà la branca primogènita. Fou tresorer dels reis elegits per la generalitat.

Foren germans seus:

Lluís Setantí  (Barcelona, 1417 – vers 1488)  Mercader. Juntament amb el seu germà, Francesc, foren els iniciadors de la segona branca d’aquesta família, la qual intervingué en la política municipal i es distingiren per un cert acaparament dels càrrecs de conseller, obrer, cònsol de llotja, sobretot des del 1460.

Francesc Setantí  (Barcelona, 1420 – abans 1483)  Comerciant.

Setantí -llinatge-

2 Respostes

(Lucca, Itàlia, segle XIV – Barcelona, 1614)

Família de mercaders. Establerts a Barcelona, on catalanitzaren llur cognom primitiu, possiblement Accettanti.

El primer fou Jaume Setantí (Lucca, Itàlia, segle XIV – Barcelona, 1450)  Mercader. Fou el primer de la família que s’instal·là a Barcelona, i féu venir als seus germans Joan i Pere Setantí. Foren banquers i deixaren diners a Pere III el Cerimoniós, puix que el rei els concedí el castell de Calonge.

Jaume esdevingué un dels mercaders barcelonins més rics i més influents i fou, amb la seva muller Joana Ferrer, procedent d’una família de donzells, el cap d’una llarga branca que ascendí ràpidament d’estament social.

Deixà tres fills: Guillem, Lluís i Francesc Setantí.

La branca primogènita d’aquesta família s’extingí amb la dama Marianna Setantí i Colom  (Barcelona, segle XVI – 1614).