Arxiu de la categoria: Biografies

Soler, Bernabeu -llatinista-

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)

Llatinista. Era catedràtic de lletres humanes a la Universitat de Barcelona.

Traduí del català al castellà un diccionari titulat Thesaurus puerilis studiosis adulescentulis, on hi havia una col·lecció de frases llatines per traduir refranys castellans, i també alguns nomenclàtors especialitzats per temes.

També és autor de l’obra Sintaxis seu compediaria partium orationis institutio, de caràcter docent. La primera edició és de 1701 i n’hi hagué moltes de posteriors.

Soler, Benet

Deixa un comentari

(Catalunya, vers 1640 – 1682)

Arpista i compositor. Es formà a l’Escolania de Montserrat (1650-56), on professa el 1656 i fou mestre de l’Escolania.

Destacà com a arpista i és un dels compositors de Montserrat del qual es conserven més obres polifòniques.

Soler, Arnau de

Deixa un comentari

(Catalunya ?, segle XIII – segle XIV)

Frare hospitaler. Fou comanador d’Aliaga.

El 1319 fou un dels testimonis de l’acta de renúncia que féu l’infant Jaume, fill gran del rei Jaume II, als seus drets de primogenitura. Passà a pertànyer a l’orde de Montesa, de la qual en fou mestre. Fou curador de l’esmentat infant Jaume.

El 1325, a Lleida, formà part de la junta que deliberà sobre els drets del rei a la successió al tron de Mallorca.

Soler, Anna de Santa Sabina

Deixa un comentari

(Calella, Maresme, 1835 – Vic, Osona, 1896)

Religiosa carmelitana descalça.

Ingressà a la congregació fundada per santa Joaquima Vedruna el 1856. Hi tingué càrrecs importants i fou elegida tercera superiora general el 1891. S’esforçà a augmentar la congregació i fundà diverses cases noves.

Morí amb fama de santedat, i el 1940 s’introduí a Roma la seva causa de beatificació.

Soledat i Esplugues, Joaquim de la

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVIII – segle XIX)

Frare carmelità descalç. Fill d’un manyà, de cognom Esplugues. Estudià a l’Escola de Nobles Arts.

Al convent de Sant Josep, de Barcelona, dirigí una foneria de lletres per a impremta, molt important en el seu temps.

El 1801 publicà un prospecte amb mostres de tipus nous; el 1828 en publicà un altre, precedit d’un estudi sobre l’evolució de les arts gràfiques a Catalunya.

Solé i Ventura, Euda

Deixa un comentari

(Barcelona, 1901 – 2 setembre 1994)

Ceramista i esmaltadora de vidres. Fou deixebla de Francesc Quer.

Obtingué medalla d’or en una de les Exposicions d’Arts Decoratives celebrades a París.

Solé i Valdívia, Ramon

Deixa un comentari

(Cartagena, Múrcia, 1938 – Barcelona, 3 març 1997)

Ballarí i coreògraf. Debutà a França el 1956 amb la companyia Ballet des Étoiles. Entre el 1959 i el 1974 actuà amb les companyies de més prestigi del món.

El 1974 s’instal·là a Barcelona, on fundà la Companyia de Dansa de Barcelona i impulsà iniciatives com les Temporades Populars de Ballet, la revista “Dansa-79” o el Festival de Peralada.

Solé i Olivart, Eulàlia

Deixa un comentari

(Barcelona, 1 abril 1946 – )

Pianista. Inicià els seus estudis al Conservatori Superior de Música de Barcelona amb Pere Vallribera. Anà a París per treballar amb Christianne Sénart. Fou deixeble d’Alícia de Larrocha, entre d’altres, al conservatori de Florència.

Dugué a terme una activitat com a concertista a escala internacional, amb un ampli repertori clàssic, romàntic i modern, així com de la música espanyola.

Des del 1982 fou directora del departament de piano del Conservatori Superior de Música de Badalona.

Solé i de Sojo, Vicenç

Deixa un comentari

(Barcelona, 5 octubre 1891 – 10 novembre 1963)

Poeta, polític i jurista. Especialista en dret marítim, del qual fou catedràtic a la Universitat de Barcelona.

Era membre de la Lliga, i en fou diputat per Barcelona a les corts (1932). Va escriure en “L’Avenir”, “De Tots Colors” i “La Pàtria”. Presidí el Comitè de Dret Marítim de Barcelona.

Entre els seus treballs jurídics hi ha: la traducció de les Regles de la Haia sobre transports marítim i Programa per a un curs de dret marítim.

També va escriure poesia sota la influència dels clàssics, que traduí: La branca nua, L’ombra dels marbres, Estances i Poema de Rut. És autor també d’una monografia sobre la Costa Brava.

Solé i Boyls, Miquel

Deixa un comentari

(Barcelona, 1903 – 1977)

Dibuixant i pintor. Autodidacte, s’inicià a “La Sardana” (1921) i col·laborà a diverses publicacions, com “La Mainada”, “L’Estevet”, “L’Esquella de la Torratxa” i “Papitu”. Participà en alguns Salons d’Humoristes de Barcelona.

Com a caricaturista, d’una crítica punyent, signà sovint amb el seu segon cognom.

Com a pintor exposà a Barcelona i altres llocs de Catalunya signant Soleboys.