Arxiu de la categoria: Biografies

Soldevila i Valls, Miquel

2 Respostes

(Sant Andreu de Palomar, Barcelona, 1886 – Barcelona, 30 gener 1956)

Esmaltador, dibuixant i pintor. Format amb Torrescassana a l’Escola de Belles Arts de Barcelona.

Els primers anys de la seva carrera artística cultivà la pintura i sobresortí en el retrat i el paisatge. A partir del 1925 començà a practicar l’esmalt. Aquesta especialitat, gràcies al seu gust artístic i a les seves originals combinacions tècniques, li reportà els millors èxits.

Conegut internacionalment, són d’un gran mèrit els seus retrats esmaltats (Retrat de Francesc Cambó). Durant molts anys exercí la docència a l’Escola Massana.

Soldevila i Trepat, Ramon

Deixa un comentari

(Barcelona, 1828 – Madrid, 1873)

Pintor. Format a l’Escola de Belles Arts de Barcelona i a Madrid. El 1858 fou nomenat professor de l’Escola d’Art de València; després anà a Madrid.

Sobresortí de primer en la pintura religiosa, però després preferí el retrat i la figura.

Soldevila i Feliu, Artur

Deixa un comentari

(Figueres, Alt Empordà, 7 juny 1928 – Girona, 11 abril 2015)

Veterinari. S’ha especialitzat, als EUA i diversos països d’Europa, en programes de producció ramadera, que ha aplicat a la província de Girona.

Ha impulsat la intensificació dels serveis d’inseminació artificial i, en general, del foment del boví de llet, que ha assolit un alt nivell de millora genètica i de productivitat.

Soldevila i Boixader, Carles Maria

2 Respostes

(Barcelona, 1868 – 1917)

Advocat i polític. Era notari. Fou secretari del seu Col·legi Professional. Destacà dins el Partit Nacionalista Republicà. Fou president de l’Acadèmia de Dret i vice-president de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació.

Sobresortí com a publicista i autor de bons treballs professionals. Entre aquests destaca una memòria sobre la lletra de canvi i la seva legislació internacional, escrita en col·laboració amb Pere Rahola i Molinas.

Fou el pare de Carles i de Ferran Soldevila i Zubiburu.

Solano i Rodríguez, Susanna

Deixa un comentari

(Barcelona, 25 juliol 1946 – )

Escultora. Estudià a la Facultat de Belles Arts de Barcelona, de la qual fou professora.

Inicialment utilitzà el llautó, la fusta o la lona i realitzà obres pròximes al minimal art. Després emprà planxes de metall soldades per a construir simulacres d’objectes o de coses, en els quals introdueix, sovint, contrasts o “sorpreses” aprofitant el joc del ple/buit o bé del còncau/convex.

Solanic i Bàlius, Rafael

Deixa un comentari

(Barcelona, 3 setembre 1895 – 9 novembre 1990)

Escultor. Format professionalment amb l’escultor Monegal.

Realitzà nombroses experiències en arts menors i atorgà a l’escultura un sentit complementari, decoratiu, de l’arquitectura. Amb una obra serena i clàssica, hereva del modernisme, participà en diverses exposicions i guanyà la primera medalla a l’exposició de les Arts Decoratives de Madrid (1949).

Té excel·lents relleus ceràmics, com els de l’altar major de l’església parroquial de Santa Eulàlia de l’Hospitalet del Llobregat. És l’autor de la llàntia de la Flama de la Llengua Catalana, a Montserrat.

Solanes, Tomàs

1 Resposta

(Catalunya, segle XVIII – Martorell, Baix Llobregat, 1808)

Pintor i gravador. Es formà a l’Escola de Nobles Arts de Barcelona i fou pensionat a Madrid per la Junta de Comerç (1781). De retorn a Barcelona (1786), fou professor de l’Escola de Nobles Arts i esdevingué acadèmic de San Fernando de Madrid.

Intervingué en la decoració de diferents edificis barcelonins, entre els quals l’antiga Duana (actual govern civil), el Palau Reial i la Llotja. Va projectar l’obelisc erigit a la Rambla per tal de commemorar la visita de la família reial (1802).

Solanes, Francesc

Deixa un comentari

(Barcelona ?, segle XVII – Viena ?, Àustria, segle XVIII)

Jurisconsult i escriptor. Fou oïdor reial de l’Audiència de Barcelona i catedràtic de la universitat.

És autor de les obres Duelos de amor (1694), El emperador político o política de emperadores (1700) i Vida del emperador Ulpino Trajano (1700). Tingué per deixeble Finestres.

Arran de la guerra de Successió fou partidari de Carles d’Àustria. El serví durant molts anys a Viena, on fou membre del Consell de Santa Clara i ocupà encara d’altres càrrecs a l’administració imperial.

En 1730 publicà les seves Selectae juris dissertationes circa edicta Praetorum.

Solanell i de Montellà, Francesc Antoni de

Deixa un comentari

(Puigcerdà, Baixa Cerdanya, 1670 – Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 15 setembre 1726)

Eclesiàstic i monjo benedictí. Fou prior d’Àger, visitador de l’orde i abat de Sant Pere de Galligants.

Diputat eclesiàstic de la Generalitat durant el trienni 1710-13, aquest darrer any assistí a la Junta de Braços que decidí la resistència contra Felip V i procurà que el braç eclesiàstic restés al marge d’aquella decisió. Al cap de pocs dies cessà reglamentàriament el seu mandat. Se n’anà de Barcelona, i evità així de viure-hi el setge borbònic.

Fou nomenat abat de Sant Cugat del Vallès, malgrat la seva timidesa política, no volgué col·laborar amb els borbònics, i fou desterrat el 1715.

És autor de l’obra La apología sobre el orígen, fundación y fundador del imperial monasterio de San Cucufate i d’altres escrits.

Solanas i Mestres, Joan

Deixa un comentari

(les Irles, Baix Camp, 1837 – les Irles, Baix Camp, segle XIX)

Polític. El 1863 fou regidor, i a partir del 1865, durant molts anys, alcalde de les Irles.

Després d’intervenir en la conspiració progressista encapçalada per Prim el 1866 i de participar en la Insurrecció Federal del 1869, combaté els carlins com a capità del batalló provincial de voluntaris de la República de Tarragona en 1873-74.

Possibilista, el 1895 s’uní a Sol i Ortega, i poc després passà a Fusión Republicana. Finalment, fou lerrouxista.