Arxiu de la categoria: Biografies

Suárez de Figueroa y Dormer, Lorenzo

Deixa un comentari

(Londres ?, Anglaterra, 1559 – Nàpols, Itàlia, 1607)

Dignatari. Segon duc de Feria. Del 1596 al 1602 fou el virrei de Catalunya i com a tal presidí el trànsit al regnat de Felip III, que li ratificà el nomenament (1598).

Durant el seu mandat s’esdevingué la guerra amb la coalició de Greenwich (1596-98) i se celebraren Corts a Barcelona (1599). Fou destituït del càrrec i substituït per l’arquebisbe de Tarragona (16 abril 1602) pel fet d’haver ordenat l’empresonament dels diputats catalans que impugnaren cinc de les constitucions proposades a les Corts.

Fou també virrei de Sicília (1602-06).

Strohecker i Socías, Lluís

Deixa un comentari

(Barcelona, 24 novembre 1924 – Portbou, Alt Empordà, 9 agost 1979)

Pintor. Estudià a l’Escola Superior de Belles Arts i a l’Acadèmia Tàrrega.

Féu la seva primera exposició individual a Barcelona, el 1948. N’ha fet d’altres a l’estranger, amb bon èxit.

També practicà l’escultura.

Strauch i Vidal, Ramon

Deixa un comentari

(Tarragona, 7 octubre 1760 – Vallirana, Baix Llobregat, 16 abril 1823)

Prelat. Ingressà al convent franciscà de Palma de Mallorca, i hi ensenyà teologia a l’Estudi General. Durant la seva estada a l’illa publicà “El Semanario Cristiano Popular de Mallorca” (1813-14) i “El Semanario Político” (1813-17).

El 1816 fou nomenat bisbe de Vic. Traduí obres sobre la Revolució francesa, de la qual fou un gran detractor. El 1820 escriví un Catecismo popular.

Morí assassinat.

Store i Alloza, Emili

Deixa un comentari

(Barcelona, 1899 – 1963)

Joier, escultor i pintor. Format a Barcelona, París i Brussel·les.

El 1925 exposà al Saló Nou Ambient i a les Galeries Dalmau amb Francesc Camps i Ribera i fou premiat amb la medalla d’or en l’Exposition des Arts Décoratifs, de París, que obtingué de nou en l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929. Fou premiat també en la VI Triennale de Milà (1936). El 1955 participà en la III Biennal Hispanoamericana d’Art.

Membre d’Esquerra Republicana de Catalunya, fou empresonat pel règim franquista.

Rellotger de professió, emprà elements de rellotges en les seves escultures, influïdes per P. Gargallo; destaca la Copa de la nostra dansa.

Nicolau Spindeler

Spindeler, Nicolau

4 Respostes

(Zwickau, Saxònia, segle XV – Barcelona, 1507)

Tipògraf. Associat amb el ginebrí Pere Brun, publicà a Tortosa, el 1477, la Gramática de Perotti, i l’any següent, a Barcelona, els comentaris de Tomàs d’Aquino a l’Ètica i a la Política d’Aristòtil.

Vers el 1483 degué començar a Barcelona la impressió del Consolat de mar, que acabà Pere Posa l’any següent.

S’establí a València, on el 1490 imprimí la primera edició del Tirant lo Blanc. Tornà a Barcelona el 1500, on treballà fins a la seva mort.

Soulere i Martí, Pere

Deixa un comentari

(Barcelona, 1912 – 10 maig 1969)

Pintor i escultor. Format a l’Escola de Belles Arts i a l’Acadèmia Baixas de Barcelona. Hom li premià l’escultura Dona asseguda a l’Exposició de Primavera de Barcelona el 1933.

Amplià estudis de pintura a l’acadèmia Julian, de París (des del 1935). Exposà sovint a Barcelona, on fou professor de modelatge i buidatge a l’Escola de Belles Arts des del 1942.

Sotorra, Joan

Deixa un comentari

(Barcelona ?, 1819 – Catalunya, segle XIX)

Escriptor. Deixeble d’Eudald Jaumeandreu.

Publicà obres de tema polític en les quals, dins una òptica liberal moderada, es mostrà partidari de la llei sàlica, com Los varones en el trono (1842) i El trono. Defensa de la ley sálica (1850).

Publicà també Historia… de D. Guillermo Oliver (1841) i un Juicio crítico… sobre el casamiento de Isabel II (1846), on propugnava com a rei-consort l’Infant Carles Lluís de Borbó.

Sotomayor, Ildefonso de

Deixa un comentari

(Carmona, Andalusia, segle XVII – Barcelona, 1682)

Eclesiàstic. fou bisbe d’Arborea (Sardenya) del 1657 al 1663, any en què passà a la diòcesi de Barcelona, que regí fins a la seva mort.

Publicà una Vida de san Pedro Nolasco (1674) i un Edicto en què se prohibeix… menjar, berenar… beure en les iglésies, capelles i ermites (1681).

Soteras i Taberner, Salvador

Deixa un comentari

(Barcelona, 1864 – 25 març 1925)

Arquitecte. Titulat a Barcelona el 1899. Projectà i construí, en col·laboració amb l’arquitecte Fèlix Azúa, el Cercle Eqüestre, al passeig de Gràcia de Barcelona (avui desaparegut).

Com a arquitecte de la companyia MZA fou encarregat de la realització del baixador del Passeig de Gràcia. Guanyà accèssit al concurs del Palau Nacional de l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929.

Soteras i Maurí, Josep

3 Respostes

(Barcelona, 23 abril 1907 – 3 novembre 1989)

Arquitecte. Obtingué el títol professional el 1930. Fou nomenat arquitecte en cap del Servei d’Estudis i Projectes de l’Agrupació de Vialitat de l’Ajuntament de Barcelona.

Juntament amb Francesc Mitjans, projectà el nou estadi del F.C. Barcelona, inaugurat el 1957. També projectà el Palau dels Esports de Barcelona (1955) i el de Madrid (1959).