(la Seu d’Urgell, Alt Urgell, 15 maig 1915 – Barcelona, 9 febrer 1984)
Arquitecte.
D’entre les seves obres, d’un estil progressivament proper al neoplasticisme, destaquen la casa Agustí de Sitges (1955), uns motels a Torredembarra (1957) o la casa Iranzo a la Ciutat Diagonal de Barcelona (1957). Formà part del Grup R.
El 1965 li fou concedit el premi FAD per l’edifici del diari “El Noticiero Universal”.
(Catalunya, segle XV – després 1458)
Escriptor. Uixer d’armes d’Alfons el Magnànim, va prendre part a la conquesta de Nàpols (1443). En establir-s’hi, el rei hi restà sempre en relació.
De la seva obra n’han pervingut setze composicions i dos poemes extensos: l’Elogi d’Alfons de Cardona, obra de contingut moral, i La nau. Aquesta última, la més ambiciosa, es basa en una adulació al monarca i a la seva cort, que descriu de manera al·legòrica, alhora que es val d’una tècnica rebuscada utilitzant el vers polimètric. Per l’estructura del llarg poema i pel seu caràcter al·legòric, hi resta palesa la influència de Dant.
Poeta artificiós, que de vegades recorda Ausias March, la seva poesia amorosa és influïda pels tipus de lírica francesa de la balada i el virolai.
(Manresa, Bages, segle XVIII – 1767)
Escultor. Nom amb què és conegut Jacint Miquel i Sorts.
L’any 1744 li fou encomanada la talla d’un crucifix per a la sala del consistori de la casa de la ciutat de Manresa. A la mateixa ciutat féu el retaule major de l’església de Sant Miquel i l’escut, en alabastre, de Segueró, de la façana de la casa de la ciutat.
Poc abans de morir treballava en diverses obres escultòriques de la capella del Roser del convent de Santa Caterina de Barcelona.
(Torroella de Montgrí, Baix Empordà, segle XV – Catalunya, segle XV)
Cavaller. Prengué el partit de la generalitat durant la guerra contra Joan II.
El 1462 acudí a sumar-se al setge de la Força de Girona, establert pel comte de Pallars. El 17 de juny, dia de Corpus, el fracassat atac de conjunt contra la Força, comandava l’escomesa adreçada al portal de la torre Gironella.
Alçat el setge, fou conseller de l’estat major del comte de Pallars. El 1463, després d’una estada a Barcelona, de la qual fou defensor durant el primer setge dels joanistes, fou enviat al front de l’Empordà amb altres capitans.
(Barcelona, segle XV)
Eclesiàstic. Canonge de la seu de Barcelona.
Al claustre de la catedral féu construir la notable capella de Sant Sebastià i Santa Tecla, tancada amb una reixa excel·lent, amb un retaule encomanat a Jaume Huguet i un arquibanc de fusta molt remarcable, avui en una capella interior. Les obres foren enllestides devers el 1480.
Eren fills de Felip de Sorribes i Descoll.
Felip de Sorribes i Rovira (Barcelona, segle XVI – segle XVII) Polític. De família noble empobrida. Era membre del Consell de Cent; actuà sovint com a delegat de la generalitat per a negociar la qüestió dels quints amb el lloctinent, duc de Cardona. Més tard (1638) fou cònsol català de l’Alguer i participà (1639) en el setge de Salses. Participà en la guerra dels Segadors i fou conseller en cap de Barcelona (1645).
Francesc de Sorribes i Rovira (Barcelona, segle XVI – vers 1646) Polític i militar. El 1635 representà el Consell de Cent, al qual pertanyia, per demanar a la Generalitat la major atenció a l’observança de les constitucions catalanes. En 1639-40 formà part de diverses ambaixades de la ciutat per protestar dels excessos dels terços espanyols. Després d’esclatar la guerra dels Segadors s’allistà com a capità d’infanteria. Tingué un paper de gran relleu en les operacions per frenar l’avanç de l’exèrcit del marquès de Los Vélez. Fou l’encarregat d’aplegar els contingents del Penedès i retirar-los a Martorell, pel gener de 1641. El 1643 fou elegit administrador de la Taula de Barcelona. El 1645, essent Conseller en Cap el seu germà Felip, caigué malalt de gravetat.
Josep de Sorribes i Rovira (Barcelona, segle XVII – Madrid, 16 octubre 1659) Polític. Cavaller de l’orde de Sant Jaume (1632). Residí a Madrid, des d’on enviava informacions sobre la situació política al seu germà Felip. Sabent que la correspondència era controlada per les autoritats castellanes, serví sovint per a fer arribar noves falses al protonotari Villanueva.
(Berga, Berguedà, segle XVI – Barcelona, després 1644)
Donzell. Fou membre del Consell de Cent. Empobrit, sol·licità càrrecs per a subvenir a les necessitats de la seva família.
Més tard (1616) fou conseller segon de Barcelona i diputat militar de la Generalitat (1632). Elegit mostassaf de Barcelona, hagué de deixar el càrrec en restar cec.
Probablement fou pare de Felip, Francesc i Josep de Sorribes i Rovira.
(Calassanç, Llitera, 1835 – Barcelona, 28 juny 1894)
Advocat. Es llicencià en dret a Barcelona, on fou registrador de la propietat (1865-72) i secretari de la vila de Gràcia (1865-67).
S’establí com a advocat a Barcelona i fou corresponsal de diaris argentins, com “El Correo Español”, i publicà la revista “El Consultor del Municipio y del Contribuyente”.
El 1885 formà part de la comissió que anà a lliurar a Alfons XII el Memorial de Greuges.
(València, vers 1457 – Tortosa, Baix Ebre, 1557)
Escriptor apologètic dominicà. Mestre en teologia a València (1501), vinculat al convent de l’orde de Barcelona i a partir del 1530 sobretot a Tortosa, on fundà un estudi general (1530) i un col·legi per als moriscs (1544) i fomentà la impressió de llibres.
Representant vigorós de l’esperit tradicional, s’oposà a la reforma de l’orde. Fou jutge en el certamen poètic de Santa Caterina, a València (1511).
Publicà diversos tractats teològics (1511-22), un d’ells contra Lefèvre d’Étaples (Apologeticus pro unica Magdalena, 1521); deixà inèdit un opuscle De viris illustribus de la província aragonesa de l’orde, editat el 1950.
(La Bastide-Tarn, França, 15 abril 1927 – )
Pintor. Estudià a l’Acadèmia de Belles Arts de Barcelona i a l’Escola Municipal d’Arts i Oficis de Terrassa.
Exposà regularment a Terrassa des del 1947. També a exposat a Barcelona i a moltes poblacions catalanes. Ha obtingut diversos premis d’importància.
Fou professor de l’Escola d’Arts i Oficis de Terrassa, ciutat on també fundà i dirigí una acadèmia particular.
