(Piera, Anoia, 1892 – Montserrat, Bages, 1969)
Historiador. Monjo de Montserrat, s’especialitzà en la Congregació Claustral Tarraconense.
És conegut sobretot com a creador de la Biblioteca de l’Abadia de Montserrat, iniciada a la fi de de la dècada de 1920.
(Sant Pol de Mar, Maresme, vers 1840 – Barcelona, 25 novembre 1910)
Agrònom i publicista. Estudià a la Universitat de Barcelona.
Vinculat a l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre, durant gairebé trenta anys es dedicà a una tasca de conferenciant, parlant sobre temes de divulgació per tot Catalunya. Fundà la revista “L’Art del Pagès” (1877) (que amb diferents periodicitats i noms es publicà fins el 1918), i el conegut “Calendari del Pagès”.
Fou director de la Granja Experimental Agrícola de Barcelona, i director de Parcs, Jardins i Arbrat de l’Ajuntament barceloní. El 1890 fundà la Guardiola, primera societat de préstec rural que es creava a Catalunya.
Fou un dels membres més actius de La Jove Catalunya i cooperà a la fundació de la revista “La Renaixensa” (1871).
(Igualada, Anoia, 2 setembre 1868 – Barcelona, 1937)
Mestre impressor. Regent de la casa Ronsard i Companyia (1888), el 1915 comprà a A. Rovira i Virgili la Societat Catalana d’Edicions.
Soci fundador d’Amics dels Museus de Catalunya des del 1937 i medalla d’or a l’Exposició d’Arts Gràfiques de Leipzig (1914), entre altres premis internacionals, els seus treballs de bibliografia artística s’adapten a la transició del modernisme al noucentisme.
Fou professor de tipografia de l’Institut Català de les Arts del Llibre.
Foren continuadors del taller, el seu fill Enric Tobella i Trullàs (Barcelona, segle XIX – segle XX) i el seu nét Jordi Tobella i Ribalta (Barcelona, 1927 – 13 octubre 2005).
Pseudònim de l’escriptor català Avel·lí Artís i Gener (1912-2000).
(Tortosa, Baix Ebre, 10 abril 1816 – Barcelona, 4 setembre 1844)
Escriptor. Prosseguí la història que havia iniciat el portuguès Melo sobre la guerra de Separació de 1640.
El seu apèndix fou afegit a edicions modernes de l’obra.
(Catalunya, segle XVII – Barcelona, 1662)
Frare dominicà i teòleg. El 1618 professà al convent de Santa Caterina de Barcelona, on estudià filosofia. Completà la formació i féu teologia al col·legi de Sant Miquel de Solsona, d’on fou professor el 1628.
El 1639 era professor de teologia a Barcelona i obtingué el títol de mestre de teologia el 1645. Tingué altres càrrecs dins l’orde, com secretari de visita, prior de Vic (1644) i de Barcelona (1649).
És autor d’un comentari llatí sobre De scientia Dei i De Trinitate de Tomàs d’Aquino, conservat manuscrit a la Biblioteca de la Universitat de Barcelona.
(Madrid, 1870 – Barcelona, 1945)
Escriptor i crític teatral. Llicenciat en dret a Barcelona (1892).
Traduí al castellà, amb Lluís Via i Josep O. Martí, Cyrano de Bergera, d’E. Rostand, que tingué un gran èxit.
Fou un dels fundadors de la revista “Joventut”, on féu sempre les crítiques teatrals; després (1907) passà a “Las Noticias”, on, amb el pseudònim Max, publicà la secció Paradojas.
És autor de l’obra La moral en el teatre (1905) i dels drames El geni (1904, en col·laboració amb F. Pujulà), continuat per El boig (1907), Mal de verge (1906) i Dintre la gàbia (1906).
(Palma de Mallorca, 12 febrer 1814 – Barcelona, 11 març 1891)
Músic i compositor. Estudià a Barcelona, Madrid i París, i fou deixeble de Franz Liszt.
S’establí a Lió durant quinze anys on es dedicà a l’ensenyament. A Barcelona dirigí les classes de piano del Conservatori del Liceu.
Formà tota una generació de pianistes, entre els quals es destacà Joan Baptista Pujol.
És autor de nombroses composicions i d’obres didàctiques.
(Barcelona, 1858 – 1919)
Poeta. Col·laborà, entre altres publicacions, a “La Bandera Catalana”, “Lo Gai Saber”, “La Renaixença” i “La Ilustració Catalana”.
Conreà una poesia de caràcter èpic i llegendari: La batalla del Bruc (1876), Glòria a Montserrat! (1873).
(Barcelona, 11 març 1865 – Buenos Aires, Argentina, 1947)
Escriptor. Era enginyer industrial, especialitzat en el ram tèxtil.
Assidu llorejat als jocs florals, publicà versos de caire costumista, històric, faules, etc, en les obres Primerenques (1900), La masia trista (1910), Flors d’ametller (1912), De les golfes i Rurals.
