(Catalunya, segle XIII)
Potser fill de Guillem (III) de Timor. Tenia les Piles en feu reial. Després passà a un:
Ramon de Timor (Catalunya, segle XIII – segle XIV) Senyor de les Piles (1330), que rebé de Bernat de Timor i que després passà a:
Berenguer de Timor (Catalunya, segle XIV – 1365) Senyor de les Piles, feu que rebé de Ramon de Timor.
(Catalunya, segle XIII – 1254)
Segon fill d’Arnau (I) de Timor i germà de Pere (II) de Queralt i de Galceran, Jaume i Arnau de Timor. Fou senyor de Timor, Sant Antolí, Rauric i Montlleó.
No tingué descendència legítima, i deixà Timor al seu cosí Guillem (III) de Timor i la resta dels seus béns al seu germà Pere (II) de Queralt, al qual li encomanà que fes entrar en religió un fill seu natural, Galceran de Timor, o bé li donés Rauric, i que fes cavaller Ponç de Timor, potser un altre fill.
(Catalunya, segle XII – 1147)
Fill d’Alarig, el qual li cedí, en alou, els llocs de Figueroleta i Guialmons, i en feu, els de Timor, les Coromines, Rubinat, Ondara, Pontils i Aguiló.
A la seva mort dividí les possessions entre els seus dos fills:
(Catalunya, segle XII – 1204)
Senyor de Montargull (1181), que obtingué els drets de Bernat d’Anglesola.
Donà al monestir de Poblet unes terres a l’Espluga de Francolí (1178). Tingué el castell de l’Albi. empenyora Figuerola (1197) a l’orde del Temple. Adquirí de Poblet unes vinyes que també foren de Pere de Queralt (1198). Empenyora, a més, a Poblet uns drets sobre els molins de l’Espluga (1204); en morir ell, la seva família ho transformà en donació per a sufragis.
Casat amb Ermessenda de Montlleó, foren llurs fills, Arnau (I) de Timor i:
Dalmau de Timor (Catalunya, segle XIII) Tenia Valldossera i comprà les Piles a Guillem de Puigverd (1234).
(Montblanc, Conca de Barberà, segle XIV)
Escultor gòtic de l’escola de Lleida.
El 1345, per encàrrec de Ramon Punyera, féu una imatge de Sant Andreu, de pedra, per a l’església de la Selva del Camp, on es conserva, bé que fou molt malmesa el 1936. Hom ha relacionat l’estil d’aquesta obra amb el del bell retaule dedicat a Sant Bernabé i Sant Bernat de l’església de Santa Maria de Montblanc.
En els documents és citat també com a pintor, bé que no se’n coneix cap obra pictòrica.
(Aragó, 1254 – Roma, Itàlia, 1289)
Diplomàtic. Frare de l’orde de l’Hospital. Fill natural de Ramon (II) de Timor. Fou comanador de l’orde a Samper, Calanda, Casp i Amposta.
Prestà nombrosos i valuosos serveis diplomàtics a Pere II i al seu successor Alfons II el Liberal. Així, el 1281 es presentà com a ambaixador prop del pontífex, i el 1286 anà a Castella per tal d’obtenir certs pactes.
Morí a Roma, on s’havia traslladat amb altres acompanyants en una missió diplomàtica.
(Catalunya, segle XII – 1236)
Fill de Guillem (II) de Timor i d’Ermessenda de Montlleó, i germà de Dalmau.
Comprà el castell de Queralt a Berenguer de Queralt (1213), amb totes les seves possessions, les quals heretà el seu fill gran Pere (II) de Queralt, iniciador d’un altre llinatge de Queralt.
Arnau formà part del bàndol dels Cardona i féu una concòrdia amb els dels Montcada (1226); també participà en bandositats del Rosselló.
Altres fills seus foren Ramon (II) de Timor i:
Galceran de Timor (Catalunya, segle XIII) Tingué Rocafort i Olivella.
Jaume de Timor (Catalunya, segle XIII) Fou preceptor templer de Gardeny i lloctinent a Catalunya i Aragó.
Arnau de Timor (Catalunya, segle XIII) Comanador d’Alguaire. Fou el pare de Guillem (III) de Timor (Catalunya, segle XIII) El seu cosí Ramon (II) li deixà Timor, i possiblement ell ho devia cedir a Pere (II) de Queralt. Era senyor de les Piles (1254).
(Catalunya, segle XIII – Poblet, Conca de Barberà, 1315)
XXXI abat perpetu de Poblet. Fou elegit el 1312, succeint al difunt Pere d’Alferic.
El mateix any el cenobi tenia 88 monjos i 85 conversos. Alguns d’ells, dirigits per un fra Bernat, prengueren possessió del nou priorat de Santa Maria de Natzaret, establert a Barcelona per una donació rebuda l’any anterior.
A la seva mort fou succeït per Ponç de Copons.
(Timor, Segarra, segle XII – Catalunya, segle XIV)
Llinatge, enllaçat amb el de Queralt, potser com a línia d’aquest. Els Timor havien estat castlans del castell de Queralt i, en obtenir-ne el domini ple passaren a cognomenar-se de Queralt.
El primer personatge conegut és Alarig, el qual cedí al seu fill Ramon (I) de Timor, en alou, els llocs de Figuerola i Guialmons i, en feu, els de Timor, les Coromines, Rubinat, Ondara, Pontils i Aguiló.
Un altre fill fou Pere (I) de Queralt, possiblement castlà de Queralt i després monjo de Poblet.
(Catalunya, segle XIV – segle XV)
Filla tercera de Pere de Prades i de Joana de Cabrera. El 1395 morí el seu pare, quan el títol comtal de Prades pertanyia encara al seu avi Joan.
Com la seva mare i les seves germanes -una d’elles Margarida, futura reina-, fou protegida pel rei Martí l’Humà, Timbor es recollí al convent de Valldonzella.
En sortí el 1403, per contraure un matrimoni convingut pel rei. Hom ignora tanmateix qui fou el seu marit.
