(la Sentiu de Sió, Noguera, 10 març 1907 – Montalban, França, 24 juliol 1941)
Pintor, decorador i muralista. Alumne de l’Escola de Belles Arts de Barcelona i del Cercle Artístic de Sant Lluc.
Treballà l’aquarel·la, l’oli i el tremp. Exposà a les Galeries Laietanes de Barcelona. Decorà algunes esglésies d’Occitània, entre altres les de Setfonts (Guiena).
Al Museu Morera de Lleida es conserven obres seves.
(Tàrrega, Urgell, 23 maig 1925 – Fogars de la Selva, Selva, 8 agost 2022)
Pintor. Estudià a Lleida i després a París, i realitzà la seva primera exposició el 1946 a Barcelona.
Visqué un temps a París i després a Holanda, on es consolidà com a pintor i exposà a Amsterdam (1952). Resident a Barcelona des del 1962, començà com a pintor figuratiu però evolucionà després cap a l’informalisme.
Després de passar per un període d’abstracció constructivista, s’inclinà posteriorment per una pintura figurativa de línia expressionista.
(Barcelona, 2 maig 1905 – 21 agost 1964)
Llatinista. Estudià a la Universitat de Barcelona i es doctorà amb un estudi sobre Lucreci. Seguí estudis de filologia clàssica a Alemanya.
Treballà per a la Fundació Bernat Metge i, juntament amb Anna M. de Saavedra, hi traduí les Heroides (1927) i les Metamorfosis (1930-32) d’Ovidi.
(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 25 març 1892 – Barcelona, 26 abril 1976)
Eclesiàstic i historiador de l’art. Fou el fundador de l’Associació d’Amics de la Litúrgia, professor d’art litúrgic al Seminari de Barcelona (1916) i director del Museu Diocesà de Barcelona. Organitzà diverses exposicions d’art litúrgic.
Col·laborà a diaris i revistes i, entre altres, és autor dels estudis La peinture gothique jusqu’à Ferrer Bassa (1933), Les peintures de Ferrer Bassa a Pedralbes (1936), Iconografía de la Virgen en el arte español (1952) i Les Majestats Catalanes, premi Massana l’any 1961.
(Valls, Alt Camp, 1 maig 1801 – segle XIX)
Músic i escriptor. Era tocador de gralla i acompanyant dels Xiquets de Valls. Fou molt popular. Tenia els sobrenoms de L’Esquerritx i Marcelino.
Prengué part a la primera guerra Carlina, a favor dels rebels. S’exilià a França, però l’any 1846 retornà a Valls.
Publicà un llibre autobiogràfic titulat Casos de riure i plorar de la marxa a França (1840).
(Barcelona, 1715 – 1791)
Pintor. Fill de Bru Tremulles i germà de Francesc; com ell fou deixeble d’Antoni Viladomat, ingressà al Col·legi de Pintors de Barcelona el 1754 i pretengué d’establir una acadèmia de belles arts en aquesta ciutat el 1758.
Hi ha nombroses referències a treballs seus, molt variats d’ençà del 1747: escenografies per al Teatre de la Santa Creu, activitats pedagògiques entre el 1772 i el 1775, decoracions d’interiors, com la del palau Larrard del duc de Sessa (1778), treballs per a la casa de la ciutat, etc. Una bona part de la seva producció s’ha perdut.
Del que resta, sobresurt el quadre dedicat a Carles III, a la sala capitular de la catedral de Barcelona, i nombrosos dibuixos, que foren gravats particularment per Pasqual Pere Moles i Ignasi Valls.
El seu estil sembla més limitat i rígid que el del seu germà. L’activitat d’ambdós pintors és una mostra evident de les progressives possibilitats artístiques de Barcelona a la segona meitat del segle XVIII.
(Barcelona, 1722 – 29 juny 1773)
Pintor. Fill de Bru Tremulles i germà de Manuel, juntament amb el qual es formaren a l’obrador de Viladomat. Després amplià estudis a Madrid i a París i fou nomenat soci de mèrit de l’Academia de San Fernando de Madrid, l’any 1754. Es dedicà a la docència i obrí (amb el seu germà) una escola d’aprenentatge al seu taller barceloní.
Excel·lí com a pintor de forta influència barroca i rococó, sense que hi manquin els elements neoclàssics. A més de la pintura practicà el gravat i també treballà com a escenògraf en la confecció d’elements decoratius per a festeigs públics i representacions teatrals.
A la capella de Sant Esteve de la seu de Barcelona hi ha dues obres seves: l’Alliberament del noble català Galceran de Pinós i la Lapidació de Sant Esteve. Féu els dibuixos per als gravats de l’obra titulada Máscara Real, editada a Barcelona amb motiu de la visita de Carles III a la ciutat.
Amb el seu germà Manuel treballaren plegats en moltes obres, entre les quals hi ha les dues pintures sobre la vida de Sant Marc de la capella d’aquest sant a la catedral de Barcelona.
(Catalunya, segle XVI – Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, segle XVII)
Escultor. És el més antic dels artistes documentats amb aquest cognom. Treballava a Vilafranca del Penedès.
El 1608 havia fet un retaule per a Capellades.
(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, segle XVII – Catalunya, segle XVII)
Escultor. Fou el pare de Josep (II) Tremulles (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, segle XVI – Barcelona, segle XVII) Argenter. Els fills de Josep (II) foren els també argenters:
(Perpinyà, segle XVII – 1710)
Escultor. Fill de Llàtzer (I). Estudià a París i s’establí a Barcelona, on féu la caixa de l’orgue, la galeria (1675) i el cambril (1680) de la capella de Sant Oleguer de la catedral, el retaule major del santuari de la Misericòrdia, de Reus (1681), diferents obres per a la cartoixa d’Escaladei (1683-85), el retaule de la Immaculada de l’església de Sant Joan de Perpinyà (1703) i el retaule major de la Selva del Camp (1704-10).
Els darrers temps de la seva vida tingué l’obrador a Perpinyà.
Fou el pare de Bru Tremulles (Catalunya, segle XVII – 1730) Pintor. Treballà de pintor a Barcelona i també a Perpinyà. Fou el pare dels destacats pintors Francesc i Manuel Tremulles i Roig.
