(Barcelona, 1903 – Buenos Aires, Argentina, 1985)
Metal·lista. Fill de Juli Vallmitjana i Colomines, i germà d’Abel.
Especialitzat en obres artístiques foses de bronze; expositor a l’Exposició Internacional de Barcelona, antic professor de la Universitat Industrial de Barcelona.
S’establí posteriorment a Caracas (Veneçuela), país que, representà, el 1955, a l’exposició internacional de medalles celebrada a Estocolm.
Eren fills d’August Vallmitjana i Abarca
August Vallmitjana i Garrido (Barcelona, 1894 – Madrid, 1951) Pintor paisatgista i, des del 1940, retratista. S’establí a Madrid el 1943 i ha obtingut importants premis a Viena, Brussel·les, Leicester, Buenos Aires, etc, com a fotògraf. Junt amb el seu germà realitzà un film a la postguerra. Fou el pare d’August Vallmitjana i Faja (Barcelona, 1914 – Sant Josep de sa Talaia, Eivissa, 1981) Fotògraf. Anà a residir a l’Argentina -com el seu pare-. Ha exposat a Holanda, França, Anglaterra, Japó, Itàlia, etc. A Barcelona ha exposat amb èxit a la Sala Aixelà.
Hubert Vallmitjana i Garrido (Barcelona, 1898 – 1981) Pintor i decorador. Fou vice-president de l’Associació de Cartellistes de Catalunya (1936). Amb el seu germà realitzà un film a la postguerra. Fou el pare d’Hubert Vallmitjana i Bàrcia (Barcelona, 1922 – 1986) Pintor. Format a Llotja, retratista i paisatgista que, entre altres premis, té la medalla Masriera de plata (1945).
(Barcelona, 1934 – Caracas, Veneçuela, 2020)
Urbanista. Filla d’Abel Vallmitjana i Vallès. Reconeguda a Veneçuela, on emigraren els seus pares quan ella tenia quatre anys.
Va estudiar art a Florència (1952-54) i posteriorment estudià i treballà a París i Londres.
Fou professora internacional a diversos països d’Amèrica i Europa.
Eren fills de Venanci Vallmitjana i Barbany.
Agapit Vallmitjana i Abarca (Barcelona, 20 febrer 1850 – 10 juny 1915) Escultor. Ajudà al seu pare al seu taller, sobretot després de la mort del seu oncle Agapit. Com aquest, fou un animalista notable.
August Vallmitjana i Abarca (Barcelona, segle XIX – segle XX) Enginyer químic. Fou el pare d’August i d’Hubert Vallmitjana i Garrido.
(Catalunya, segle XIX)
Família d’artistes. Iniciada per:
Felip Vallmitjana (Catalunya, segle XIX) Teixidor. Tingué dos fills escultors, Venanci i Agapit Vallmitjana i Barbany.
(Catalunya, segle XVIII – segle XIX)
Cavaller. Tenia possessions a Calonge.
Fou un dels afrancesats més distingits, col·laborador preferent dels napoleònics al corregiment de Girona i Figueres.
Els guerrillers cremaren la seva casa de Calonge, com a represàlia.
(Barcelona, segle XV)
Poeta. Va prendre part en diversos certàmens poètics celebrats a Barcelona i a València.
A diferència de la poesia dels seus contemporanis, que era destinada a ésser recitada a les dones, la seva era d’un tipus amorós dedicat a les monges.
Dintre del tipus de poesia medieval, mostra una gran influència de l’humanisme i dels autors clàssics en poemes com La Sort i la cançó titulada Contra fortuna adversa.
(Besalú, Garrotxa, 14 desembre 1912 – Girona, 16 novembre 1997)
Compositor de sardanes. Inicià el seu aprenentatge musical a la seva vila natal. Més tard estudià amb Joan B. Lambert.
És autor de bon nombre de sardanes. Les més conegudes són, entre d’altres, les titulades Noces d’argent i Aires d’Empordà.
Tingué bon prestigi com a especialista en el tipus de sardana anomenada “revessa”.
(Girona, 1866 – 1951)
Repussador. Després de passar alguns anys de la seva joventut a França, on retornà el 1939, establí a Girona una foneria, la principal font d’inspiració de la qual foren, en un principi, els més antics gravadors xilogràfics.
Són remarcables una sèrie de quadres referents a la vida i a les faules d’Isop, diversos treballs d’art litúrgic i quadres amb temes profans. Exposà a les Galeries Laietanes (1918) i a la segona exposició d’art litúrgic de Barcelona.
A la casa de la ciutat de Girona es guarda, al Lloc de Greus Records, una vista de la ciutat.
(Catalunya, segle XII)
Cavaller. Participà a la presa de Lleida, el 1149, amb les forces d’Ermengol VI d’Urgell que col·laboraren amb les de Ramon Berenguer IV de Barcelona.
Rebé en compensació algunes cases a la ciutat.
