(Brussel·les, Bèlgica, 9 gener 1665 – Barcelona, 19 gener 1744)
Enginyer militar i marquès de Verboom.
Participà en la guerra de Successió a les ordres de Felip V, i destacà en el setge de Barcelona.
En aquesta ciutat planificà i dirigí la construcció de la Ciutadella, en motiu de la qual hagué de destruir gran part del barri de la Ribera.
Fou governador de Barcelona el 1718.
(l’Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 12 desembre 1911 – 30 juliol 1985)
Compositor.
És autor de la sarsuela Cançó de l’Empordà, i també de sardanes, algunes de les quals han obtingut força popularitat.
(Palamós, Baix Empordà, 1884 – Nova York, EUA, 30 maig 1960)
Polític i militant catalanista. De jove emigrà als EUA, i treballà en una casa de pel·lícules.
Dirigent del Centre Català de Nova York, fou corresponsal de la premsa de Catalunya i dels catalans d’Amèrica.
Es destacà per les seves rectificacions i rèpliques en cartes al director a la premsa nord-americana en tot allò que es referia a Catalunya.
(Barcelona, 1826 – 1874)
Dirigent obrer. Intervingué activament a la vaga general del 1855.
Alt dignatari de la francmaçoneria catalana, president del Sindicat d’Obrers Calafats, fou un dels fundadors de la Primera Internacional a l’estat espanyol, raó per la qual fou perseguit.
Veure> Bonaventura Gassol i Rovira (polític i escriptor català, 1893-1980).
(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 20 novembre 1834 – Barcelona, 2 abril 1895)
Religiosa dardera. Ingressà a la comunitat senglar de senyores darderes, el 1856.
Treballà perquè aquesta comunitat esdevingués congregació religiosa, cosa que fou aconseguida el 1883.
Fou la primera superiora que tingué la congregació, i hom la’n considera fundadora.
(Vilanova i la Geltrú, Garraf, segle XIX – l’Havana, Cuba, 1874)
Prohom. Emigrà a Cuba, visqué generalment a Matanzas, ciutat d’on fou alcalde el 1845.
Hi promogué moltes iniciatives culturals i benèfiques, en especial les escoles gratuïtes que dugueren el seu nom i funcionaren de 1849 a 1876.
També fundà unes grans escoles a Vilanova i la Geltrú. Tant aquesta com la de Matanzas li alçaren monuments.
(Barcelona, 12 maig 1897 – Port d’Andratx, Mallorca, 29 maig 1982)
Pintor. Estudià a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi, que deixà aviat. Exposà individualment per primera vegada el 1924, a Barcelona.
Realitzà exhibicions a moltes ciutats espanyoles i sud-americanes, així com un gran nombre a Barcelona. Hi ha teles seves al Museu d’Art Modern de Barcelona.
Ha destacat en la figura, dins una línia tradicional servida amb bona tècnica.
(Tarragona, segle XIX – Barcelona, 1877)
Jurisconsult i sociòleg.
És autor dels treballs titulats Las huelgas de trabajadores, las asociaciones obreras y las cajas de ahorros (1875) i El comunismo, el trabajo y la voluntad de testar, entre d’altres.
(Lleida ?, segle XV)
Escriptor i eclesiàstic. Era beneficiat de la seu de Lleida.
El 1483 escriví el Speculum prioris o Llibre del siti, que conté els estatuts de la Confraria de Sant Salvador de la seu lleidatana. A part de la simple redacció del reglament de la confraria, l’escrit conté detalls curiosos sobre els costums de la clerecia local de l’època.
