Arxiu de la categoria: Biografies

Verdú i de Sanç, Blai

Deixa un comentari

(Catí, Baix Maestrat, 22 octubre 1565 – València, 22 març 1620)

Escriptor. Dominicà, catedràtic de la Universitat de València i de la de Tarragona; fou rector del col·legi de l’orde de Tortosa i lector de la seu de Tortosa.

Publicà diversos tractats filosòfics amb finalitat didàctica, com De rebus universalibus disputatio (1593), Opuscula philosophica (1598), Commentaria… super disputationem de Trinitate… Divi Thome (1602), Acromatica super universam Aristotelis logicam (1614) i Commentaria in logicam Aristotelis (1614), algunes obres pietoses, un Libro de las aguas potables y milagrosas de la fuente de Nuestra Señora de Avellá (1607) i Engaños y desengaños del tiempo con un discurso de la expulsión de los moriscos de España (1612).

Verdós i Maurí, Pere

Deixa un comentari

(Terrassa, Vallès Occidental, 1855 – Barcelona, 1929)

Metge. Es doctorà el 1882 i fou un dels primers que practicà l’oto-rino-laringologia a Barcelona. Obtingué el premi Garí (1883).

Fou redactor de la “Gaceta Médica de Cataluña” i membre corresponent de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona.

Publicà diverses obres professionals i inventà un aparell que anomenà otoscopoprensor.

El seu germà fou Ignasi Verdós i Mauri  (Terrassa, Vallès Occidental, 1853 – Barcelona, 1918)  Eclesiàstic i advocat. Dirigí i redactà la “Revista Piadosa”. Promogué la construcció del santuari barceloní de Sant Josep de la Muntanya.

Verderol i Roig, Bernat

Deixa un comentari

(Tarragona, 5 juny 1814 – 1898)

Escultor i arquitecte. Treballà algun temps a Madrid, on havia estudiat.

Féu estàtues decoratives per a la façana de l’ajuntament de Tarragona. Era professor de l’escola de dibuix establerta a la ciutat per la Societat Econòmica d’Amics del País.

Entre els seus deixebles figuren Andreu Aleu i Julio Antonio.

Verde i Camps, Agustí Lluís

Deixa un comentari

(Barcelona, 1694 – 1777)

Frare agustí. Pertanyia a l’Acadèmia de Bones Lletres. Hi presentà diverses memòries sobre temes històrics i filosòfics.

A l’entitat esmentada es conserva una estàtua de Mercuri, en bronze, descoberta per ell a Torroella de Montgrí.

És autor del llibre Los antiguos tiempos de la Iglesia Católica (1744).

Verdalet, Joan

Deixa un comentari

(Olot, Garrotxa, 1632 – Girona, 5 març 1691)

Compositor. Fou mestre de capella de la seu de Girona.

És autor de motets, com el Tota pulchra, a 5 veus, de salms, com De lamentatione Jeremiae prophetae, a 4 veus, i Cantate Domino, a 8 veus, i del responsori In festo Nativitatis Domini, representació dramàtica per a Nadal, per a solo, 3, 4 i 7 veus, sobre text llatí i català.

Verdaguer i Serra, Antoni

1 Resposta

(Terrassa, Vallès Occidental, 23 juliol 1954 – )

Realitzador cinematogràfic. Procedent del cinema amateur, entre 1974 i 1976 estudià cinema a París. De retorn a Catalunya, treballà com a ajudant de direcció i dirigí dos curtmetratges.

El 1986 acceptà dirigir el llargmetratge L’escot -adaptació d’una novel·la de Maria Jaen- com a pas previ dels retrats històrics La teranyina (1989) i Havanera (1992). Posteriorment realitzà Parella de tres (1995).

Verdaguer i Coromina -germans-

1 Resposta

Eren fills de l’impressor Joaquim Verdaguer i Bollich.

Àlvar Verdaguer i Coromina  (Barcelona, 1840 – 1915)  Enginyer industrial. Continuà al davant dels negocis establerts pel seu pare i engrandí especialment el negoci de llibreria. Col·laborà a “Lo Gai Saber”, “La Renaixença” i “Calendari Català”, on publicà una versió rimada de Fénelon (Les màximes i consells, 1879).

Celestí Verdaguer i Coromina  (Barcelona, segle XIX – 1885/6)  Impressor. El 1877 s’establí individualment i introduí noves tècniques (imprimí directament sobre fulls de metall) i nous gusts (grans cartells, cromolitogràfics, fulls de paper calats, etc).

Dionís Verdaguer i Coromina  (Barcelona, segle XIX – 1858)  Dibuixant de cartells. Treballà a París.

Verdaguer i Callís, Magí

1 Resposta

(Vic, Osona, 1849 – Palma de Mallorca, 1925)

Humanista. Germà de Narcís.

Fou catedràtic de llatí i castellà a diversos instituts, especialment al de Palma de Mallorca, del qual fou director honorari.

És autor de traduccions al català, de manuals de preceptiva literària i de Las cruzadas bajo el triple aspecto religioso, moral y literario (1881).

Verdaguer i Bollich -germans-

1 Resposta

Eren fills de Vicenç Verdaguer i Vila  (Barcelona, 1752 – segle XIX) Impressor.

Francesca Verdaguer i Bollich  (Barcelona, 1790 – 1861)  Impressora. Treballà com a caixista a la casa Brusi i aconseguí una bona anomenada en el seu ofici. Durant la Guerra del Francès organitzà una premsa volant; anà després a Mallorca i el 1814 es casà amb Llorenç Bocabella, que fou regent de la impremta del “Diario de Barcelona”.

Joaquim Verdaguer i Bollich  (Barcelona, 1803 – 1864)  Impressor. Perfeccionà el seu ofici a París. S’establí a Barcelona el 1828 i instal·là la primera premsa de ferro Stanhope. Fou un dels principals impressors de les primeres obres de la Renaixença. Posteriorment obrí també la Llibreria Verdaguer a la Rambla, que es féu famosa per la seva tertúlia literària. Fou el pare de Dionís, Celestí i Àlvar Verdaguer i Coromina.

Verdaguer, Pere -escriptor, s. XX-

Deixa un comentari

(Vic, Osona, 1888 – Catalunya, segle XX)

Escriptor i eclesiàstic.

Col·laborà a la “Gaseta de Vic”, “La Nova Revista”, “Revista d’Olot”, “Il·lustració Catalana”, “Catalana”, “Vida Lleidatana”, “Scriptorium” de Ripoll -que dirigí per un any-, “La Veu de Catalunya” i “El Matí”, entre d’altres publicacions.

És autor de moltes poesies esparses, pròlegs i conferències. Publicà en llibre Estudis literaris (1935), Siluetes literàries i el recull poètic Aures de la Plana.