(Montellà i Martinet, Baixa Cerdanya)
Despoblat.
Veure> barranc de Polop (curs d’aigua).
Extrem nord de l’illa, llarg i prim, cap a l’illa de s’Espalmador.
(Perpinyà, vers 1626 – 9 abril 1698)
Polític. Germà de Josep. Advocat de Perpinyà. Fou, al seu temps, el més destacat col·laboracionista rossellonès a favor de la incorporació a França del comtat del Rosselló i de part del de Cerdanya.
Ocupà durant molts anys el càrrec d’advocat general de l’anomenat Consell Sobirà, constituït a Perpinyà pels francesos de cara a consolidar l’annexió dels territoris. Pels anys 1667-68 prenia part personal a la campanya contra els angelets de Josep de la Trinxeria. Promogué jurídicament les repressions de 1674 contra els qui conspiraven per acabar el domini francès.
Dos anys més tard, el 23 de novembre, pronunciava en llengua francesa un parlament al Consell Sobirà, on fins a la data era encara usat, en exclusiva, el català. Del 1681 al 1698 fou intendent general del Rosselló i de la Cerdanya.
L’any en què s’estrenava el nou càrrec féu un canvi general en les llistes de persones elegibles com a cònsols de Perpinyà, amb el resultat de suprimir desafectes i d’incorporar francesos.
(Perpinyà, segle XVII – 12 setembre 1701)
Eclesiàstic. Germà de Ramon. Fou promogut abat de Sant Miquel de Cuixà (1689); per a exercir aquesta dignitat ingressà a l’orde benedictí.
(Xàtiva, Costera, 1633 – València, 1701)
Jurista. Fou catedràtic de la facultat valenciana i advocat de prestigi.
Publicà el tractat De effectibus immemorialis praescriptionis, et consuetudinis, en dos volums (1690-1700).
(Guardamar del Segura, Baix Segura, 1928 – ? )
Escriptor. Doctor en dret, col·laborà a la premsa d’Alacant, Múrcia, Madrid, etc.
És autor dels reculls narratius Entre los muros sombríos (1958), Los vencidos (1959), Fiesta en la aldea (1960) i Piernas de drapo (1963), així com el llibre-reportatge Una semana con Camilo José Cela (1960).
Vall de capçalera de la ribera d’Ordino, al Pirineu axial, el límit amb França.
Hi ha el pic de Tristaina (2.879 m alt) i els estanys de Tristaina, que originen el riu de Tristaina, un dels dos que formen la ribera d’Ordino.
(Valldemossa, Mallorca Tramuntana)
Ermita i convent d’ermitans, prop del lloc on hi hagué l’antic col·legi de Miramar, fundat per Ramon Llull.
Fou fundada el 1648 per fra Joan de la Concepció Mir i Vallès; aquest i el seu successor en el règim de la congregació ermitana, fra Antoni de Sant Pau Ferrer i Rizà (1688-93), edificaren l’oratori i les dependències annexes.
Fou el tercer superior, fra Antoni de la Presentació Sampol i Oliver, que posà la primera pedra de l’edificació actual (1703), composta d’una església dedicada a la Puríssima Concepció, amb corredors, cuina i refectori, porteria i cel·les, que fou inaugurada el 1705.
La comunitat d’ermitans hi residí fins al segle XIX i hi fou restaurada el segle XX, després de l’erecció canònica (1923) dels ermitans de Sant Pau i Sant Antoni.
Antiga església parroquial, dita abans de Sant Pere de la Serra, al poblet de Bellpuig, on hi ha la casa del comú. Es troba al peu de la carretera dels Banys d’Arles a Bulaternera, dalt la carena, sota l’antic castell de Bellpuig.
Modernament ha esdevingut un famós santuari gràcies, sobretot, a la majestat romànica del segle XII que s’hi venera, esculpida segons el model del Volto Santo de Lucca i policromada amb poc encert al principi del segle XVIII.
Hi hagué una primera església, que fou consagrada el 953, de la qual subsisteixen traces de l’absis i pedres decorades de línies verticals i horitzontals, englobades en l’actual nau principal, de pedra d’esquist, construïda al segle XI, que acaba amb un absis semicircular i té la volta que reposa sobre arcs torals.
Al segle XII li fou afegida una segona nau, construïda amb pedres grans i ben tallades i amb volta de quart de cercle, que té una cornisa ornada amb escultures d’animals; finalment, al segle XIII hom li afegí a l’est de la segona nau una capella rectangular, també amb una cornisa decorada geomètricament.
El campanar és més tardà. Té una porta amb ferramenta romànica i dos antics retaules barrocs.
