(Alacant, 9 octubre 1823 – València, 1 febrer 1900)
Compositor. Deixeble de Pasqual Pérez, fou nomenat organista de la parròquia de Sant Tomàs el 1846.
Compongué Werther, òpera en tres actes, i les sarsueles A que sale con ello! (1842) i Barba Azul (1855). És autor d’una Salve, dedicada a la Mare de Déu dels Desemparats (1868), d’una col·lecció de cants populars valencians i de composicions profanes.
(Illes Balears, segle XV)
Eclesiàstic. Fou canonge i vicari general de la diòcesi de Mallorca.
És autor de l’obra Pastoralis de primatu papae et in detractores Ecclesiae. Versificà en llatí. És fama que compongué diversos epitafis, entre ells el del sepulcre de Ramon Llull.
(Astúries, vers 1046 – Castrillo del Val, Castella, 1116)
Senyora sobirana de València (1099-1102). Filla de Diego Rodríguez, comte a Oviedo i senyor de Nava i Noroña, i de Ximena de Lleó, filla del rei Alfons V de Castella. El seu cosí gran, el rei Alfons VI de Castella-Lleó, la casà el 1074 amb el Cid.
Quan el 1081 el rei desterrà el seu marit, passà a residir al monestir de San Pedro de Cardeña (Castella la Vella) amb els tres fills (Diego, Cristina i María). El 1087, quan el rei acusà el Cid, fou de nou empresonada, però el 1094 es reuní amb ell a Dénia, després d’una altra estada a Cardeña.
Mort el seu marit (1099), governà València, i, malgrat l’ajut del comte Ramon Berenguer III de Barcelona, gendre seu, i del rei Alfons VI, no pogué evitar que els almoràvits ocupessin la ciutat, que abandonà amb el cos del seu marit, i passà a Castella. Fou soterrada al monestir de San Pedro de Cardeña, al costat de les restes del seu marit, però més tard ambdós foren traslladats a la catedral de Burgos.
(Selva de Mallorca, Mallorca Raiguer)
Antic nom islàmic de la població.
Despoblat, al sud del terme, vora el barranc de Xeta, afluent, per la dreta, del riu de Vernissa. Era lloc de moriscs.
(País Valencià, segle XVII – )
Títol concedit el 1628 a Baltasar de Montpalau i Ferrer, senyor de Sanç i de Sot de Xera, cavaller de Calatrava.
Passà als Montsoriu, als Escrivà d’Íxer, comtes de l’Alcúdia, als Castellví, comtes de Carlet, als Català de Valeriola, als Frígola i als Saavedra.
(País Valencià, s XV – )
(o baronia de Xest) Jurisdicció senyorial vinculada el 1467, prèvia facultat reial, per Berenguer Mercader i Miró, que l’havia adquirida el 1455.
Continua en la mateixa família.
(Foia de Bunyol / Horta)
(o rambla de Xiva, o del Poio, o barranc de Torrent) Curs d’aigua intermitent, format per la unió de diversos barrancs procedents de la serra de Cabrera i de la lloma de Farrajón, dins el terme de Bunyol; entre Xiva i Xest rep, per l’esquerra, el barranc Grande, travessa el pla de Quart i a Torrent de l’Horta rep, per la dreta, el barranc de l’Horta.
Passa després per Picanya i Paiporta, separa Massanassa de Catarroja i desemboca a l’extrem septentrional de l’Albufera.
