(Catadau, Ribera Alta, segle XVI – València, 1609)
Dirigent morisc. Arran del decret d’expulsió dels moriscs del 1609 s’erigí en rei dels moriscs refugiats a la mola de Cortes i dirigí la insurrecció.
Fou derrotat, però, per les tropes reialistes, agafat a Carlet i traslladat a València, on fou degollat i el seu cap col·locat a l’antiga porta de Sant Vicent.
(Escorca, Mallorca Tramuntana)
Antiga possessió, situada en una vall tributària, per l’esquerra, del torrent des gorg Blau, dita la vall de Turixant.
Modernament ha estat desdoblada en Turixant de Dalt (l’antiga casa) i Turixant de Baix (ja vora l’esmentat torrent). S’hi estatja el venerat crist de Turixant.
Nom en castellà de la vila i municipi de Torís.
Pseudònim de l’escriptor en castellà Pere Joan Rejaule i Rubio (1578-segle XVII).
(País Valencià, segle XX – )
Títol atorgat el 1909, a Tomàs Trènor i Palavicino, tinent coronel d’artilleria, diputat a corts i president de l’Ateneu Mercantil, pels seus mèrits com a organitzador i iniciador de l’Exposició Nacional de València del 1909, en la qual arruïnà la seva empresa Trènor i Companyia.
Continua en la mateixa família.
(País Valencià, segle XIX – )
Títol atorgat el 1876, pel pretendent Carles VII, duc de Madrid, al mariscal de camp Josep de Belda i Balart.
Fou reconegut com a títol del regne el 1960 amb la denominació de marquesat de la Vall de Túria a favor de Josep Maria de Belda i González-Madroño.
(País Valencià)
Riu mediterrani. Neix a 1.800 m alt, a la mola de San Juan (sistema Ibèric aragonès), i en direcció oest-est passa la serra d’Albarrasí fins a arribar a Terol (en aquest sector rep el nom de Guadalaviar), on rep el més important dels seus afluent, l’Alfambra, que li imposa la direcció nord-sud; segueix entre la serra d’Albarrasí i la serra de Camarena, entrà al País Valencià per Ademús a través de la serra del Sabinar.
A partir d’aquí s’escola en direcció nord-oest – sud-est, i és tancat a la clota de Benaixeve a l’embassament del mateix nom, la resclosa del qual s’eleva a l’estreta falla de Bintan; passa després la serra d’Alèdua, i s’interna en el congost del salt de Xulella. S’introdueix al Camp de Túria, on s’eixampla la vall en una fèrtil horta, i corre per la plana formada pels fangs dipositats en les seves múltiples avingudes. Passa pel pla de Quart (Riba-roja de Túria, Manises, Quart de Poblet) i desemboca a l’Horta, al sud del Grau de València, havent passat gairebé sec, amb ample llit, per la ciutat de València.
Els relleus que limiten la seva conca corresponen a terrenys mesozoics, en gran part calcaris, que donen lloc a fenòmens de circulació subterrània. El seu curs és de 243 km, 135 dels quals són al País Valencià. El seu règim pluvial de tipus mediterrani es desdibuixa a causa de la influència nival de la capçalera, i té les variacions estacionals següents: mínims de gener, màxim de març-abril amb un pic secundari pel juny, estiatge d’agost i aigües baixes a la tardor. El seu cabal absolut és escàs (5,03 m3/segon a Terol; 10,43 m3/segon a Vilamarxant, no superat aigües avall per les sagnies de les sèquies) i reflecteix la migradesa de les precipitacions: 711 mm l’any a la capçalera i 590 mm prop de València.
La irregularitat és extrema: acusa un índex d’irregularitat decreixent al llarg del seu curs i arriba a fortes crescudes (unes quatre per segle d’ençà del segle XIV) que provoquen serioses inundacions (la de 1957 negà alguns barris de València i obligà a desviar-ne el llit cap al sud), així com a baixos estiuencs, en els quals resta pràcticament reduït al curs subalví.
Diversos embassaments en regulen les aigües; els principals són els de Benaixeve, Loriguilla i el de Buseo. Aprofitament elèctric: hi ha petites centrals, però el seu principal valor econòmic és per al regatge, per tal com és un dels rius més ben aprofitats d’Espanya.
Veure> Cartelera Turia (setmanari valencià, 1964- ).
Massís muntanyós de l’interior del Pre-pirineu, a la vall de l’Éssera. Culmina a 2.556 m alt, al pic del Turbó. S’alça destacat de les serralades veïnes, a les quals s’uneix, vers el nord, pel port de la Múria, i vers l’est pel coll de les Ares.
Té grans extensions boscades. L’alineació es prolonga cap a l’est, per la serra de Vallabriga. Al seu vessant sud-oriental hi ha l’important balneari de les Viles de Turbó.
Veure> Sant Miquel de Turbians (església).
