(Ontinyent, Vall d’Albaida, 30 octubre 1931 – Palma de Mallorca, 18 maig 2003)

Bisbe de Mallorca. El 1955 s’ordenà de prevere. Estudià teologia a la Universitat de Sant Tomàs de Roma (1961-63). El 1970 fou designat bisbe auxiliar d’Eivissa. Dos anys més tard rebé el càrrec d’administrador apostòlic de Mallorca i el 1973 en fou nomenat bisbe, càrrec que fins el 1976 compaginà amb el d’administrador apostòlic d’Eivissa.

La seva tasca pastoral es combinà amb una decidida defensa del català, tant dins el si de l’Església com de la societat i, així, ja el 1975 publicà, juntament amb el bisbe de Menorca, Miquel Moncades, una declaració sobre la responsabilitat dels cristians en la promoció de la llengua i cultura catalanes.

Es distingí igualment per la sensibilitat en la defensa del medi ambient i el 1990 publicà, amb els altres dos bisbes de les Illes Balears, la carta pastoral Sobre ecologia i turisme. La seva preocupació pel servei social de l’Església també el dugué a publicar la carta pastoral Constructors de Solidaritat (1994).