Despoblat, al nord de la vila, al peu de la serra de Benicadell.
Antic lloc de moriscs, tenia 40 focs el 1609. El 1845 fou agregat al municipi de Setla de Nunyes, de la parròquia del qual depenia ja l’església de Sant Francesc de Turballos. El 1535 havia estat agregada a Gaianes.
Despoblat, a l’esquerra de l’Aglí, davant la vila.
Sorgit damunt una antiga vil·la romana i esmentat durant tota l’edat mitjana, se’n perd tota notícia des de mitjan segle XVI.
(Santa Eulària des Riu, Eivissa, 1927 – Vila d’Eivissa, Eivissa, 30 desembre 2020)
Pintor. De formació autodidàctica, ha efectuat nombroses exposicions a Eivissa, a diverses ciutats d’Alemanya, a Barcelona (en destaca la del 1977 a la galeria René Metras) i a altres galeries d’Europa i Amèrica.
L’evolució del seu art l’ha portat d’una abstracció lírica, derivada de l’informalisme, a una abstracció en la qual es crea una contraposició molt equilibrada entre els valors compositius i els lírics. L’espai, generalment blanc, s’articula en bandes que deixen veure breus notes de colors vius, que poden tenir un valor simbòlic de vida revoltada i que constitueix un factor de transformació d’aquest ordre. Sobre una base d’una ferma estructura, continua essent la sensibilitat i la delicada vibració del color el que dóna el seu significat a l’obra d’aquest artista.
L’any 2001 rebé el premi Ramon Llull a les Arts atorgat pel govern de les Illes Balears.
Llogaret, vora el riu d’Évol, aigua amunt d’Évol.
És esmentat ja el 1011, que hi tenia possessions el monestir de Cuixà. Formà part del vescomtat d’Évol.
(Tuïr, Rosselló, segle XVIII)
Grup de dramaturgs. Les obres dels quals foren representades a la fi del segle XVIII en el cicle organitzat per Guillem Agel per tal de beneficiar la construcció de l’església.
Entre altres noms, hom ha de destacar el d’Antoni de Banyuls i de Forcada, Sebastià Sibiuda i, sobretot, Miquel de Ribes i de Vilar.
(Escorca, Mallorca Tramuntana)
(hist: Tuient) Antic lloc, vora la costa de Tramuntana, al vessant septentrional del puig Major, vora cala Tuent (oberta entre els morros des Forat i de sa Corda), dominada pel nord-est per la torre de la mola de Tuent (461 m alt.) o de can Termes o de can Palou (obra del 1596).
Per al servei de Tuent i de sa Calobra existí ja des del començament del segle XVI l’església de Sant Llorenç, encara subsistent; tots dos llogarets formaven part de la Universitat d’Escorca (dita també d’Escorca i Tuent), però de fet es trobaven més vinculats a Sóller, cosa que fou l’origen de llargs plets.
Depressió (1.027 m alt), que limita per l’oest la serra d’Aitana, que comunica el Comtat i l’Alcoià amb la Marina Baixa. Prop seu hi ha el llogaret del Seguró.
És travessat per la carretera d’Alcoleja a Sella, en una llargada de 27 km i amb un pendent màxim del 13%.
Naveta, la més ben conservada i coneguda de l’illa, situada a 4 km de la ciutat, prop de la carretera de Maó. Les dimensions màximes són 13,50 per 6,40 m i la cambra fa 7,45 per 2,45 m. Té una cambra alta, superposada a la principal.
Fou restaurada el 1959 i les excavacions donaren testimonis abundants de la finalitat funerària a la qual fou destinada, amb testimonis d’enterraments durant tres o quatre etapes, durant les edats del bronze i del ferro.
(Xàtiva, Costera, 1892 – València, 1970)
Pintor. Format a l’Acadèmia de Sant Carles de València i a Barcelona. El 1913 s’establí a Mallorca. Viatjà pensionat per l’ajuntament de Xàtiva per França, Alemanya i Itàlia durant la Primera Guerra Mundial.
Conreà el paisatge i el retrat, però el caracteritza sobretot l’escena costumista anecdòtica.
