Veure> Sant Julià d’Uixols (antiga parròquia).
Uixols *
Deixa un comentari
Arxiu de l'autor: Ramon Piera
Uixoles, les
(o la Uixola) Barri, al sud-oest de la ciutat.
Era una antiga alqueria islàmica que Jaume I donà a poblar el 1248 a cristians.
Uixola, baronia de la
(País Valencià, segle XVIII – )
Títol concedit el 1799 a Vicent Merita i Albornoz, regidor perpetu de València.
Passà als Rovira.
Uixola
Despoblat. Era una antiga alqueria islàmica que el 1248 fou poblada per cristians.
Uixó, vall d’ *
Veure> la Vall d’Uixó (ciutat i municipi).
Uixó, riu d’ *
Veure> el Belcaire (curs d’aigua).
Uixó, governació dellà *
(País Valencià)
(o dellà el riu d’Uixó) Veure> governació de Castello de la Plana (demarcació administrativa, 1335-1707).
Uixó, castell d’
Antic castell, actualment en ruïnes, construït sobre el puig del Castell, al nord-oest de la ciutat. La construcció de la part més antiga ha estat atribuïda al segle XI.
Consta de tres recintes: l’antic, que mira al sud i comprèn l’alcàsser o alcassaba, un pati emmurallat amb torres, que mira al nord-est, i una línia exterior de defensa, de construcció més moderna.
D’origen islàmic, es reté a Jaume I en la quaresma del 1238. El 1247 seguí la insurrecció d’al-Azraq i es tornà a retre al Conqueridor l’agost de 1250. Posteriorment pertangué a la corona.
Entre els seus alcaids figura el poeta Jordi de Sant Jordi. El 1436 fou donat amb tot el seu terme a l’infant Enric d’Aragó, els successors del qual el posseïren com a ducs de Sogorb.
Uc
(Eivissa, 1973 – 2016)
Grup de música popular. Format per Isidor Marí, Joan Marí i Victorí Planells, i considerat el més representatiu del folklore de les Pitiüses.
De la seva producció discogràfica cal destacar Cançons d’Eivissa, En aquesta illa tan pobra (1974), Una ala sobre el mar i Camins de migjorn. El 1996 enregistraren el disc Entre la mar i el vent, basat en l’obra del poeta Marià Villangómez.
El 1992 se’ls atorgà la Menció d’Honor Sant Jordi en reconeixement a la seva tasca de recuperació i promoció de la música popular.
Úbeda i Montes, Josep Maria
(Gandia, Safor, 15 novembre 1839 – València, 26 març 1909)
Organista. Deixeble de Pérez i Gascón. Organista de les esglésies de Sant Andreu de València i de la Mare de Déu dels Desemparats. Fou un dels promotors del Conservatori de València, institució que dirigí durant uns quants anys.
És autor de motets i altres obres polifòniques. És considerat el darrer representant de l’escola valenciana d’orgue.
