(País Valencià, segle XVI)
Escriptor. És autor, juntament amb Andreu Martí Pineda i Jaume Siurana, d’un Procés o disputa de viudes i donzelles, en el qual és debatut quines són més aptes per al matrimoni.
Valentí, Lluís Joan
Deixa un comentari
Arxiu de l'autor: Ramon Piera
Valentí, Josep Ignasi
(Palma de Mallorca, 1836 – Barcelona, 1924)
Escriptor. Llicenciat en filosofia i lletres.
És autor de nombroses obres, especialment sobre història religiosa: Ensayo para una biblioteca de escritores agustinos españoles, El padre Juan de Mariano (1887, 1897), Fray Luis de Granada (1889), La mujer en la historia (1896), Los benedictinos de San Mauro, noticia histórico-literaria (1899), El doctor don José Miralles y Sbert (1916), Dues crisis en la vida de Ramon Llull (1934), entre moltes altres.
Valentí, Ferran
(Illes Balears, segle XV – 1476)
Escriptor. És documentat des del 1440. Mantingué relacions literàries amb humanistes italians, principalment amb Leonardo Bruni d’Arezzo, de qui fou deixeble, i Antonio Beccadelli Il Panormita, i escriví en un llatí prou correcte epístoles en prosa i poesies, algunes d’elles en versos sàfics.
En català la seva obra conservada es redueix a un parlament pronunciat al desembre de 1467 davant el consell de Mallorca i d’una traducció, molt al peu de la lletra i en un català sense trets dialectals, de les Paradoxes de Ciceró, feta vers l’any 1450.
En el seu pròleg, fa una breu exposició sobre els traductors i els escriptors en llengua vulgar i hi cita amb elogi Dante, Petrarca, Boccaccio, Ceco d’Ascoli, Arnaud Daniel (que considerava català), Ramon Llull i Bernat Metge, del qual assenyala dues de les principals fonts de Lo somni (les Tusculanes, de Ciceró, i el Corbaccio, de Boccaccio).
Valentes Dones, ses
(Sóller, Mallorca Tramuntana, segle XVII)
Llegenda -no documentada fins al segle XVII i enriquida durant el XIX- segons la qual el 1561, durant l’atac dels turcs a la ciutat, dues dones de can Joan Tamany mataren, amb la barra de la porta, tres pirates que volien saquejar llur casa.
Des del 1854, ses Valentes Dones figuraren el segon diumenge de maig a la festa que se celebrava per commemorar la victòria dels sollerics contra els turcs (11 maig 1561).
Valençona
(València, segle XIII – Eivissa ?, segle XIV)
Dama. Era muller del cronista Ramon Muntaner. Els seus pares posseïen l’alqueria de Xilvella, prop de València. Conegué al qui havia d’ésser el seu marit el 1298 o 1299, durant un viatge de Muntaner per veure els seus familiars, establerts aleshores a València.
Emparaulat el compromís de matrimoni, Valençona esperà Ramon durant dotze o tretze anys, durant els quals ell serví a Sicília, a la Companyia d’Orient i a l’illa de Gerba, en un seguit d’aventures extraordinàries que no li permetien de tornar. Finalment es casaren a València (1311).
Valençona visqué amb el seu marit a Gerba fins al 1313, any en que fou treta de l’illa per temor d’un atac angeví. Aleshores ja havia tingut dos fills i esperava una filla que havia de néixer a València. El seu marit no se’ls reuní fins al 1316, quan posà punt final a la seva existència aventurera.
El 1322 acompanyà Muntaner a Mallorca i a Eivissa. En aquesta segona illa restaria vídua el 1336. Vivia encara el 1350.
Valenciano, El
(València, 7 abril 1851 – 29 setembre 1868)
Diari. Fou fundat per Jacob Gallegos i Fajardo, que el dirigí fins al 1855, i, després, des del 1861. En aquest bienni fou editat, successivament, per Carles Verdejo i Vicent Maria Gamir.
Imprès per Josep Mateu i Garín, tingué, des de l’any 1852, impremta pròpia (continuació de la de Benet Monfort), que el 1868 passà al diari “Los Dos Reinos” (segona època).
Tractà de competir amb el “Diario Mercantil de Valencia”, amb un periodisme de caràcter més popular i dues edicions, una de les quals de petit format i baix preu.
Ideològicament, era conservador. Curà la part literària Francesc Danvila i Collado.
Valenciana, Comunitat *
Nom modern i oficial (1982) del País Valencià.
Valencia-Fruits
(València, 15 juny 1962 – )
Setmanari en castellà. Tracta de l’agricultura del País Valencià, amb un especial interès pels problemes de l’exportació i per la situació dels mercats exteriors, sobretot de l’Europa occidental.
Editat per Sucro SA, n’és propietari Josep Ferrer i Camarena, que l’ha dirigit, amb Martí Domínguez i Barberà.
Entre l’1 de maig i el 21 de desembre de 1966 aparegué com a suplement dominical del diari “Al Día”, publicat per la mateixa empresa, que també edità l'”Anuario Hortofrutícola Español”.
València Nova -butlletí-
(València, 7 maig 1906 – 19 desembre 1907)
Butlletí quinzenal de l’entitat homònima. Publicà 40 números. N’era director Eduard Boix i hi col·laboraren diversos escriptors de l’època. Tenia caràcter polític i literari.
Les capçaleres eren d’Enric Pertegàs i de Sousa. El succeí “Renaiximent” (gener – març 1908), publicació del Centre Regionalista.
València Nova -entitat-
(València, 1904 – 1907)
Entitat cívica. Creada amb l’escissió de diversos membres de Lo Rat Penat, que tractaven de reprendre la línia valencianista iniciada per Constantí Llombart. Formada per petits-burgesos, menestrals i estudiants, la seva concepció dels problemes valencians estava dividida per trets generacionals i polítics entre el regionalisme i un sector gairebé nacionalista.
En foren presidents Miquel Duran i Tortajada i Faustí Barberà. Organitzà la Primera Assemblea Regionalista Valenciana (1907), a la qual assistiren delegats del Principat i que elaborà conclusions sobre política, economia, filologia i dret. El seu òrgan de premsa era el butlletí quinzenal homònim.
El 1907 modificà el seu nom pel de Centre Regionalista Valentí, amb el designi d’intervenir en la política del País Valencià. El Centre, però, no tingué gaire transcendència.
