(Alcoi, Alcoià, 1 maig 1917 – 27 agost 1989)
Poeta. Entre altres, va publicar els llibres poètics, La cançó de Mariola (1947), L’home pot ésser àngel (1952), L’íntim miratge (1959), Paradís en blanc (1964), Versos a Sara (1967) i El quadern vermell (1986).
És autor també de Sainets alcoians (1972).
(Manises, Horta, 23 octubre 1851 – 24 novembre 1906)
Enginyer industrial i escriptor. Amplià estudis a Bèlgica. Projectà i dirigí en part el ferrocarril València-Aragó i el replanteig de la Central d’Aragó. A Manises creà un museu i una escola de dibuix per al foment de la ceràmica.
Publicà La música (1894), La cerámica, apuntes para su historia (1894) i Historia de la música apoyada en la cerámica, i deixà inèdites monografies sobre La cerámica en la provincia de Castellón, Historia de los matemáticos del siglo XVII y en particular de D. Vicente Tosca, Introducción del arte románico en Cataluña y Valencia, Influencia del caciquismo en la administración española i altres temes.
(Palma de Mallorca, 1904 – 19 juny 1958)
Actor, músic i director teatral. Germà de Cristina. Contribuí poderosament al succés del teatre popular mallorquí.
En fou, durant anys, la figura principal. Els seus majors èxits foren possiblement els obtinguts amb obres de Pere Capellà.
(Palma de Mallorca, 12 octubre 1901 – 3 setembre 1982)
Actriu. Germana de Joan. Debutà al Saló Mallorca, juntament amb la seva germana Catalina Valls i Aguiló (que emprà el nom artístic Catina Valls), on es destacà en la interpretació de tipus populars, en obres d’autors mallorquins, com Bartomeu Ferrà i Pere d’Alcàntara Peña.
Formà part de la companyia Catina-Estelrich, que actuà de l’any 1927 al 1938 al Teatre Principal de Palma. Després d’uns quants mesos d’absència -per la manca de teatre en català-, reaparegué amb la Companyia Artís, el 1948, amb El tio de l’Havana, de J.M. Tous i Maroto, i Nit de Nadal, de Guillem Colom.
El 1970 la ciutat de Palma li dedicà un homenatge.
Antiga comarca, a la regió d’Alacant, que des de principis del decenni del 1990 s’inclou a la comarca actual.
(o les Valletes de Morvedre) Caseria, al nord del terme, al voltant de l’estació de les Valls, comuna als pobles i viles de les valls de Morvedre o vall de Segó.
Veure> Principat d’Andorra (estat d’Europa).
(Santa Eulària des Riu, Eivissa)
Cap de la costa oriental, davant l’illa de Tagomago.
(Cocentaina, Comtat, 1850 – València, segle XIX)
Músic i compositor. Actuà com a director d’orquestra a Madrid, i a partir del 1880, de tornada a València, ingressà com a professor del Conservatori i fou un dels promotors de la societat de concerts Artístico Musical.
És autor d’obres per a piano i de les sarsueles El favorito i Entre bobos anda el juego, i de l’obra escènica El pacto con Satanás.
(Illes Balears, segle XVII)
Gramàtic. Li és atribuïda una ben antiga gramàtica catalana, estampada a Mallorca el 1677.
