Nom real del religiós caputxí Bernadí de Manlleu.
Església, a l’oest del poble, en una vall de les Corberes limitada pels planells de la Llaquera i de la Galera.
(Banyuls de la Marenda, Rosselló)
(o Vallàuria) Masia i antic lloc, a ponent de la vila, al fons de la vall de capçalera de la riera de Vallòria, que s’uneix a la Vila d’Amunt a la riera de les Abelles per formar la riera de Banyuls (dita també, fins a la mar, riera de Vallòria).
(Sant Pau de Fenollet, Fenolleda)
Antic nom del monestir de Sant Pau de Fenollet.
(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès)
Antic lloc.
Antic lloc, esmentat el 1238.
(la Font de la Figuera / Moixent, Costera)
Afluent esquerrà del riu Cànyoles, límit dels dos municipis.
(País Valencià, segle XV)
Traductor i poeta. Fou secretari de Serafí de Centelles-Riu-sec i Ximénez de Urrea, comte d’Oliva. Participà en el certamen poètic celebrat a València el 1474, i composicions seves foren recollides al volum de Les trobes en llaors de la Verge Maria.
Traduí al català, en un estil artificiós, diverses obres: el Cordial de l’ànima (1495), que traduí a partir de la versió castellana de Gonzalo García de Santa María, Revelació de Sant Pau i la Cárcel de amor (1493) de Diego de San Pedro. Aquesta última traducció fou reimpresa de nou el 1906 i el 1907 dins el Novel·lari català, de Ramon Miquel i Planas.
Rodal, al nord de la ciutat, al sector muntanyós del terme.
Antic nom de la ciutat i municipi de la Vall d’Uixó.
