(l’Alguer, Sardenya)
Santuari de la Mare de Déu de Vallverd, enmig de la vall que, vora l’Escala Picada, donà també el nom a un antic llogaret. El santuari és regit pel capítol alguerès.
La imatge, de rostre negre, dita del Pilar, és considerada patrona de l’Alguer. El primer diumenge després de Pasqua hi té lloc un aplec.
(o de la Morellana, o barranc de la Valltorta) Curs d’aigua intermitent, es forma a Catí per la unió de diversos barrancs; davalla del tossal de la Nevera, i prossegueix vers el sud-est, profundament encaixat, des del mas de la Morellana, fent de termenal dels municipis de Tírig i d’Albocàsser, fins a la roca del Lledoner, on penetra dins el terme de les Coves de Vinromà, on s’uneix a la rambla de Sant Mateu, per la dreta.
Al llarg de la seva vall hi ha diverses balmes amb pintures de la cultura dels pintors de les serres (pintures del barranc de la Valltorta).
(les Coves de Vinromà, Plana Alta / Tírig, Alt Maestrat)
Conjunt de pintures rupestres, localitzades en una quinzena de balmes al llarg del curs mitjà de la rambla de la Valltorta.
Entre les principals, les de la cova del Civil, la cova dels Cavalls i el mas d’en Josep són dins els terme municipal de Tírig, al mateix límit amb el d’Albocàsser, i unes altres, com les de la cova Saltadora, pertanyen ja al municipi de les Coves de Vinromà.
Representen normalment escenes de caça de gran dinamisme i expressivitat. És el conjunt més nombrós del coherent grup de pintures rupestres valencianes del grup dit dels pintors de les serres, i versemblantment és datable en el mesolític.
(País Valencià, segle XVIII – )
Títol concedit el 1716, per l’emperador Carles III, al noble valencià Pere Vallterra de Blanes i Borja.
Fou rehabilitat el 1920 pels Díez de Rivera.
Joan Vallterra de Blanes (País Valencià, segle XVI) Noble. De nom real Joan de Blanes i de Vallterra. Nét i hereu d’Elisabet de Vallterra i Ferrándiz de los Arcos. Els seus cognoms, formant-ne un de sol, es perpetuaren en els seus descendents. Serví Ferran II el Catòlic en la defensa de Perpinyà contra els francesos. El seu besnét fou:
Vicent Vallterra de Blanes i de Centelles (País Valencià, segle XVI) Noble. Fou el pare de:
Joan Vallterra de Blanes i de Ribelles (País Valencià, segle XVI – segle XVII) Baró de Torres Torres i de Canet de Berenguer, creat el 1628 comte de la Vilanova (títol que portà la seva descendència). Fou el pare de:
Jeroni Vallterra de Blanes i de Vallterra (País Valencià, segle XVI) Noble. Fou el pare de:
Vicent Vallterra de Blanes i Robles (País Valencià, segle XVII – 1669) Fou lloctinent de portantveus de governador general de València. Fou pare de:
Josep Vallterra de Blanes i Martí (País Valencià, segle XVII – València, 1659) Cavaller de Sant Jaume. Fou degollat a la plaça de València. Fou l’avi de:
Pere Vallterra de Blanes i de Borja (País Valencià, segle XVII – 1733) Fou creat marquès de Vallterra (1716).
(País Valencià, segle XV – 1470)
Noble. Pare d’un altre Joan de Vallterra.
Vinculà els seus béns (1466) i fou el primer baró de Torres Torres, senyor del castell i terme de Castellmontant (que comprenia Castellmontant, Montant, Montanejos, Aranyuel, la Font de la Reina i Vilanova de la Reina), d’Arenós i la Pobla d’Arenós i batlle de Sogorb (càrrec que heretà del seu sogre).
Només deixà dues filles:
Andreu de Vallterra (País Valencià, segle XIV) Ambaixador de Pere III el Cerimoniós prop del papa.
Bernat Guillem de Vallterra (País Valencià, segle XIV) Justícia major dels cavallers de la ciutat de València (1382).
Joan de Vallterra (País Valencià, segle XIV – segle XV) Doctor en drets. Enviat per Martí I l’Humà a Avinyó (1402) perquè es posés al servei de Benet XIII.
Joan de Vallterra (País Valencià, segle XV) Bisbe de Tarassona. Ambaixador (1423) d’Alfons IV el Magnànim a Castella.
Despoblat, prop de la confluència del torrent de Vallsera amb el seu col·lector, el riu de Lladura, tributari de l’Aude; aquest torrent de Vallsera és emissari de l’estany de Vallsera, situat a 1.764 m alt, al vessant septentrional del roc d’Aude.
(País Valencià, segle XIV – segle XV)
Cavaller. Fou un dels qui serviren Ferran I d’Antequera anant a participar al setge de Balaguer contra Jaume II d’Urgell, el 1413.
Altra forma del nom del poble i municipi de Vallcebollera.
