Masia i antic terme, al nord de la serra d’Almenara.
Muntada
1 Resposta
Arxiu de l'autor: Ramon Piera
Munt * -Vallès Occidental-
(Matadepera, Vallès Occidental)
Veure> Sant Llorenç del Munt (abadia benedictina).
Muñoz i Suay, Ricard
(València, 28 agost 1917 – 2 agost 1997)
Cineasta. La seva activitat fou àmplia: a més de l’estrictament cultural (cineclubs, crítica o assaig), va conrear diverses facetes professionals dins el cinema com a creació.
Fou cofundador de la productora UNINCI, amb la qual va produir títols tan significatius com Bienvenido, Mr. Marshall (1952), Muerte de un ciclista (1956) o Viridiana (1961), un dels homes clau a les Conversaciones Nacionales de Salamanca, del 1955. Des del 1985 ocupà el càrrec de director de la Filmoteca de la Generalitat de València.
Fou ajudant de direcció de L. Buñuel, J.A. Bardem, J.L. García Berlanga i F. Rosi. El 1964 fou premiat al festival de Venècia en la seva faceta de divulgador i crític de cinema.
Muñoz i Maldonado, Josep
(Alacant, 6 febrer 1807 – Madrid, 16 octubre 1875)
Polític i escriptor. Comte de Fabraquer. Fou fiscal del tribunal suprem de guerra i marina, diputat a corts i senador. Dirigí “El Museo de las Familias”.
Escriví nombrosos llibres d’història, com Historia política y militar de la Guerra de la Independencia de España contra Napoleón… (1923), Las catacumbas o los mártires. Historia de los tres primeros siglos del cristianismo (1849), Historia del emperador Carlos I (1550 a 1558) (1862), Pintores de antaño (1898) i La expulsión de los jesuitas (1903), i també diversos drames històrics (Antonio Pérez y Felipe II, 1837, entre altres).
Muñoz i Ferrandis, Joan Baptista
(Museros, Horta, 12 juny 1745 – Madrid, 19 juliol 1799)
Historiador i filòsof. Estudià a la Universitat de València, on fou professor l’any 1769.
Per encàrrec de Carles III de Borbó (1779), va escriure una història dels descobriments i conquestes a les Índies fins al 1500, intitulada Historia del Nuevo Mundo (1793). Fou membre de la Real Academia de la Historia, de l’Acadèmia de Ciències de Lisboa i d’altres.
En filosofia fou adversari de l’escolasticisme i defensà un eclecticisme moderat. Entre les seves obres hi ha De recto philosophiae usu (1767) i Institutiones philosophiae (1768).
Muñoz i Estarlich, Evarist
(València, 1684 – 1737)
Pintor. Deixeble de Joan Conchillos, l’acadèmia del qual continuà. Pintà un quant temps a Mallorca (capella de la comunió del convent de Sant Francesc de Palma, 1709).
De la seva obra sobresurt el retaule major de l’església de Sant Domènec, a València, i altres obres a les esglésies de Sant Bartomeu i Sant Tomàs. La seva Adoració dels Reis (catedral de València), deteriorada el 1936, és d’estil força setcentista.
Hom l’ha qualificat d’imaginatiu, incorrecte i fecund. Dirigí una acadèmia de dibuix.
Muñoz Dueñas, Gregorio
(Màlaga, Andalusia, 1864 – Madrid, 1929)
Ceramista. Fou director de l’escola de ceràmica de Manises. És notable la seva decoració per a l’estació del Nord, a València.
També conreà la pintura.
Muñoz i Degrain, Antoni
(València, 18 novembre 1840 – Màlaga, Andalusia, 12 octubre 1924)
Pintor. Format a l’Acadèmia de Sant Carles. Amplià estudis a Itàlia (1856) i, en tornar-ne, participà en diverses exposicions nacionals i hi fou premiat.
El 1879 fou nomenat professor de l’Escola de Belles Arts de Màlaga i vers el 1880 tornà pensionat a Itàlia.
Excel·lí com a paisatgista (Barranc de Carraixet, Paisatge d’El Pardo, etc).
Muñoz i Carbonero, Ricard
(València, 1884 – 20 juliol 1944)
Metge. Deixeble i secretari de F. Moliner i Nicolàs, es llicencià (1908) i s’especialitzà en radiologia.
Contribuí a la fundació de la Societat d’Electrologia i Radiologia Mèdiques i de la Unió Sanitària Valenciana. Presidí (1932) la Creu Roja local i fou professor d’història de la medicina.
Publicà alguns treballs científics.
Muñoz -varis bio-
Agustí Muñoz (País Valencià, segle XV – segle XVI) Pintor. El 1506 tenia el títol oficial de mestre pintor de la ciutat de València.
Jeroni Muñoz (País Valencià, segle XVI) Escultor i arquitecte. És autor de les sitges de Burjassot, per a les quals féu una ermita anexa i una gran era de pedra. Treballà per a la Generalitat de València.
Jeroni Muñoz * Veure> Jeroni Munyós (matemàtic, astrònom i hebraista valencià, vers 1515-1584).
Joan (I) Muñoz (País Valencià, segle XV – segle XVI) Escultor. Entre les seves obres destaquen les talles fetes per a la seu de València el 1512-13.
Joan (II) Muñoz (País Valencià, segle XVI – segle XVII) Escultor. Considerat com a deixeble de Gregoria Fernández, el seu estil recorda el barroc castellà. Esculpí el Crist lligat a la columna (1649) de l’altar major del monestir de Puig, l’altar major de Sant Martí de Sogorb, el Crist de la Bona Mort de la seu de València i d’altres obres per a esglésies d’aquesta ciutat.
Joan (III) Muñoz (País Valencià, segle XVII) Escultor. Passà el seu període de formació a Roma. Se li atribueixen les imatges de Sant Joan Baptista i Sant Joan Evangelista de l’església dels Sants Joans, la Mare de Déu de l’Esperança de l’església de Sant Martí i La Fe de l’església de Santa Mònica, totes a València.
Lluís Muñoz (País Valencià, segle XVI) Escultor. Fou deixeble i ajudant de Damià Forment. Treballà amb ell a la Llotja de Saragossa, el 1524.
Pere Muñoz (València, 1505 – Osca, Aragó, 1522) Escultor. Era ajudant de Damià Forment. Tenia disset anys quan morí, col·laborant amb el mestre al gran retaule de la seu oscenca. Forment li esculpí una làpida i el feu enterrar a la mateixa catedral.
