(Mallorca)
Unitat paisatgística de l’illa, que correspon a la serra de Tramuntana amb el litoral que origina (costa brava mallorquina, fins a les badies de Palma i de Pollença) i les valls intramuntanyoses (longitudinals i transversals).
(Mallorca)
Unitat paisatgística de l’illa, que correspon a la serra de Tramuntana amb el litoral que origina (costa brava mallorquina, fins a les badies de Palma i de Pollença) i les valls intramuntanyoses (longitudinals i transversals).
Veure> Antoni Muntanyola i Carner (dibuixant i editor català, 1883-1951).
Veure> Pere Muntanyola i Carner (escriptor i tractadista polític català, 1872-1948).
(Palma de Mallorca, 1766 – 1847)
Eclesiàstic. Ocupà càrrecs jurídics a Madrid. En 1794 guanya una canongia a Palma.
En 1807 fou nomenat bisbe de San Juan de León (Veneçuela), però renuncià. Ocupà el vicariat general de Mallorca en diverses ocasions. Pertanyia a algunes corporacions doctes.
És autor d’obres religioses. Deixà manuscrites poesies llatines.
(Palma de Mallorca, 1926 – )
Geòleg. Nebot de Bartomeu Darder i Pericàs. A partir del 1950 emprengué l’estudi del Quaternari a Mallorca. Els seus treballs motivaren que l’Associació per a l’Estudi del Quaternari inclogués Mallorca entre les excursions del seu cinquè congrés (1957). S’ha dedicat també a la investigació d’aigües subterrànies.
Fou ajudant honorari de l’Institut Geològic Lucas Mallada i membre de la secció de les Balears de l’Institut Nacional de Geologia del CSIC.
(Palma de Mallorca, 1740 – 1811)
Cirurgià. Mestre i director de l’escola de cirurgia de Palma.
Publicà un Manual teórico-práctico de las operaciones de cirugía… (1793), emprat com a llibre de text, i deixà inèdit un tractat de fisiologia.
(Valldemossa, Mallorca, 1906 – Palma de Mallorca, 1969)
Historiador i cronista de Palma de Mallorca. Publicà centenars de documents en el “Butlletí de la Societat Arqueològica Lul·liana”, molts dels quals relacionats amb la història de Valldemossa, que tenia en preparació, i tota una sèrie dedicada a la història de les belles arts a Mallorca.
Publicà, en col·laboració amb Joan Vich i Salom, Documenta regni Maioricarum (1944).
Afluent dretà de la ribera d’Ordino. Neix al coll de Muntaner (o d’Aós), al límit amb l’Alt Urgell, i s’uneix al seu col·lector prop de Sispony.
(Illes Balears, segle XIV – València, segle XIV)
Cosí germà del cronista Ramon Muntaner. Probable fill d’un Ramon Muntaner establert a Mallorca el 1233, que el rei féu cavaller.
Acompanyà el cronista en les seves aventures per la Mediterrània: el 1307 aquell el posà com a cap de la petita expedició que prengué Focea la Nova amb la cooperació del genovès Tedisio Zaccaria; el 1311 el deixà com a governador de Gerba, quan anà a València a prendre muller.
A mitjan 1330 era ciutadà de València, i estava, juntament amb el seu cosí, en relació amb Alfons III el Benigne per al pagament d’una quantitat a Jaume de Xèrica o a la seva vídua, Beatriu de Lloria.
(Palma de Mallorca, 1739 – Valldemossa, Mallorca, 1813)
Frare cartoixà. És autor de diverses obres religioses.
Veure> Montaner (família de pintors i de gravadors balears).