Arxiu de l'autor: Ramon Piera

Desconegut's avatar

Quant a Ramon Piera

Coleccionista de dades, amb tota la informació sobre els Països Catalans (geografia, història, biografies, cultura, etc.).

Olària i Puyoles, Carme

(Saragossa, Aragó, 1944 – )

Arqueòloga i prehistoriadora. Doctora per la Universitat de Barcelona (1982), el 1975 s’incorporà com a professora de prehistòria a la Universitat de València. Després fou catedràtica de prehistòria a la Universitat Jaume I de Castelló.

Ha dirigit nombroses excavacions, entre les quals destaquen les de la necròpoli megalítica de Las Churuletas, el poblat calcolític de Terrera Ventura (ambdues a Almeria), l’assentament mesoneolític de Cova Fosca i l’assentament magdalenià de Cova Matutano (Castelló).

Entre nombrosos treballs d’investigació destaquen Cova Fosca. Un asentamiento meso-neolítico de cazadores y pastores en la serranía del Alto Maestrazgo (1988) i Arquitectura del mundo ibérico (1984, en col·laboració amb Francesc Gusi).

Olària, Anna Maria *

Nom artístic de la cantant valenciana Anna Maria Garcia i Romero  (1931- ).

Oix, racó de l’ * -Marina Baixa-

(Benidorm, Marina Baixa)

Veure> el Racó de l’Oix  (antic nucli i actual barri).

Ofre, puig de l’

(Escorca, Mallorca Tramuntana)

Cim (1.090 m alt) de la serra de Tramuntana, a l’extrem del pla de Cúber, al sud-oest del municipi, entre els de Sóller i de Bunyola.

El coll des Cats l’uneix al morro de Cúber, el coll d’Ofre (890 m alt) a la serra de Torrelles, i el de s’Arrom a la serra d’Alfàbia.

Ofra, l’

(Asp, Vinalopó Mitjà)

Caseria, situada als vessants orientals de la serra de l’Ofra, que separa el terme d’Asp del del Fondó de les Neus.

Odoric

(Mallorca o Menorca, segle XIII – Menorca ?, segle XIV)

Franciscà. L’any 1314 partí a convertir infidels, i recorregué Trebisonda, l’Armènia, les Índies, Ceilan, Java i, finalment, anà a la Xina i al Tibet. Renuncià a totes les distincions i dignitats de l’orde a què pertanyia.

Va portar al port de Maó les relíquies de quatre germans martiritzats el 1322 a Tanaca (Índia), la història dels quals va escriure.

O’Donnell y Anhetan, Enrique José

(Sant Sebastià, País Basc, 21 maig 1776 – Montpeller, França, 17 maig 1834)

Militar i comte de la Bisbal. Va intervenir a la campanya del Rosselló (1793). Va lluitar contra els francesos en la guerra del Francès i fou membre del Consell de Regència.

Després del retorn de Ferran VII de Borbó va mantenir una actitud indecisa entre els absolutistes i els liberals.

O’Donnell i Abreu, Carles

(València, 1 juny 1834 – Madrid, 9 febrer 1903)

Militar i polític. Ascendit a capità el 1854, fou destinat a les Filipines i al cap d’uns quants anys, en esclatar la guerra del Marroc (1859), s’incorporà a l’exèrcit d’Àfrica. Després de la conquesta de Tetuan el 1860, fou nomenat tinent coronel.

El 1869 abandonà l’exèrcit per dedicar-se a la política. Fou ambaixador a Brussel·les, Viena i Lisboa, ministre d’Estat els anys 1879, 1890 i 1895, vicepresident del Senat, i, des del 1897, dirigí el grup polític “Santo Sepulcro”.

Odelló i Via *

(Alta Cerdanya)

Antic nom del municipi de Font-romeu.

Odelló de Querramat

(Ral, Capcir)

Poble (1.510 m alt), a la dreta de l’Aude, on el riu forma el pantà de Puigbalador.