Arxiu de l'autor: Ramon Piera

Desconegut's avatar

Quant a Ramon Piera

Coleccionista de dades, amb tota la informació sobre els Països Catalans (geografia, història, biografies, cultura, etc.).

Olesa i Desbrull -germans-

Deixa un comentari

Bartomeu d’Olesa i Desbrull  (Palma de Mallorca, 1575 – 1619)  Missioner dominicà. Prengué l’hàbit al convent de sant Domènec de la ciutat de Mallorca, estudià a la Patriarcal d’Oriola, i després demanà de passar a Amèrica. Fou destinat a Guatemala, on es dedicà a l’evangelització i a l’ensenyament del conreu dels camps, i en tornà el 1616.

Tomàs d’Olesa i Desbrull  (Illes Balears, segle XVI – segle XVII)  Cavaller (1619). Besnét de Pere Bernat d’Olesa i Rovira. Pertanyia a la línia dels Olesa-Peracanyes.

Olesa i de Safortesa -germans-

Deixa un comentari

Eren néts de Jaume d’Olesa i Calbó.

Jaume Joan d’Olesa i de Safortesa  (Illes Balears, segle XVII)  Formà una companyia per anar a lluitar a Itàlia. Fou nomenat governador de Menorca i mestre racional. Lluità al Principat el 1640 al costat de les forces de Felip IV.

Mateu d’Olesa i de Safortesa  (Palma de Mallorca, 1619 – 1662)  Teòleg i escriptor. Va ésser canonge i rector de la universitat literària de Mallorca, on fundà la càtedra de Sagrada Escriptura. La seva obra cabdal és una carta en llatí dirigida a un lul·lista francès, que publicà Vernon en la seva obra Le docteur illuminé (París, 1668).

Salvador d’Olesa i de Safortesa  (Illes Balears, segle XVII)  Cavaller de Sant Joan. Fou jurat en cap de Mallorca (1677). Estigué present al famós setge de Buda (Hongria).

Olesa i Calbó, Jaume d’

2 Respostes

(Palma de Mallorca, 1552 – Valladolid, Castella, 1604)

Pintor i escriptor. Publicà Sacro trofeo de Cristo (1599) i deixà inèdits uns Exercicios militares. Fou cavaller de l’orde de Sant Joan de Jerusalem (1598) i jurat en cap (1603-04).

Conreà la pintura religiosa i, en menor quantitat, el retrat; deixà també diversos dibuixos.

Fou el pare de Salvador d’Olesa i Sureda (Illes Balears, 1601 – 1682)  Fou jurat en cap de Mallorca el 1666 i conseller militar el 1639, el 1642, el 1645, el 1651, el 1657 i el 1659. El 1640 era amb les forces de Felip IV al setge de Tarragona. Es casà amb la pubilla Quitèria Ballester i Guerau, que li aportà les cavalleries de Santa Maria del Camí i de Binibassí, a Sóller i el rafal Catí de Palma. Per aquest fet tots els successius hereus, fins a les lleis desvinculadores, es cognomenaren Ballester d’Olesa. Llur fill i hereu fou:

Jaume Ballester d’Olesa (Illes Balears, 1625 – 1699)  Fou regidor de Mallorca pels cavallers (1685), governador de Manacor i veguer de Mallorca (1678). Fou l’avi de:

Nicolau Ballester d’Olesa i Fuster (Illes Balears, 1696 – 1742)  Regidor perpetu de Palma de Mallorca i cavaller d’Alcántara. Heretà els fideïcomisos dels Ferragut i Fuster. Fou el pare de:

  • Jaume Ballester d’Olesa i Descatllar (Palma de Mallorca, 1738 – 1803)  Regidor perpetu de Palma de Mallorca (1786). Fou rebesavi de Jaume d’Oleza i d’España i del cosí-segon d’aquest, Josep M. d’Oleza i d’Arredondo.
  • Nicolau d’Olesa i Descatllar  (Illes Balears, 1727 – 1792)  Comanador i batlliu de Mallorca.

Olesa, Jaume d’

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, segle XIV – 1443)

Escriptor. Havia estudiat dret a Bolonya. N’han restat una versió catalana d’un romanç castellà, una poesia castellana, i la catalana titulada Clam de Fortuna.

Olesa, Bernat d’

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, segle XV)

Jurisconsult i escriptor. És autor d’una obra titulada Orationes in laudem Dei, nostri Jesus Christi et Sanctorum Bernardi et Narcisi.

Oleo i Quadrado, Rafael

Deixa un comentari

(Ciutadella, Menorca, 7 setembre 1806 – 8 maig 1878)

Botànic, apotecari i escriptor. Cursà botànica a la Universitat de València i farmàcia al col·legi de Sant Victorià de Barcelona. A Palma de Mallorca ocupà càrrecs al municipi i fou sotsdelegat de Farmàcia.

A més publicà Catálogo por familias de las plantas recogidas en la isla de Menorca… seguida de una reseña topográfica y climatológica (1859). Deixà manuscrits diversos estudis científics. Com a autor dramàtic va escriure l’obra El casamiento por venganza (1838).

Oleo i Quadrado, Miquel

1 Resposta

(Ciutadella, Menorca, 1739 – 24 abril 1813)

Metge. És autor d’escrits professionals originals i traduïts.

Fou el pare de Francesc Oleo i Carrió.

Oleo i Carrió, Francesc

1 Resposta

(Ciutadella, Menorca, 21 febrer 1779 – Palma de Mallorca, 1838)

Metge. Fill de Miquel Oleo i Quadrado. Introduí a Mallorca la vacuna antivariolosa de Jenner. El 1821 evità la propagació de l’epidèmia apareguda a Palma de Mallorca.

Va escriure sobre medicina i especialment sobre epidemiologia.

Fou el pare de Miquel Oleo i Estade (Palma de Mallorca, 1804 – 1853)  Metge. És autor d’un Essai sur les sepulcres, publicat a Montpeller el 1825, i d’una História de las enfermedades endémicas de la ciudad de Palma y su término.

Olcina i Sempere, Vicent

Deixa un comentari

(Gorga, Comtat, 29 novembre 1731 – Roma, Itàlia, 20 octubre 1809)

Escriptor i jesuïta (1747). Al moment de l’expulsió del seu orde era a Alacant, i anà a Ferrara.

La seva única obra publicada és Documentos morales (1800), faules en vers castellà, exemplars i morals per a la joventut, d’una sornegueria popularista. Deixà, inèdita, una Festiva relación de l’exili i una important biografia de Tomàs Serrano, d’interès per a la història de la cultura valenciana del segle XVIII, molt viva i vibrant.

Olcina i Jiménez, Evarist

Deixa un comentari

(Elx, Baix Vinalopó, 23 juny 1938 – )

Advocat i historiador. Col·laborador de les revistes “Tele-estel” i “Gorg”.

Ha publicat diverses obres d’investigació històrica: La Diputación autónoma de Valencia (1874-1875), Guía política del carlismo (1969), El carlismo y las autonomías regionales (1974) i Carlisme i autonomia al País Valencià (1976).