Arxiu de l'autor: Ramon Piera

Desconegut's avatar

Quant a Ramon Piera

Coleccionista de dades, amb tota la informació sobre els Països Catalans (geografia, història, biografies, cultura, etc.).

Pacs, Pere de

1 Resposta

(Illes Balears, segle XV – Palma de Mallorca, 1521)

Cavaller. Fill d’Hug de Pacs. El 1515 participà en l’expedició mallorquina comandada pel governador general Miguel de Gurrea a Bugia. Batlle reial de Mallorca i alcaid del castell de Bellver, on residia, el 1521, en plena germania mallorquina, en ésser deposat el governador general Gurrea, passà a ocupar aquest càrrec; els agermanats el portaren triomfalment fins a la ciutat de Mallorca.

Intentà de contemporitzar amb els revoltats -inicià la política de lluïment de censals i d’aplicació de la reforma del sistema impositiu- fins a expirar el seu càrrec, dos mesos després. Aleshores es retirà al castell de Bellver, on es refugiaren també molts cavallers contraris a les Germanies. En assaltar els agermanats el castell, per por d’una conspiració, fou mort amb altres cavallers, entre els quals el seu germà Nicolau de Pacs, aleshores mostassaf.

Fou el pare de Pere de Pacs (Illes Balears, segle XVI)  Militar. Fou nomenat, l’any 1521, capità d’Alcúdia, en ple setge de la plaça per l’exèrcit agermanat.

Pacs, Nicolau de

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, segle XIV – segle XV)

Escriptor. Ciutadà de Mallorca. El 1373 fou nomenat familiar i domèstic de l’infant Joan. El 1383 i el 1384 fou síndic dels jurats de Mallorca prop del rei Pere III el Cerimoniós. Fou sobrecoc i algutzir de Joan I fins a la mort d’aquest (1396), que es retirà a Mallorca, on intervingué en el govern municipal.

Adreçà als seus fills una Doctrina mora, florilegi de màximes de diversos autors (sovint clàssics, i també catalans, com Cerverí de Girona, Francesc Eiximenis, Antoni Canals i Arnau de Vilanova), comentades en un estil planer i amb simplicitat.

El 1419 el rei Alfons IV el Magnànim es dirigí a ell, entre altres personalitats, per a l’armament d’una galera.

Pacs, Agnès de

3 Respostes

(Palma de Mallorca, segle XV)

Fundadora d’una càtedra lul·liana a Mallorca. Vídua del ciutadà mallorquí Nicolau de Quint, el 1481 instituí a la catedral de Mallorca l’ensenyament públic del lul·lisme amb un benefici de cent lliures anuals i designà com a primer titular Pere Daguí.

En un codicil del 1485 nomenà el seu nebot Esperandeu Espanyol, canonge de la seu, com a marmessor per a tenir cura del proveïment de l’esmentada càtedra.

Pacheco i Vassallo, Cristòfol

Deixa un comentari

(Alacant, 24 gener 1842 – 1927)

Bibliotecari. Era llicenciat en filosofia i lletres. Es dedicà bastant al periodisme. Fou catedràtic i bibliotecari de l’Institut d’Alacant, així com de la diputació provincial, on reorganitzà totalment l’arxiu (1876-1911).

Era molt conegut i estimat per les seves iniciatives culturals. El 1917 ingressà a l’Academia de la Historia de Madrid.

Pabirans *

Deixa un comentari

(Rosselló)

Antic nom de la població de Santa Maria la Mar.

Ozores i Puchol, Antoni

Deixa un comentari

(Burjassot, Horta, 24 agost 1928 – Madrid, 12 maig 2010)

Actor i director cinematogràfic. Ha actuat en papers còmics en diversos films.

Ovelles, rambla de les

5 Respostes

(Alacantí)

Riu de la comarca, que neix al vessant meridional del Maigmó, dins el terme de Tibi (Alcoià).

Una gran part del seu curs alt limita els termes de Sant Vicent del Raspeig i d’Alacant (el Moralet), i després de rebre, per la dreta, conjuntament, les rambles de Pepior i de Sarganella, travessa l’horta d’Alacant i aflueix a la Mediterrània al sud de la ciutat.

Ovarra, congost d’

4 Respostes

(les Paüls / Beranui, Ribagorça)

Pas estret de l’Isàvena, entre les serres interiors del Prepirineu aragonès. Separa els dos municipis.

L’extrem oriental el constitueix la serra del Cis, i al vessant occidental s’hi troba el cim del Turbó, amb 2.492 m alt.

Ovarra

9 Respostes

(Beranui, Ribagorça)

(cast: Obarra) Antiga abadia benedictina (Santa Maria d’Ovarra). Situada a l’esquerra de l’Isàvena, a la sortida del congost d’Ovarra (es formà al seu voltant el petit nucli d’Ovarra, actualment despoblat). Sobre els espadats que fan de marc al monestir, a la banda de ponent, s’aixeca l’antic castell de Ribagorça.

Deixant de banda uns pretesos orígens visigòtics, sembla que fou fundada al començament del segle IX pels comtes de Tolosa; la primera notícia certa és del 874 (sembla que la regia l’abat Salomó), però la sèrie abacial no és coneguda fins a partir de l’abat Francó (905). Hom hi forjà una sèrie de documents falsos per a fonamentar una pretesa exempció, fet que n’enfosqueix l’inici històric.

El comte Ramon I de Ribagorça i els seus successors (molts dels quals es feien sepultar a Ovarra) el protegiren i en feren la casa més important del Ribagorçà.

Tingué, inicialment, els priorats d’Esvu, a Sant Martí de Cavallera, a la vall de l’Éssera, i el de Brallans a Tor-la-ribera, però de l’actual les Viles de Turbó. El 1076 Sanç Ramires d’Aragó l’annexà al monestir de Sant Victorià, del qual depengué sempre més.

Tingué priors propis fins el 1582, i després d’aquesta data passà a ésser regit pels simples sacerdots o vicaris mutuals, nomenats per l’abat de Sant Victorià.

Des del 1835 fou un santuari, però tot seguit començà la ruïna de les velles edificacions i de la part davantera de la seva magnífica església romànica (segle XI) de tres naus. Des del 1972 és en reconstrucció.

Prop del monestir hi ha la capella romànica de Sant Pau, que fou l’antiga parroquial dels súbdits laics que residien prop del monestir. Aigua avall de l’Isàvena hi hagué la farga d’Ovarra, d’on sorgí el nucli de les Ferreries.

Ovara i Piquer, Josep

Deixa un comentari

(València, 1827 – 1881)

Autor teatral. Estrenà, a partir del 1871, una gran quantitat d’obres en català, algunes de les quals foren impreses.

Cal destacar Guerra en pau, Un aprenent de llatí, Un clavari escaldat, Dimarts 13, La nòvia d’Albal, Lo que és el món, Pare i cavaller i Bous de mort, entre altres.