Veure> el Vilar d’Ovança (antic lloc i castell).
Ovanç *
Deixa un comentari
Arxiu de l'autor: Ramon Piera
Ots i Capdequí, Josep Maria
(València, 5 desembre 1893 – Benimodo, Ribera Alta, 20 setembre 1975)
Historiador. Fou professor d’història del dret a la Universitat de València i director tècnic del Centre d’Estudis d’Amèrica de la Universitat de Sevilla. Emigrat a Amèrica el 1939, fou professor de la Universitat de Bogotà.
Publicà, entre d’altres: Instituciones Sociales de la América española en el período colonial (1934), El estado español en las Indias (1941), El siglo XVIII español en América (1945), El régimen de la tierra en la América española durante el período colonial (1959) i Historia del Derecho español en América y del Derecho indiano (1968).
Otos, baronia d’
(País Valencià, segle XVI – )
Jurisdicció senyorial, adquirida el 1533 per Cristòfor del Milà i d’Aragó, segon comte d’Albaida, del seu cunyat Ferran de Pròixida i del Milà, segon comte d’Almenara.
Fou reconeguda com a títol del regne el 1860 a favor de Joaquina de Pedro y Barroeta-Aldámar, muller del seu cosí germà Rafael de Moore i de Pedro, marquès de Sant Josep. Continua en els Moore.
Otero i Arbona, Josep
(Palma de Mallorca, 1847 – segle XIX)
Professor. Es dedicà a l’ensenyament a Madrid, Palma i Cadis. Fou comptador de la diputació provincial de Toledo.
Publicà diverses obres de comptabilitat i pràctica comercial.
Otanell, baronia d’
(País Valencià, segle XV – )
Jurisdicció senyorial, que al segle XV pertangué als Corberan d’Alet i passà, per enllaç, als Milà d’Aragó, marquesos d’Albaida, als Orense, senyors i, després, vescomtes d’Amaya, i als Orellana-Pizarro, marquesos de la Conquista.
Otanell
(Cortes de Pallars, Vall de Cofrents)
(cast: Otanel) Caseria, situat al sector oriental del terme, a la capçalera del petit barranc d’Otanell, afluent del Xúquer per la dreta.
Lloc de moriscs (46 focs l’any 1609) de la fillola de Cofrents, fou centre de la baronia d’Otanell. L’any 1535 fou erigit en rectoria de moriscs, en separar-se de Dosaigües.
Ossa, puig d’ *
(Esplugues de Llobregat, Baix Llobregat)
Veure> puig de Sant Pere Màrtir (cim i ermita).
Osormort *
(Osona)
Veure> Sant Sadurní d’Osormort (poble i municipi).
Osona, Roderic (II) d’
(País Valencià, segle XV – segle XVI)
(dit el Jove) Pintor. Fill i deixeble de Roderic (I). Signava lo fill del mestre Rodrigo. Només és datat del 1505 al 1513. Encara més que la del seu pare, la seva obra és típicament renaixentista.
És autor del quadre de l’Adoració dels Reis Màgics. A València se’n conserven unes taules dedicades a glossar escenes de la vida de sant Dionís.
Osona, Roderic (I) d’
(Ossona, Itàlia, 1440 – València, 1518)
(dit el Vell) Pintor. Actiu entre el 1476 i el 1484. Assimilà l’estètica flamenca i la combinà amb elements italians i espanyols; alhora que mostrà una forta connexió amb l’art de Van der Weyden, segueix, també l’art italià del segle XV, especialment el desenvolupat a Pàdua.
Se’l pot considerar l’introductor a l’estat espanyol, a través del regne de València, de l’esperit renaixentista que començava a imposar-se arreu.
La seva obra principal, firmada el 1476 és la Crucifixió de l’església de Sant Nicolau de València. Li són atribuïdes la Missa de Sant Règul i, amb menys certesa, la Verge del Cavaller de Montesa.
El seu fill i deixeble fou Roderic (II) d’Osona.
