Elevació muntanyosa (249 m alt), al nord de la ciutat, entre les muntanyes de Ponera i Romeu.
Arxiu de l'autor: Ramon Piera
Pedrera, la -Alcoià-
Caseria, a l’esquerra del riu de Montnegre, al nord de la vila.
Pedramala
Caseria, al sector costaner del terme, al sud de la vila.
Pedralbilla
Partida, al nord-est del terme, drenada pel barranc de Pedralbilla, que neix a la serra de Portaceli, dins el municipi de Gàtova, i desemboca al barranc de Carraixet per l’esquerra.
Pedralbes -escriptor, s. XV-
(Catalunya, segle XV)
Escriptor. Són conegudes algunes mostres de la seva activitat com a poeta.
Pedralba, baronia de
(País Valencià, segle XIV – )
Jurisdicció senyorial donada el 1347 a Roderic Sanxis Sabata de Calataiud.
Al segle XV passà als Centelles i més tard tornà als Sabata de Calataiud, comtes de Real, i finalment als ducs de Vilafermosa.
Pedralba -Plana Baixa-
Caseria, al vessant septentrional de la serra d’Espadà, al sector occidental del terme.
Pedrafita -Anoia-
Casa i església (Santa Anna), al sud del poble.
Pedrafita -Ribagorça-
Llogaret, al vessant meridional de la serra d’Urmella, ja a la conca de l’Isàvena, prop de Sant Valeri.
La seva església (Sant Joaquim) depenia de la parròquia de Sant Feliu de Verí.
Pedra Sagrada, sa
Capella, entre el puig de sa Ginesta i el puig d’en Saragossa; lloc on fou lliurada la batalla de Santa Ponça entre les tropes de Jaume I el Conqueridor i els musulmans mallorquins, el 1229.
La capella guarda la pedra que segons la tradició serví d’altar a la missa celebrada pels catalans abans d’emprendre la batalla. De fet, però, aquesta missa ressenyada per la Crònica de Jaume I degué celebrar-se a la platja de Peguera, on hi havia el campament reial.
Sa Pedra Sagrada es trobava a cel obert fins que el 1929, amb motiu del setè centenari de la conquesta, fou construïda la capella, segons un projecte de mossèn Antoni Maria Alcover.
