Caseria (1.488 m alt), al sud-est de la vila, al cim d’un serrat que domina, per l’esquerra, l’Isàvena.
Vilaplana -Ribagorça-
1 Resposta
Arxiu de l'autor: Ramon Piera
Vilapicina *
Veure> Santa Eulàlia de Vilapicina (barri i antic poble).
Vilapedrers *
Veure> Sant Martí de Vilapedrers (església romànica).
Vila-Paterna, comtat de
(Paterna, Horta, segle XVIII – )
Títol concedit el 1746, sobre la vila, a Antonio Pando y Bringas, ministre del Consell d’Hisenda i cavaller de Calatrava.
Passà als Samaniego, vescomtes d’Armeria, i als Álvarez de Toledo, marquesos de Martorell.
Vilanova Muñoz i Poyanos, Tomàs Manuel
(Bigastre, Baix Segura, 18 setembre 1737 – València, 5 setembre 1802)
Metge. Es doctorà el 1764. Fou catedràtic interí en algunes ocasions, i titular d’aforismes d’Hipòcrates des del 1787.
Publicà les obres Tabla para saber todos los días del año a que hora y minutos sale el sol y se pone a Valencia (1758), Índice copioso y circunstanciado, dispuesto en orden alfabético, de las cosas notables que se hallan en las “Instituciones” de Piquer, Problema physicum de mirabili quodam repulsionis effecto (1774), Discurso sobre un nuevo método fácil y expedito de demostrar las proposiciones matemáticas fundamentadas en proporcionalidad (1782), Curso del nuevo planeta Herschel, según se observara desde Valencia en el año 1785 (1785), Modo fácil de observar el planeta Herschel en su movimiento del año 1788 (1787) i Explicación de los calendarios español y francés y de la reducción mutua de sus fechas (1800), així com de molts d’altres escrits inèdits.
Vilanova i Pizcueta, Francesc de Paula
(el Cabanyal, València, 1859 – 15 juny 1923)
Escriptor. Doctor en dret, col·laborà en diversos periòdics valencians.
Publicà els reculls de poemes Rosas de té i Violetas y campanillas i de narracions Alfabeto de la virtud, Biografía de Juan de Juanes (1884), Historia de la universidad literaria de Valencia (1903) i Guía artística de Valencia (1905 i 1907).
Vilanova i Piera, Joan
(València, 5 maig 1821 – Madrid, 7 juny 1893)
Geòleg i paleontòleg. Catedràtic de la universidad de Madrid. Fou un gran investigador de la geologia i la prehistòria del País Valencià. Les seves idees religioses, però, no li permeteren acceptar la teoria evolucionista. Reuní cent vint caixes de materials diversos, fruit dels seus estudis i les deixà a la ciutat de Madrid.
És autor de treballs notables sobre les seves especialitats. Entre aquests és remarcable la seva Memoria geognóstica-agrícola sobre la provincia de Castellón (1859).
Fou germà seu Josep Vilanova i Piera (València, 1836 – Picassent, Horta, 1884) Enginyer de mines. Fou enginyer en cap a Màlaga, Terol, Almeria i València (1875-85) i membre de diverses entitats científiques.
Vilanova i Entreaigües, Tomàs
(València, 1769 – Madrid, 1837)
Metge i zoòleg. Es llicencià de medicina i filosofia. Fou membre de la Societat d’Amics del País, de València, de l’Acadèmia Mèdico-Pràctica de Barcelona i de l’Academia de Ciencias de Madrid, on anà a residir. Fou professor del Museo de Ciencias d’aquesta ciutat.
Publicà un Índice de las aves que forman… las especies propias de la Albufera… i obres didàctiques.
Vilanova del Grau
(o de la Mar) Nom que adoptà l’antic municipi del Grau de València, creat el 1816 amb l’antic barri marítim de la ciutat, unit de nou al municipi de València el 1897.
