(Perpinyà, 1915 – ? )
Escriptor. Comerciant, presidí l’Orfeó Canigó de Perpinyà i fou el fundador de la revista “La Tour Latine”.
Publicà L’oliu encès (1952), recull de faules originals. És autor també d’un llibre de poemes en francès.
Veure> Sant Pere del Vilar (santuari).
Veure> Estanys (veïnat).
Llogaret, a l’esquerra del Tec, aigua amunt del Pont de Reiners.
Antiga caseria de la parròquia.
(Vilallonga dels Monts, Rosselló)
Antiga canònica agustiniana (Santa Maria del Vilar) filial de Lledó, situada al lloc del Vilar. Des del 1089 el priorat de Lledó hi tenia drets, i el seu prior hi exercia una certa tutela (el 1094 obtingué per al Vilar els delmes de Vilallonga dels Monts).
La comunitat hi consta des del 1142, que fou consagrada l’església actual. Era formada per un prepòsit, tres canonges i algun beneficiat. El 1415 el càrrec de prepòsit es refongué amb el prioral de Lledó. El monestir tenia força béns, entre els quals les esglésies de Santa Coloma d’Alamans (cedida el 1146) i Sant Joan de l’Albera (1181).
Des del 1307 el prepòsit tenia, per concessió del rei Jaume II de Mallorca, la jurisdicció civil del lloc del Vilar. Des del segle XV no hi hagué pràcticament comunitat, tot i que hagué fins a la fi del segle XVII alguns prepòsits (purament titulars).
Resta l’església romànica, sense culte, de planta de creu llatina amb tres absis. La volta és un xic apuntada, i hi ha restes de pintures romàniques. El seu primitiu portal esculpit és ara al castell de Mesnuls de Montfort l’Amaury. Al nord hi ha traces de l’antic claustre.
(Alcoi, Alcoià, 2 juliol 1841 – 10 juliol 1888)
Escriptor. Inicià la carrera eclesiàstica, però l’abandonà per ocupar-se dels negocis familiars.
Escriví obres teatrals, representades a Alcoi, com El tullit de fa tres sigles (1865), La font de Montal o un criment del feudalisme i Alcoi per l’Archiduque o el suplici de Perera.
(Alcoi, Alcoià, 1824 – 1904)
Escriptor i eclesiàstic. Fou cronista de la ciutat.
És autor d’una notable Historia religiosa de Alcoy. Publicà d’altres monografies sobre temes històrics locals.
(Benimarfull, Comtat, 1782 – Cadis, Andalusia, 1835)
Escriptor. Prengué part en la guerra del Francès i fou milicià (1820-23). El 1834 fou pres, acusat de voler alçar una partida carlina.
Conegut com el Tio Melcior, compongué un gran nombre de poemes en català i castellà, sobretot de caràcter humorístic, religiós o patriòtic (romanços, gloses, el Col·loqui entre Francesc Blanes i Venturo Mullor), que es transmeteren per tradició oral entre els camperols del Comtat i l’Alcoià i que només en una mínima part foren aplegats per Gregori Gisbert i Gonsálvez, que els publicà a “El Fénix”.
Veure> Sant Martí de Vilaplana (església i antic poble).
