Arxiu de l'autor: Ramon Piera

Desconegut's avatar

Quant a Ramon Piera

Coleccionista de dades, amb tota la informació sobre els Països Catalans (geografia, història, biografies, cultura, etc.).

Riberal, el

13 Respostes

(Rosselló)

Plana al·luvial que s’estén al llarg de les valls fluvials de l’Aglí, la Tet, el Rard i el Tec, s’eixampla cap a la costa, i queda situada entre les terres pantanoses de la Salanca i les terres seques dels Aspres.

Els dipòsits de sedimentació, renovats per inundacions periòdiques, i les terres, fangoses i sobretot profundes, determinen la fertilitat del sòl (generalment hi ha dues collites l’any). Aquest factor, juntament amb un clima favorable i la facilitat per al regatge (gràcies a les capes freàtiques i a les aigües d’origen muntanyós), ha afavorit l’establiment d’una agricultura intensiva, que és la principal riquesa d’aquest sector.

Els principals productes són la verdura i la fruita. El fruiter més abundant és l’albercoquer, el qual es troba als horts, al mig de les vinyes (que ocupen els sectors entre les valls fluvials) i sobretot a les vores dels Aspres. Hi ha cooperatives agràries.

El primer centre comercial, així com el principal nucli, és Perpinyà, on a més s’han establert -així com a Elna– indústries conserveres per a l’aprofitament dels productes.

Ribera i Tarragó, Julià

Deixa un comentari

(Carcaixent, Ribera Alta, 19 febrer 1858 – la Pobla Llarga, Ribera Alta, 2 maig 1934)

Historiador, arabista i musicòleg. Catedràtic a les universitats de Saragossa (1887) i Madrid (1905) i director, amb Francisco Codera, de la Biblioteca Arábigo-Hispana (11 volums, 1882-95).

Inicià els estudis històrics sobre cultura hispano-musulmana (La enseñanza entre los musulmanes españoles, 1893; Bibliófilos y bibliotecas de la España musulmana, 1896), treballà per demostrar l’existència del dialecte mossàrab (Cancionero de Abencuzmán, 1912) i realitzà les primeres investigacions sobre la lírica aràbigo-andalusa.

Entre els seus estudis de musicologia sobresurt Música de las Cantigas (1922).

Ribera y de Toledo, Diego de

Deixa un comentari

(Lleó, Castella, segle XV – Segòvia, Castella, 6 febrer 1543)

Bisbe de Mallorca (1507-11). Era degà de l’església de Lleó quan fou promogut a bisbe de Mallorca. Sembla que no residí mai a l’illa.

Primer tingué com a substitut Miquel Morro, d’Inca, bisbe titular de Bugia, que el 1520 anà a aquella diòcesi, després d’ésser reconquerida. Després hi tingué com a vicari general Arnau Albertí, que seria més tard bisbe de Patti (Sicília) i inquisidor.

Es conserven alguns decrets seus.

Ribera i de Montcada, Ferran de *

Deixa un comentari

Veure> Ferran de Rivera i de Montcada  (militar i explorador balear, segle XVIII-1791).

Ribera i Cucó, Josep de

6 Respostes

(Xàtiva, Costera, 12 gener 1591 – Nàpols, Itàlia, 2 setembre 1652)

Pintor. Visqué a València. Devers el 1611 es traslladà a Itàlia, on sembla que residí per un temps a Parma i Pàdua. Després d’un sojorn breu a Roma apareix a Nàpols el 1616. S’hi establí i hi feu famós el sobrenom de lo Spagnoletto.

Fou protegit del duc d’Osuna, virrei de Nàpols, i també pels virreis espanyols posteriors, circumstància que explica que bona part de la seva producció anés a territoris espanyols, encara que moltes teles en sortiren altra vegada en temps més moderns.

El seu art, partint del gust tenebrista comú amb Francesc Ribalta, que segurament havia conegut a València, evolucionà devers una tendència més idealitzada, en què una certa preferència per les situacions límits, potser també adquirida del mestre de Solsona, perd patetisme per un desig d’acostar-se a una major bellesa i serenitat dels models i pel tractament distint de la llum, amb transparències delicades i tons d’ambre.

Les seves obres són als museus més importants del món (de l’Ermitage de Leningrad, de Nàpols, de Belles Arts de Budapest, del Prado, Louvre de París, de Dresde, de Nova York, etc), així com també a l’Academia de San Fernando de Madrid, a la seu de València (cremada el 1936), a la catedral de Nàpols, a l’església de la cartoixa napolitana de Sant Martí, a Nàpols, a Roma, etc.

Ribera i Berenguer, Joan *

Deixa un comentari

Veure> Joan de Ribera Berenguer i Palau  (pintor valencià, 1935/2016).

Ribera del Xúquer, la

5 Respostes

(Ribera Alta / Ribera Baixa)

Regió natural i històrica del País Valencià, que comprèn el sector més pla i més proper a la mar de la conca del Xúquer, des que surt, aigua avall de Tous, de la Serralada Ibèrica. Té una superfície de 1.117,45 km2 i es divideix en les dues comarques.

La regió, de Sumacàrcer a Cullera, formà el 1245 el terme general d’Alzira. La divisió entre les governacions de València i de Xàtiva dellà Xúquer el mateix segle XIII no respectà la unitat de la regió; en canvi, la governació borbònica d’Alzira li restituí, en gran part, la unitat.

Amb la divisió provincial, quatre poblacions de la Ribera esdevingueren caps de partit judicial: Alzira, Sueca, Carlet i Alberic.

Ribera de Vall

4 Respostes

(Areny de Noguera, Ribagorça)

Poble (815 m alt) i cap de l’antic mun. de Cornudella de Valira, agregat el 1965 a l’actual, a l’esquerra de la Valira de Cornudella.

Hi ha l’església parroquial.

Ribera de Castell, la

1 Resposta

(Castell de l’Areny, Berguedà)

Veïnat.

Ribera de Castanesa

1 Resposta

(Montanui, Ribagorça)

Llogaret, el més baix de l’antic terme de Castanesa, vora la Valira de Castanesa.