Arxiu de l'autor: Ramon Piera

Desconegut's avatar

Quant a Ramon Piera

Coleccionista de dades, amb tota la informació sobre els Països Catalans (geografia, història, biografies, cultura, etc.).

Salvà, Cosme

1 Resposta

(Palma de Mallorca, 1890 – 1922)

Anarco-sindicalista. Sabater, de molt jove col·laborà a “El Rayo” (1912-14) i fou un dels organitzadors del Sindicat Obrer del Calçat el 1914. A partir del 1916 formà part del comitè regional, que en ocasions presidí, de la Federació Regional del Treball de Mallorca, adherida a la CNT.

Més sindicalista que no anarquista, creà el 1919 l’Ateneu Sindicalista de Palma, on dugué com a conferenciants, entre altres, Joan Peiró i Salvador Seguí. Fundà també “Cultura Obrera” (1919-24), que dirigí (1919-22).

Salvà, castell *

Deixa un comentari

(Belianes, Urgell)

Veure> Castellsalvà  (despoblat).

Salvà, Antoni

Deixa un comentari

(Illes Balears, segle XVIII – Amèrica ?, segle XVIII)

Religiós. Fou missioner a Amèrica. És autor d’una remarcable relació descriptiva sobre Xile i Río de la Plata.

Salut del Puig Madrona *

Deixa un comentari

(el Papiol, Baix Llobregat)

Veure> Madrona  (antic santuari).

Salut, la -Rosselló-

1 Resposta

(Pià, Rosselló)

Santuari (la Mare de Déu de la Salut), al nord-oest del poble, antiga església del despoblat d’Hortolanes.

Salut, balneari de la

Deixa un comentari

(Ontinyent, Vall d’Albaida)

Antic balneari, a ponent de la ciutat. Hom hi acudia per al tractament de la diabetis.

El 1951 fou transformat en col·legi i internat de la Puresa, per a nens, que havia estat fundat a la ciutat el 1901.

Saltamartí, El

2 Respostes

(València, 1860 – 1883)

Periòdic en català. Publicat en quatre èpoques distintes. En fou director, durant la primera, Rafael M. Liern. Hi col·laboraren, entre altres, Josep Espiau, I. Latorre i Agustí Garcia.

Anava il·lustrat amb gravats de fusta i caricatures i era de caràcter satíric; se’n publicaren uns cinquanta números.

Salt de Millars, el

1 Resposta

(Millars, Canal de Navarrés)

(cast: el Salto de Millares)  Central hidroelèctrica, al límit amb el terme de Tous, situada vora el Xúquer, al fons del congost, aigua avall de Millars. És alimentada pel pantà de Millars, situat aigua amunt, dins el terme de Cortes de Pallars, amb el qual es comunica per un canal subterrani de 17 km de longitud.

Al moment de la seva construcció (1932) era la de més potència dels Països Catalans i de l’Estat espanyol. Actualment té una potència de 80,4 MW; el 1970 produí 456,4 GWh. És propietat d’Hidroeléctrica Española SA.

Salt, Onofre

Deixa un comentari

(València, segle XVI – segle XVII)

Escriptor. Trinitari calçat —professà el 1597— i després servita.

Publicà un Epítome de la milagrosa fundación de la sagrada orden mendicante de los siervos de Nuestra Señora (Barcelona, 1611) i una biografia de sant Onofre (1620).

Salt, el -Alcoià-

1 Resposta

(Alcoi, Alcoià)

Caseria, a 5 km. de la ciutat.