(Rosselló, segle XIV)
Jurista. Serví a Sardenya, on rebé donacions. El 1332 figurava entre els senyors catalans establerts a l’illa.
Sapera, Bonanat
Deixa un comentari
Arxiu de l'autor: Ramon Piera
Sapena, Gaspar
(Catalunya, segle XVI)
Militar. Serví a Flandes en temps de Felip II. Amb el grau de mestre de camp comandà un terç.
Saorla
(ort trad: Sahorla) Poble, al sud de la vila, a la plana regada a la dreta de la Tet, al voltant de l’església parroquial.
El 950 és esmentat com a possessió del monestir de Cuixà. Formà part, més tard, de la baronia de Jóc.
Saona, cala
Cala i platja, a l’est de l’illa, a llevant de punta Rasa.
Saó
(València, juliol 1976 – )
Revista mensual d’inspiració cristiana. Basada en l’esperit del concili II del Vaticà.
Reconeix i defensa la unitat cultural i lingüística del País Valencià amb Catalunya i les Illes Balears.
Enllaç web: Revista Saó
Sanz i Martínez de Arizala, Helena
(Castelló de la Plana, 6 desembre 1844 – París, França, 24 desembre 1898)
Mezzo-soprano. Estudià amb Baltasar Saldoni, a Madrid. Es destacà per les seves interpretacions d’Azucena, en Il Trovatore, de Verdi, i de Leonora, en La favorita, obra amb la qual assolí un èxit sorollós al Teatro alla Scala de Milà, juntament amb J. Gayarre (1876). També cantà amb ell a Amèrica.
A l’època de les seves actuacions al Teatro Real, de Madrid, esdevingué l’amant del rei Alfons XII de Borbó, amb qui tingué dos fills que portaren el cognom matern. La reina Maria Cristina l’obligà a abandonar el país. Posteriorment fou protegida d’Isabel II de Borbó.
Sanz i Forés, Benet
(Gandia, Safor, 21 març 1828 – Madrid, 1 novembre 1895)
Eclesiàstic. Estudià a la Universitat de València i ingressà després al seminari, on s’ordenà de sacerdot el 1852. Es doctorà en dret canònic (1853) i en teologia (1857). Es dedicà a la vida parroquial i a la predicació.
Fou canonge de Tortosa i magistral i vicari general de València (1851-66), predicador de la cort (1864) i auditor de la Rota de Madrid (1866). El 1868 fou nomenat bisbe d’Oviedo i el 1881 arquebisbe de Valladolid.
El seu pas per les diòcesis es materialitzà en obres (com la torre de la catedral i el seminari de Valladolid) i en sàvies disposicions pastorals. El 1869 anà al concili I del Vaticà, i hi fou secretari de l’episcopat espanyol. Traslladat a Sevilla el 1889, fou promogut cardenal el 1893.
És autor de sermons i altres escrits de tipus pastoral.
Fou germà seu, Pasqual Sanz i Forés (Gandia, Safor, segle XIX) Historiador. Publicà diversos opuscles sobre la història de Gandia: El castillo de Bayrén, Castelar en Gandia i Apuntes para la historia de Gandia… (1879).
Sanz i Almenar, Joaquim
(Xàtiva, Costera, 10 octubre 1853 – La Unión, Uruguai, 28 febrer 1887)
Torero, anomenat el Punteret. Debutà com a novillero el 1881 a Madrid i rebé l’alternativa a Sevilla el 1886 de mans de Luis Mazzantini.
Popularitzà la col·locació de banderilles assegut en una cadira. Fou executant aquesta sort que un toro el matà a la plaça.
Sanz, Vicent
(País Valencià, segle XVII)
Escriptor. Conreà la poesia religiosa en llengua catalana. Participà al certamen literari de 1623 a honor de la Concepció, celebrat a València.
Sanyes, Josep
(Sant Llorenç de la Salanca, Rosselló, 1861 – Perpinyà, 1912)
Militar i poeta. S’estigué molt de temps a les colònies. Com a escriptor utilitzà el pseudònim lo Minyó d’En Motes.
Ha deixat les obres La Guida i en Sazó (1906) i L’illa de vi (1908).
